El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. El nou model.
Núm. 301//El nou model lingüístic del llenguatge jurídic català (LJC)
Segons Carles Duarte, considerat el pare del llenguatge administratiu i jurídic en català, el llenguatge jurídic català és la varietat funcional de la llengua catalana que correspon al camp conceptual del dret. És un llenguatge tècnic, que es caracteritza per l’ús de recursos lingüístics específics, la precisió, la matisació i l’estructura semàntica dels termes, el to formal i impersonal i la funcionalitat.
En la majoria de llengües el llenguatge jurídic s’ha caracteritzat per tenir un estil barroc, obscur, poc clar, complex… Actualment, el llenguatge jurídic ha evolucionat, com la societat, i a poc a poc s’ha adaptat a una societat democràtica, moderna i avançada i, per tant, cada vegada més, tendeix a ser un llenguatge clar, comprensible, de respecte i igualitari, sense perdre el to tècnic que el caracteritza.
Des del restabliment de la democràcia i amb el nou Estatut (1979) es va haver de crear un nou llenguatge jurídic. La Generalitat de Catalunya va crear la Comissió d’Assessorament del Llenguatge Administratiu (CALA) l’any 1986, formada per juristes i lingüistes, que tenia com a missió crear un nou model lingüístic per al llenguatge jurídic.
Per crear aquest nou model es van basar en dos punts. El primer punt va ser la tradició jurídica catalana, sobretot de l’època medieval, a partir de la qual van recuperar vocabulari i terminologia que havia caigut en desús després de gairebé tres segles. El segon punt important que van tenir en compte va ser la modernitat del llenguatge jurídic europeu, com els moviments per renovar el llenguatge jurídic (Plain English Movement). Així mateix, es volia trencar amb la dependència respecte del castellà, perquè en tres segles de domini en l’àmbit administratiu i jurídic, entre molts altres àmbits, la influència d’aquesta llengua sobre el català jurídic era molt forta.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.