El 9 Ets i uts. Toponímia: noms de lloc amb -bell (bells indrets) III
BELLS INDRETS (III)
Núm. 197//Aquestes dues últimes setmanes hem vist topònims d’arreu que significaven o signifiquen ‘lloc bell’, és a dir, bonic. A vegades el més transparent i simple es diu ja d’entrada perquè el públic s’enganxi al discurs o al text i continuï prestant atenció. Nosaltres ho hem deixat per al final. El que volem dir és que, si al començament vam veure dos topònims que poden ser críptics per a les orelles i als ulls actuals (Bellver i Bellesguard), avui en veurem un que no cal explicar gens: Bell-lloc.
Bell-lloc, a part de ser topònim, és també cognom –com en el cas de Bellver. Deu ser per això que trobem aquest nom en molts indrets, de nord a sud, des de la Catalunya del Nord fins al País Valencià, sense deixar-nos l’illa de Menorca. Potser és el poble de Bell-lloc d’Urgell, prop de Lleida, que ens resulta més conegut. També cal esmentar un llogaret de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i un altre de la Roca del Vallès. En aquest mateix últim poble hi trobem una masia i un antic castell homònims. I, a Menorca, son Bell-lloc és una possessió de Ferreries.
Al País Valencià aquest cognom i aquest topònim prenen sovint la forma Benlloc, com és el cas del poble de la comarca de la Plana Alta. Així mateix, el benlloc és una varietat d’arròs més resistent i de millor rendiment que les formes menys seleccionades.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.