Llonganissa
Prové del llatí vulgar lūcanicia, derivat del llatí lūcanĭca, que significa ‘botifarra, llonganissa’, dita així perquè es feia a Lucània, regió del sud d’Itàlia. En romànic luganiça va pasar a llunganissa per un procés fonètic corrent, corregit i augmentat per la influència de l’adjectiu llong , és a dir, ‘llarg’.
El trobem documentat per primera vegada l’any 1400: “Picat ensems la sanc del
boc, el fetge, el polmó… els budels, e fet-ne d’aquí longaniça o salsiça en lo pur pur gros budel d’aquel”, al Tresor de Pobres.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.