Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Mirar o veure?

    El català amb tots els sentits II 

     

    329//Mirar o veure? Les pel·lícules es veuen o es miren? 

    Veure és la capacitat física de formar una imatge a la retina a partir de la llum que reflecteixen els objectes. Seria una capacitat física involuntària com sentir. Mirar és veure amb atenció i interès. Seria una acció conscient, voluntària i deliberada, com escoltar. 

    En tots dos casos es refereix a percebre imatges amb la vista. 

    Si anem pel carrer, anem veient persones, aparadors, etc. Però si ens fixem en algú perquè el coneixem, ens sona la seva cara, ens quedem mirant-lo. Si observem una persona amb atenció, l’estem mirant. Quan preguntem a algú si ha vist una pel·lícula en concret i ens diu que no, li podrem aconsellar que la miri.  

    Parlant de cinema… Si ens fa gràcia una pel·lícula que s’estrena la propera setmana i volem anar al cinema, què preguntarem a la colla d’amics? “Anem a mirar-la?” o “Anem a veure-la?”, perquè la voluntat és posar-hi atenció,

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Escoltar o sentir?

    El català amb tots els sentits I 

     

    328// Escoltar o sentir? M’escoltes o em sents? 

    Aquesta confusió de significat és un dels fenòmens més curiosos de la interferència del castellà. D’entrada tots dos verbs són adequats, però no són intercanviables en tots els contextos. Tot i tenir matisos de significat diferents, la distinció entre els diferents usos dels dos verbs sovint es fa malament: “No et sento!” o “No t’escolto!” Parlem de sons o de sorolls.  

    Escoltar significa fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Representa una acció voluntària i hi ha voluntat de percebre el so. Només escoltarem si volem escoltar. Sentir és percebre per mitjà dels sentits, percebre sons de manera gairebé accidental, involuntària. Sentim sense intenció de sentir. Així doncs, la diferència entre els dos significats és la intencionalitat de la persona oient.  

    Frases com: “Crida més fort que no t’escolto”, “Vaig escoltar crits al pis del costat” són inadequades. Hauria de ser: “Crida més fort que no et sento” i “Vaig sentir crits al pis del costat”. Tampoc podem dir: “He escoltat un soroll, un crit, un cop de porta…”, perquè són sons que rebem, sovint inesperadament, a les orelles.  

    Per tant, quan diem: “Que no em sents?”, “Per què no m’escoltes?”, “No sento res”, “Calla i escolta!” la intenció de l’interlocutor és molt diferent. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions escatològiques

    QUINA PUDOR! 

    327// L’Ets i Uts d’avui fa una mica de pudor. És veritat que els catalans som escatològics? Doncs és cert que tenim paraules, expressions i frases fetes que, si més no, ens indiquen una tendència. I déu-n’hi-do les que tenim! 

    Si ens fixem en el verb cagar,  ens caguem a les calces quan no fem una cosa per por i som uns cagacalces, o ens caguem de por quan en tenim molta. En canvi, si ens caguem en algú, ja no tenim por, sinó que maleïm aquella persona. També ens podem cagar en un ou o la mar (me cago en l’ou o me cago en la mar). A vegades també ens caguem en la divinitat i això ja és molt gruixut! Perquè no soni tan fort pronunciem eufemismes com cagonseu o cagondena. 

    Sense deixar el verb cagar, trobem paraules compostes amb aquest verb que tenen significats ben curiosos. Així, tots sabem que algú que és un cagadubtes és una persona a qui li costa molt decidir-se sobre qualsevol qüestió o que una persona cagamiques és una persona avara, gasiva. I un significat semblant té cagadur, persona rica i avariciosa, molt lligat a la frase feta que diu: Aquest no menja per no cagar, que es refereix a persones molt garrepes.  

    Algunes altres paraules s’han anat perdent, com caganiu que és el darrer ocellet d’una niuada i que es feia servir per anomenar el fill més petit d’un matrimoni, o cagamandúrries, per referir-se a una persona de poc seny, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat i que fa les coses de qualsevol manera. 

    Un cas a part i difícil d’explicar a persones que no coneixen la cultura popular catalana és la tradició nadalenca de fer cagar el tió. Com expliques a algú que pegues un tronc de fusta o tió perquè cagui regals? I ja que en parlem, diguem-ho bé: fer cagar el tió, no fer el cagatió!  

    I si continuem amb les festes nadalenques, d’on deu venir la figura del caganer? Heu vist mai un personatge tan desvergonyit en un ambient tan religiós? De fet, però, ja ho diu la dita: Caga el rei, caga el Papa, i de cagar ningú se n’escapa. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil 2024. Les solucions

     

     

    Aquí teniu els significats de les 30 frases fetes amb el verb TENIR que us proposàvem que endevinéssiu aquest any a la campanya “A l’abril, cada paraula val per mil”.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Raquel Santanera

    Personatges literaris d’Osona 

    Núm. 326// Raquel Santanera i Vila (Manlleu, 1991) és poeta. És graduada en Estudis Literaris i en el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals, a la Universitat de Barcelona. 

    Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, l’anglès i l’italià. Des del 2019 és una de les tres programadores del bar L’Horiginal, obrador de recitacions i noves actituds literàries, a Barcelona. També és coordinadora i programadora del cicle de poesia i art contemporànies en català Els Vespres Malgastats, a Osona.  

    La Malgastada, projecte ideat per Raquel Santanera, Jordi Cuesta i Íngrid Mas, és l’associació que promou els Vespres Malgastats. L’activitat consisteix en la trobada en què dues poetes reciten i intercanvien visions sobre les respectives obres. En cadascun d’aquests diàlegs en directe, s’hi afegeix la mirada d’una artista visual, que interpreta l’obra de les dues poetes en la peça que proposa. 

    Tot i la seva joventut, Santanera ha publicat Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015; premi de poesia Martí Dot), De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor, 2017; premi Pollença de poesia) i Reina de rates. Crònica d’una època (Pagès Editors, 2021; premi Miquel Martí i Pol de poesia).  

    La seva obra es reconeix com a capdavantera en matèria de gènere, des d’una perspectiva cíborg. Es considera que el seu primer llibre de poemes va inaugurar el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions dels qui estan enfadats

     

    325// Què els passa als qui tot el dia estan capficats i empipats, i per tot rondinen? Amargats? Problemes? Cal obrir la ment i deixar anar totes les tensions. No serveix de res enfadar-se contínuament. I és que molta gent s’enutja per qualsevol cosa. N’hi ha que fins i tot es disgusten si els dius que no val la pena, que la vida són quatre dies per estar amoïnat i enfilar-se per les parets, per enfurismar-se, enfutismar-se o enfurir-se per una collonada. Si la cosa empitjora s’aïren o s’encolereixen i ves a saber què poden arribar a fer. La ira o la còlera ja sabem que no és bona ni per al qui l’experimenta ni per a qui l’ha de patir. El qui l’experimenta ha da saber controlar-se perquè es fa mal, però sobretot fa mal als altres, cosa molt pitjor. Enfellonir-se no ajuda gota al benestar propi. 

     

    Ara bé, n’hi ha que s’irriten, s’encrespen i s’enrabien perquè els fan la punyeta sense parar. Aquests tenen justificació. Si et burles d’algú molt sovint, és normal que li pugi la mosca al nas o es mosquegi –indigna (o fins i tot emprenya) veure com fan bullying als altres. N’hi ha, en canvi, que estan de mala lluna o de mala llet perquè no els surt res bé. Tothom pot tenir un dia dolent, nefast, i estar emprenyat amb el món. Tot i així, quan és recurrent, quan el malhumorat és malcarat per sistema, alguna cosa passa.  

     

    Emprenyar-se de tant en tant és catàrtic, és un alliberament. Ara, una cosa ben diferent és tenir mal humor o mala jeia massa sovint, fet que causa estupefacció i fatiga als qui ho han de suportar.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Tenir un os a l’esquena

    Núm. 324// Abril ja és aquí i la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” no falla! En la dotzena edició, des del CNL d’Osona, continuem reivindicant la riquesa de les frases fetes, aquesta vegada amb el verb TENIR. Què vol dir tenir la paella pel mànec? I què vol dir tenir fred de peus? Segur que molts de vosaltres les coneixeu, o potser no? I si les coneixeu, les feu servir? 

    Si reviseu els aparadors dels comerços de la comarca durant el mes d’abril n’hi trobareu 30 de diferents d’exposades i podreu jugar a endevinar-ne el significat.  

     

    Fixem-nos amb una de les que hi trobareu: tenir un os a l’esquena. Es pot fer servir per dir que algú és gandul, que no li agrada ajupir l’esquena, vaja! Sembla ben literal perquè si només tinguéssim un os a l’esquena no la podríem doblegar, segur! Hi ha una altra expressió sinònima, tenir l’os bertran que, segons la veu popular, parla d’un famós herbolari barceloní, anomenat Bertran, que descobrí que la mandra era produïda per una inflamació de l’espinada i que, casualment, es podia guarir amb uns pegats d’herbes que ell venia.  

     

    Descobriu la resta de frases fetes i proveu d’endevinar-ne el significat. Podeu participar en el concurs emplenant la butlleta del blog “A l’abril cada paraula val per mil” https://blogs.cpnl.cat/concurscat/  o també podeu participar al concurs d’El 9 Nou  a través dels formularis de l’edició digital o del nostre instagram @cnlosona, on cada dia podeu respondre a través de les històries.  

     

    No tingueu cap os a l’esquena i prepareu-vos per participar-hi a partir del 8 d’abril. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre peixos (4)

    Núm. 323//Què ho fa, que les dites i expressions en què apareixen els animals fan gràcia? És potser que estrafan de manera exagerada la persona que volem criticar? Deu ser això. Escarnim les persones amb epítets que ens les recorden. 

    Per exemple, veiem un grup de crancs a la platja que caminen de tort o de costat i això ens inspira a dir: Aquell va de cranc (dita a l’Empordà) o va cranc (dita a les illes Balears), que vol dir que va de tort. D’altra banda, caminar o anar com els crancs significa ‘anar enrere’, en lloc de progressar. Una altra expressió molt negativa és ser un pop, dit d’una persona abusadora, a qui agrada tocar massa l’altra gent. I encara una altra de negativa és ser un tauró: són aquelles persones que guanyen diners de manera agressiva, sense miraments. En canvi, els qui han pres massa el sol i es tornen vermells amb facilitat per la blancor de la pell, estan vermells com una gamba. 

    D’altra banda, donem una tonyina, fotem una atonyinada a algú o l’atonyinem quan donem cops violents a una persona per agredir-la, per fer-li mal o per castigar-la. L’explicació d’aquestes expressions? Heu vist mai com es pesquen les tonyines. Si és que sí, ho entendreu.  

    Un tall de bacallà és una part de benefici en un negoci: «Quan es va vendre aquesta propietat, em va tocar també un bon tall de bacallà», que no s’ha de confondre amb tallar el bacallà, que és ‘manar’. En canvi, ser sec com un bacallà s’usa per als qui són molt magres.  I als aliments que tenen molt mal gust se’ls diu que són més dolents que l’aigua de bacallà podrit. Mai millor dit. 

    Despectivament als grassos se’ls encoloma que estan com una foca. Es diu tenir boca de rap a qui té una boca molt grossa, com el Pacman -el recordeu, aquest personatge dels videojocs? En canvi, a Mallorca i Menorca diuen «Aquell té cara de rap» (sí, aquella cara molt ferrenya, indicadora d’irritació). I, per acabar-ho d’adobar, dels poc eixerits, en diem que és un lluç, sembla un lluç o fa cara de lluç. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes sobre animals marins (3)

    Núm. 322// Aneu a saber per què alguns animals marins ens han inspirat més que d’altres. Cada animal té les seves característiques, i hi veiem similituds a aspectes de la vida que ens envolten. Per exemple, la sípia escup un líquid per defensar-se dels predadors, per això deu ser que a Menorca i a Eivissa una sípia és una escopinada -que en aquest darrer cas no és pas per defensar-se, sinó per embrutar el terra. També pren el significat de ‘mullena’ a la zona de Tortosa quan algú és sota la pluja. I, com sabem, és la matèria colorant preparada amb la tinta que secreta la sípia; igualment és el color d’aquesta matèria, de to terrós. 

    Un altre animal marí és el pagell -un peix que té el cos ovalat, de color vermell per damunt, rosat pels costats i blanc rosat al ventre, i és ben saborós, tan saborós que tothom se’l disputa. Deu ser per això que es diu: Està el pagès entre advocats com el pagell entre dos gats. I encara n’hi ha una altra d’aquest peix: Més val ser cap d’arengada que cua de pagell: és a dir, convé més ser dirigent d’una empresa o d’una comunitat petita que ser súbdit en una col·lectivitat gran. 

    De Mallorca sempre ens arriben expressions vives, espontànies i creatives -com d’arreu, de fet. Tenir els ulls de boga estantissa es diu d’aquell(a) qui va amb els ulls ben oberts però mancats de vivor. La boga és un peix que fa de 20 a 30 centímetres de llarg, té l’esquena grisa blavenca i els costats i el ventre, argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals. No sabem si hi ha dites sobre el sorell (peix blau i allargat, amb una serra d’espines a cada costat de la cua), però en sentit figurat, els caramells de mocs que pengen del nas, a Mallorca se’ls anomena sorells.  

    Les que expressions que sí que diem molt sovint a Catalunya són estar anxovat (‘estar estret en un espai reduït o no tan reduït’) i estar com (a) sardines (amb el mateix significat que l’anterior). Una situació que patim, malauradament, moltes vegades al tren i al metro. També pot prendre el sentit de ‘sense ventilació’, com és en aquest cas: «Vivia en una habitació anxovada i no sortia d’allà». I ja que parlàvem de sardines, convé recordar que: «Qui menja sardina, que cagui l’espina» o bé «Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l’espina». Els qui s’aprofiten de les coses agradables també han de patir les conseqüències desagradables, ves! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes sobre animals marins (2)

    Núm.321// De refranys sobre el peix n’hi ha, no ens podem pas queixar. Més ben dit, n’hi ha un fotimer. Comencem amb un de ben conegut, El peix gros es menja el petit, que significa que la gent poderosa domina els febles. També es deia La carn atipa i el peix dissipa, segons la creença que la carn embafa més que el peix. Com més mar, més peix, diu el qui se sent valent i optimista davant les grans dificultats. Un altre per als incauts: Peix que busca l’ham busca el seu mal, que significa que no cal deixar-se atreure per les belles o bones aparences.  

    A València es diu ben encertadament que El peix, per al qui se’l mereix, i l’espina per al gat: és a dir, que les coses han de donar-se segons els mèrits de qui les ha de rebre. L’hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put, per contra, significa que el qui rep hospitalitat en una casa ha de procurar no passar-hi gaires dies perquè, si no, arriba a molestar. I ja que parlem de molestar, hem de saber que Peix que put, tira’l al mar: vol dir que les coses dolentes o molestes han de llençar-se. I també tenim que El peix no s’agafa a pedrades (o a bastonades): o sigui, per aconseguir dels altres allò que volem, cal tractar-los amb amabilitat i no de qualsevol manera.  

    Aquesta segur que l’heu sentit: Qui vol (afagar) peix, que es mulli el cul (o bé s’ha de mullar el cul), refrany que significa que si vols obtenir coses valuoses has d’esforçar-se al màxim per aconseguir-ho. I una de ben certa, que ens ve des de Menorca: Qui bon peix vol menjar, sa bossa s’ha d’escurar. I és que el peix a la Mediterrània, cada vegada més escàs, és ben car, sobretot el bo. I, finalment, Quan vegis el peix a l’aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà: es refereix a la creença que, si els peixos salten dins l’aigua, és senyal que farà bon temps. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço