• El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Armand Quintana

    Armand Quintana i Pilar Cabot

    Foto cedida per Osona.com

    Arxiu històric La Marxa de Catalunya (1992)

     

    Núm. 198//Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de l’Armand Quintana i Panella; activista cultural, polític municipal i escriptor nascut a Manlleu i instal·lat a Vic bona part de la seva vida. 

    La família d’Armand Quintana es dedicava al treball de la terra i a la cria de bestiar, i no va ser fins després de la guerra civil que van deixar aquest negoci pels baixos ingressos que en treien i la dificultat de mantenir-lo quan les autoritats franquistes els requisaren part de les propietats com a represàlia per l’exili del seu germà gran. 

    Havia començat a estudiar comerç abans de la guerra, i en plena postguerra reprengué els estudis de peritatge mercantil, que no va arribar a acabar. La tornada del seu germà va suposar un canvi per a la família; l’Armand començà a treballar en una oficina a Manlleu i el germà en un magatzem de gra. És durant aquests anys, a mitjans dels quaranta, que l’Armand inicia un grup amb diversos joves de Manlleu; la penya Trukoff, una colla d’amics que reivindicaven la pèrdua de llibertats dels joves i principalment la repressió de la llengua catalana. 

    Estava completament prohibit imprimir qualsevol cosa en català, però la poesia estava permesa per ser una activitat més cultural que social; va ser així com van començar a publicar tots els programes de les activitats que organitzaven en vers (pedalades, futbol, teatre…) i més endavant en una barreja de català i castellà que esquivava la censura. L’any 1949, en casar-se, es va traslladar a Vic i va traslladar amb ell la lluita personal i col·lectiva per l’ús del català. 

    Va ser a Vic on, combinant la feina al seu propi taller d’acabats metàl·lics amb una participació creixent en grups impulsors d’actes culturals i artístics, va desenvolupar la seva activitat com a activista cultural en tertúlies, publicacions com la revista Inquietud i grups com el Cineclub de Vic que ha perdurat fins a l’actualitat. 

    A partir d’aquests anys d’activisme desenvolupà un paper cabdal en l’organització dels primers cursos de català que es feien a Vic; buscant espais, cercant permisos d’associacions i divulgant-los. A finals dels anys 60 va participar en la fundació de la revista Cavall fort la delegació osonenca d’Òmnium Cultural. 

    Com a escriptor, a banda de nombrosos articles i poesies esparses en diverses publicacions, va escriure tres volums propis: la novel·la El temps cremat (1995), el recull de narracions A l’ombra del semàfor (2001) i La corbata (2006), un recull publicat pòstumament i editat per la seva dona i poetessa Pilar Cabot. 

    Abans d’afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987. La seva participació en política i cultura es va mantenir, com s’observa en les dates de les seves publicacions, fins just abans de la seva mort, l’any 2005. 

    Font: AUSA, XXVI, 172 (2013) p. 475-495 

    © Patronat d’Estudis Osonencs  

    (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)  

    Montse Caralt i Sagalés 

     

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço