El 9 Ets i uts. Expressions amb CAN i CAL (VII) Can Pistraus (II)
Núm. 265// Sembla que Pistraus o Pistracs pot venir del castellà pistraje o pistraque, que col·loquialment és una menja o una beguda insípida o de mal gust, encreuament de pisto (que és la nostra samfaina o bé un poti-poti de coses) i comistrajo (mescla extravagant i mal feta d’aliments). Tanmateix, segons el Refranyer barceloní de Joan Amades, es pot afegir que can Pistraus era un bordell situat a Montjuïc on sempre hi havia baralles i on el qui hi entrava no sabia com en sortiria.
Potser per això abans es deia «A can Pistraus et prenen (o roben) els botons sense desfer-te els traus», quan es deixava algú ben plomat, però d’una manera elegant, sense que se n’adonés. Una altra frase feta que sentim correntment és engegar a can Pistraus. En aquest cas, es pot engegar algú («No li va agradar el que en Joan li va dir i el va engegar a can Pistraus») o alguna cosa («En època d’exàmens engegaria els estudis a can Pistraus»). És el que familiarment diríem ‘engegar a dida, a pastar fang’ i vulgarment ‘engegar a la merda’. Però té un altre significat que aquí no ens és gens usual, el de ‘engegar molt lluny’. Canviant d’expressió, a vegades, quan un estri o un objecte ja no ens serveix, diem «Ja ho pots ben fotre a can Pistraus, això!». És a dir, ‘llençar, fotre a mar’.
I per acabar les frases fetes amb aquest topònim d’origen bordeller, no ens podem descuidar de tenir el cap a can Pistraus, que vol dir ‘estar distret, tenir el cap a quarts de quinze’ o també ‘venir de l’hort’. Solem emprar aquesta expressió quan el nostre interlocutor no està per la feina o pel que li diem. A més, quan ja no recordem les coses a causa de l’envelliment, podem fer notar el següent: «Els pocs vells que quedem al poble tenim el cap (o la memòria) a can Pistraus».
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.