Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Terminologia que ens ha portat la COVID-19

    Núm. 179// En el context de pandèmia que vivim, han aparegut nous termes al mitjans de comunicació, com ara Rt, que és la taxa de contagi i que mesura la velocitat d’expansió de la malaltia. Més concretament, calcula el nombre d’infeccions que pot causar una persona contagiada amb coronavirus –la R ve de l’anglès reproduction number i la t és el temps. Altres mots, ja coneguts o no tant, que s’han tornat rellevants són: higiene (que ve del francès hygiène, i aquest el va prendre del grec hygieinón ‘salut’), mascareta màscararentat o rentada de mansUCI (unitat de cures intensives) o gel hidroalcohòlic (també conegut com a gel antisèptic, desinfectant o higienitzant).  

    També han pres rellevància confinamentdesconfinament i desescalada (que és la reducció gradual de les mesures excepcionals adoptades per frenar la pandèmia de COVID-19). No ens pot faltar tampoc, encara que sigui odiosa, però absolutament necessària, la distància de seguretat o física, que fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones per evitar el contagi d’una malaltia. Aquest terme no s’ha de confondre amb distància social, que es fa servir en la psicologia i que és la ‘separació d’una persona o d’un grup respecte a altres persones o grups’. El culpable de tot plegat és el SARS-CoV, de l’espècie coronavirus, relacionat amb la síndrome respiratòria aguda greu. Per acabar, no podem oblidar la vacuna (o el vaccí, aquest últim usat per alguns, pocs, mitjans de comunicació). 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Anna Dodas

     

    Núm. 178// L’Anna Dodas i Noguer va néixer a Folgueroles el 1962. Va néixer, precisament, a la casa natal de Jacint Verdaguer, casualitats de la vida. Era llicenciada en Filologia catalana i tenia dues grans aficions en què destacava especialment: la literatura i la música, en concret la guitarra clàssica.  La relació que l’Anna tenia amb la música va influir i va transformar la seva obra literària.  

    Foto: Toni Mirabent

    Tot i que va morir amb 23 anys, va deixar força obra escrita. Va destacar com  a poetessa i ja el 1986 va guanyar el premi Amadeu Oller, amb el seu primer llibre de poesia Paisatge amb hivern, que va musicar Pep Baucells. El segon llibre de poemes que es va publicar, El volcà (1991), ja va ser pòstum perquè, malauradament, l’Anna va morir assassinada al sud de França l’any 1986. 

    Potser no és tan coneguda per la prosa, però també té textos de narrativa que va ser recollida per Edicions Cal·lígrafs l’any 2018 en el llibre Capvespres de foc i grana, nom que prové d’un conte que, ja el 1981, va rebre el Premi de Narrativa de l’Ajuntament de Vic. Caterina Riba, coeditora d’aquest llibre, considera que l’obra poètica i la narrativa de l’escriptora tenen molta relació, hi ha molt diàleg, perquè les escrivia de forma simultània. 

    L’Ateneu de Folgueroles va instituir l’any 1993 el premi biennal Memorial Anna Dodas i Noguer destinat a, d’una banda, remarcar la millor òpera prima publicada en llengua catalana, i de l’altra, preservar la memòria de l’autora que li donava nom. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Emili Teixidor

     

    Núm. 177// Emili Teixidor i Viladecàs (1932-2012) va néixer a Roda de Ter, però va viure gran part de la seva vida a Barcelona on va cofundar i dirigir l’escola Patmos, molt renovadora en el gris franquisme. Va estudiar una tirallonga de carreres universitàries, lligades al camp de les lletres (dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme), la qual cosa va fer que tingués una visió àmplia i humana de la vida. 

    És molt conegut per la faceta d’escriptor de narrativa infantil i juvenil que va dur a terme durant diverses dècades i que li va reportar diversos premis nacionals i estatals. Alhora col·laborà en publicacions periòdiques i en la premsa diària (Cavall FortOriflamaPresènciaAvuiEl Punt). Com que no s’estancà mai, va ser també col·laborador de Catalunya Ràdio. 

    El que no és tan conegut és que va residir dos anys a París, on dirigí una revista enciclopèdica de cinema en francès. A partir de 1979 escriu el seu primer llibre per a adults, Sic transit Gloria Swanson (premi Crítica Serra d’Or 1979). Aquí se’ns va revelar un Teixidor diferent, que a ritme de formigueta incessant va anar entrant en el panorama literari català: novel·les com Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El Llibre de les Mosques (2000, premi Sant Jordi 1999), Pa negre (2003), obra guardonada amb el premi Crexells, la Lletra d’Or i el premi Nacional de literatura (2004), van engruixir la seva obra i li van donar consistència i categoria, sense desmerèixer l’anterior. Cal dir que de Pa negre se’n va fer un film guardonat als Goya. Més tard escrigué Laura Sants (2006) i Els convidats (2010). I ens quedem curts. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic sobre sèries: espòiler i sèrie derivada

    Espòiler i sèrie derivada  

    Núm. 176// En els darrers temps, i sembla que cada any més, les sèries han anat guanyant protagonisme a les nostres vides. Per això, tant si en som aficionats seguidors com si no, estem molt avesats a sentir –sobretot als mitjans de comunicació- paraules que ens arriben directament del món anglosaxó, com spoiler o spin off, que de fet és d’on venen gran part d’aquestes sèries.   

    Però com en podem dir d’aquests termes en català? Avui us hem preparat precisament aquests dos mots que sempre solem sentir en anglès i us expliquem quina solució ens proposa el Termcat (Centre de Terminologia) https://www.termcat.cat/ca pel que fa al català, i també què volen dir exactament.  

    Spoiler. L’equivalent en català és espòilerrevelació anticipada d’una part decisiva de la trama argumental d’una obra literària o audiovisual, que trenca l’efecte sorpresa o el plaer de la descoberta i pot fer minvar l’interès per la resta de l’obra. En contextos informals, la forma espòiler pot substituir-se sovint per expressions pròpies com ara esbotzada, rebentada o esguerro (del finalde l’argumentdel joc, etc., segons el cas).  

    Spin off. L’equivalent en català és sèrie derivada: sèrie de televisió que té el seu origen en una d’anterior, de la qual aprofita la popularitat d’un personatge per fer-lo protagonista del nou relat, sovint en un context espacial diferent. 

      

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: vocabulari de xarxes socials

    Núm. 175// Avui us presentem el Vocabulari de les xarxes socials, una eina que ens permet conèixer els termes més usats en aquest camp. El TERMCAT, que és un centre de terminologia que vetlla per trobar noves paraules en català, sempre fa vocabularis que ens posen al dia. Aquesta obra ja té alguns anys ─la primera edició és del 2014 i se’n va tornar a fer una altra el 2017─, tot i així és ben útil, encara. A més, és un producte que està obert a noves ampliacions perquè, com sabem, internet és un món en expansió i en transformació. Es va elaborar en el marc de Realiter (Xarxa Panllatina de Terminologia), que té com a objectiu afavorir el desenvolupament de les llengües romàniques. 

    El vocabulari conté 155 termes relacionats amb les diferents xarxes socials, especialment el Facebook i el Twitter. Cada terme està en sis llengües romàniques (català, castellà ─variants d’Europa i de Mèxic─, francès, gallec, italià i portuguès ─variants d’Europa i del Brasil) i també en anglès. Les definicions són en català i, en alguns casos, també en castellà. Hi podem trobar paraules com ara trolejar (‘atacar una persona, un organisme o un determinat contingut web mitjançant la publicació a internet de continguts deliberadament provocatius o controvertits’) o piular (o també tuitar, no pas *tuitejar; i vol dir ‘publicar instantàniament a Twitter un missatge amb un nombre de caràcters limitat’), entre d’altres que molts de vosaltres coneixereu. El vocabulari el trobareu a: www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Laila Karrouch

    Núm. 174//Un altre dels personatges osonencs vinculats amb la llengua catalana és Laila Karrouchuna de les primeres nenes marroquines que va arribar a Catalunya.  

    Infermera i escriptora, va néixer a Nador el 1977. L’any 1985 va deixar el seu país, juntament amb la seva mare i els seus germans, per venir a viure a Vic, on es va retrobar amb el seu pare, que havia arribat a Catalunya l’any 1976. Tenia vuit anys.  

    Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i costums, fet que va desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre. Ella mateixa explica que va començar a escriure per necessitatper fer aflorar tot el que l’havia marcat. 

    D’origen amazic, es considera catalana de sentiment, i té clar que a l’escola la llengua comuna ha de ser la catalana. En paraules seves, “la comunicació, conèixer la llengua del lloc on vius, et protegeix”. 

    El 2004 va guanyar el Premi Columna Jove amb la biografia De Nador a Vic, que més endavant va actualitzar amb la biografia novel·lada Petjades de Nador. 

    També va escriure Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, del 2006, un recull de contes típics del Marroc. Hi va recollir rondalles i contes de la cultura popular amazic que havia escoltat de petita, i que el pas del temps amenaçava d’esborrar per sempre.  

    Laila, publicat el 2010, Quan a l’Isma se li van creuar els cables, del 2015, i Que Al·là em perdoni, del 2021, conformen la resta de la seva obra literària. 

    El 2017 es va estrenar Nador, un espectacle basat en la seva obra. Nador és un viatge sensorial a l’interior de l’ésser humà a través d’una conversa entre una dona catalana d’origen amazic i una persona d’arrels occidentals.  

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar III

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (III) 

     

    Núm. 173//A part de la negació per mostrar desacord o desaprovació, de la negació absoluta, amb no … gens, i del reforç de la negació, amb no … pas, que hem vist aquestes dues últimes setmanes, hi ha també la negació parcial, que té el sentit de ‘poc’ o ‘una mica’. En aquest cas, usem tant no … gaire (“No tinc gaire fred”, que vol dir ‘tinc poc fred’ o ‘tinc una mica de fred’) com no … massa (fórmula acceptada fa poc; “No li fa massa vergonya parlar en públic”). No s’ha d’utilitzar *no … molt, que és un calc del castellà. Als Pirineus de Lleida se sent a dir guaire, que no és una forma normativa, però sí genuïna d’aquella zona, i que existeix també en aragonès i en occità gascó.  

     

    El no, a més, sol acompanyar altres paraules que també tenen un sentit negatiu, com són: ningú (“No hi havia ningú al carrer”), res (“No he trobat res que m’agradi”), mai  (“No ha anat mai als Estats Units”), cap (“No hi havia cap altre vol”), ni un(a) (“Aquest any no s’ha fet ni una cirera”), enlloc (“No l’he vist enlloc, el meu DNI”), ni … ni… (“No hi ha ni quetxup ni mostassa”), tampoc (“Jo no li diria tampoc”). Quan les paraules ningúresmaicapni un(a)enlloctampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions mai de la vidaen ma/ta/sa vida, són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l’adverbi no per reforçar la negació: “Cap dels seus treballadors (no) va entendre la consigna”. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar II

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (II) 

     

    Núm. 172// La setmana passada vam veure que per reforçar la negació hi havia la paraula pas. Avui veurem altres maneres de negar, perquè la negació té més cares de les que pensem. Començarem per la negació que mostra la disconformitat, el desacord o que reprova el nostre interlocutor. En aquests casos tenim una interjecció molt usada, que és ntx, un so que es fa fent petar la llengua contra les dents i el paladar (‘tocar l’ase’) : “T’agrada aquell youtuberNtx, què dius!, no té gens de gràcia!”. Popularment hi ha altres maneres de mostrar la disconformitat: sí, home!; ni borratxo; ni boig; ni en pintura, etc. 

     

    Si el que volem fer és negar absolutament una frase o també negar coses incomptables, en català hi ha diverses expressions, la més freqüent és amb no … gens: “No m’agrada gens, aquest jersei!” (negació absoluta, equivalent a zero), “No hi ha gens de llet” (negació d’un nom incomptable). Hi ha, però, d’altres expressions sinònimes de gensno … gota (“No en sé gota, de cosir”), no … (ni) mica (“No tinc mica de memòria”), no … (ni) brot (“No fot (ni) brot”), no … (ni) un bri (“No hi havia (ni) un bri d’herba”). La negació absoluta pot prendre altres formes com ara: en absolut (“No estic en absolut d’acord amb el que acabes de dir”), de cap de les maneres o de cap manera (“De cap manera vull que vinguis”). 

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar I

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (I) 

     

    Núm. 171//Negar és dir que allò que una altra persona afirma, suposa o pregunta no és cert. De vegades neguem verbalment i de vegades neguem amb un gest o amb un posat. De negacions gestuals n’hi ha diverses: movent el dit de dreta a esquerra i movent el cap també de dreta a esquerra; hi ha igualment el gest de la boca i dels ulls. I no ens hi entretindrem més perquè cada cultura té els seus gestos. 

     

    Ara entrem en l’apartat de la negació verbal. En català l’adverbi principal per negar és el no. Aquesta paraula pot venir acompanyada del mot pas, que serveix per reforçar. Per exemple, si diem “No hi aniré pas”, té molta més força que “No hi aniré”. El pas serveix per assegurar que aquella acció no tindrà lloc. Observeu que el pas va darrere del primer verb. En canvi, si tenim verbs compostos, hi ha dues opcions: “No hi he pas anat” o “No hi he anat pas”. 

     

    També es reforça la negació en frases que expressen la prohibició (“No ho facis pas, això!”), en interrogatives en què demanem implícitament l’explicació al nostre interlocutor (“Aquest càntir vessa: no està pas esquerdat?”), en frases comparatives (“Estudia més tranquil a la nit que no pas durant el dia”) i en frases amb un verb implícit en què es nega parcialment el que s’ha dit anteriorment (—Ell surt tots els dies. —No pas quan plou.). El dia que ve en veurem més. 

     

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona. Najat El Hachmi

     

    NAJAT EL HACHMI 

     

    Núm. 170// Najat El Hachmi és una reconeguda escriptora que ha estat traduïda a diverses llengües. Va néixer a Beni Sidel el 1979, a la província marroquina de Nador i als vuit anys va venir a Vic. Anys més tard va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Havia treballat de mediadora cultural a Vic i més endavant de tècnica d’acollida a Granollers. 

    Va presentar un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’emissora Catalunya Cultura. A més, ha publicat articles al diari El 9 NouL’Avenç o Letras Libres, entre d’altres; des del 2008 és col·laboradora d’El Periódico de Catalunya. El seu primer llibre, Jo també soc catalana, del 2004, autobiogràfic, tracta de la identitat i del procés d’arrelament al país. El 2008 arriba L’últim patriarcapremi Ramon Llull i Prix Ulysse, a més de ser finalista al Prix Méditerranée étranger 2009. En aquesta novel·la ens mostra les tensions que hi ha entre cultures i entre generacions.  

    L’any 2011 es publica el seu tercer llibreLa caçadora de cossos, i en el següentLa filla estrangera (2015), que obté els premis Sant Joan i Ciutat de Barcelona, torna als conflictes intergeneracionals. A Mare de llet i mel (2018) explica la vida de la mare de la protagonista de l’anterior novel·la enquadrada en un ambient tradicional, a la vall del RifEl 2019 es publica l’assaig Sempre han parlat per nosaltres, sobre feminisme, identitat i discriminació. I aquest any ha guanyat el premi Nadal amb El lunes nos querrán (escrita simultàniament en versió catalana). 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou