Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre peixos (4)

    Núm. 323//Què ho fa, que les dites i expressions en què apareixen els animals fan gràcia? És potser que estrafan de manera exagerada la persona que volem criticar? Deu ser això. Escarnim les persones amb epítets que ens les recorden. 

    Per exemple, veiem un grup de crancs a la platja que caminen de tort o de costat i això ens inspira a dir: Aquell va de cranc (dita a l’Empordà) o va cranc (dita a les illes Balears), que vol dir que va de tort. D’altra banda, caminar o anar com els crancs significa ‘anar enrere’, en lloc de progressar. Una altra expressió molt negativa és ser un pop, dit d’una persona abusadora, a qui agrada tocar massa l’altra gent. I encara una altra de negativa és ser un tauró: són aquelles persones que guanyen diners de manera agressiva, sense miraments. En canvi, els qui han pres massa el sol i es tornen vermells amb facilitat per la blancor de la pell, estan vermells com una gamba. 

    D’altra banda, donem una tonyina, fotem una atonyinada a algú o l’atonyinem quan donem cops violents a una persona per agredir-la, per fer-li mal o per castigar-la. L’explicació d’aquestes expressions? Heu vist mai com es pesquen les tonyines. Si és que sí, ho entendreu.  

    Un tall de bacallà és una part de benefici en un negoci: «Quan es va vendre aquesta propietat, em va tocar també un bon tall de bacallà», que no s’ha de confondre amb tallar el bacallà, que és ‘manar’. En canvi, ser sec com un bacallà s’usa per als qui són molt magres.  I als aliments que tenen molt mal gust se’ls diu que són més dolents que l’aigua de bacallà podrit. Mai millor dit. 

    Despectivament als grassos se’ls encoloma que estan com una foca. Es diu tenir boca de rap a qui té una boca molt grossa, com el Pacman -el recordeu, aquest personatge dels videojocs? En canvi, a Mallorca i Menorca diuen «Aquell té cara de rap» (sí, aquella cara molt ferrenya, indicadora d’irritació). I, per acabar-ho d’adobar, dels poc eixerits, en diem que és un lluç, sembla un lluç o fa cara de lluç. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes sobre animals marins (3)

    Núm. 322// Aneu a saber per què alguns animals marins ens han inspirat més que d’altres. Cada animal té les seves característiques, i hi veiem similituds a aspectes de la vida que ens envolten. Per exemple, la sípia escup un líquid per defensar-se dels predadors, per això deu ser que a Menorca i a Eivissa una sípia és una escopinada -que en aquest darrer cas no és pas per defensar-se, sinó per embrutar el terra. També pren el significat de ‘mullena’ a la zona de Tortosa quan algú és sota la pluja. I, com sabem, és la matèria colorant preparada amb la tinta que secreta la sípia; igualment és el color d’aquesta matèria, de to terrós. 

    Un altre animal marí és el pagell -un peix que té el cos ovalat, de color vermell per damunt, rosat pels costats i blanc rosat al ventre, i és ben saborós, tan saborós que tothom se’l disputa. Deu ser per això que es diu: Està el pagès entre advocats com el pagell entre dos gats. I encara n’hi ha una altra d’aquest peix: Més val ser cap d’arengada que cua de pagell: és a dir, convé més ser dirigent d’una empresa o d’una comunitat petita que ser súbdit en una col·lectivitat gran. 

    De Mallorca sempre ens arriben expressions vives, espontànies i creatives -com d’arreu, de fet. Tenir els ulls de boga estantissa es diu d’aquell(a) qui va amb els ulls ben oberts però mancats de vivor. La boga és un peix que fa de 20 a 30 centímetres de llarg, té l’esquena grisa blavenca i els costats i el ventre, argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals. No sabem si hi ha dites sobre el sorell (peix blau i allargat, amb una serra d’espines a cada costat de la cua), però en sentit figurat, els caramells de mocs que pengen del nas, a Mallorca se’ls anomena sorells 

    Les que expressions que sí que diem molt sovint a Catalunya són estar anxovat (‘estar estret en un espai reduït o no tan reduït’) i estar com (a) sardines (amb el mateix significat que l’anterior). Una situació que patim, malauradament, moltes vegades al tren i al metro. També pot prendre el sentit de ‘sense ventilació’, com és en aquest cas: «Vivia en una habitació anxovada i no sortia d’allà». I ja que parlàvem de sardines, convé recordar que: «Qui menja sardina, que cagui l’espina» o bé «Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l’espina». Els qui s’aprofiten de les coses agradables també han de patir les conseqüències desagradables, ves! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes sobre animals marins (2)

    Núm.321// De refranys sobre el peix n’hi ha, no ens podem pas queixar. Més ben dit, n’hi ha un fotimer. Comencem amb un de ben conegut, El peix gros es menja el petit, que significa que la gent poderosa domina els febles. També es deia La carn atipa i el peix dissipa, segons la creença que la carn embafa més que el peix. Com més mar, més peix, diu el qui se sent valent i optimista davant les grans dificultats. Un altre per als incauts: Peix que busca l’ham busca el seu mal, que significa que no cal deixar-se atreure per les belles o bones aparences.  

    A València es diu ben encertadament que El peix, per al qui se’l mereix, i l’espina per al gat: és a dir, que les coses han de donar-se segons els mèrits de qui les ha de rebre. L’hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put, per contra, significa que el qui rep hospitalitat en una casa ha de procurar no passar-hi gaires dies perquè, si no, arriba a molestar. I ja que parlem de molestar, hem de saber que Peix que put, tira’l al mar: vol dir que les coses dolentes o molestes han de llençar-se. I també tenim que El peix no s’agafa a pedrades (o a bastonades): o sigui, per aconseguir dels altres allò que volem, cal tractar-los amb amabilitat i no de qualsevol manera.  

    Aquesta segur que l’heu sentit: Qui vol (afagar) peix, que es mulli el cul (o bé s’ha de mullar el cul), refrany que significa que si vols obtenir coses valuoses has d’esforçar-se al màxim per aconseguir-ho. I una de ben certa, que ens ve des de Menorca: Qui bon peix vol menjar, sa bossa s’ha d’escurar. I és que el peix a la Mediterrània, cada vegada més escàs, és ben car, sobretot el bo. I, finalment, Quan vegis el peix a l’aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà: es refereix a la creença que, si els peixos salten dins l’aigua, és senyal que farà bon temps. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions, dites i frases fetes d’animals marins (1)

     

     

    Núm. 320// Tota mena d’animals marins ens han inspirat en la forja d’expressions, dites i frases fetes. I de quina manera! La creativitat popular sempre deu idees a la natura i a la societat en què els humans es troben circumscrits. La natura és on observem, és d’on traiem inspiració i és el mirall de les nostres creacions i invents. 

    Avui i les pròximes tres setmanes la nostra secció tractarà de les expressions, les dites i les frases fetes de diferents animals marins. Els dos primers números versaran sobre expressions en què apareix la paraula peix, com ara aquesta, que és ben coneguda: estar com un peix dins l’aigua, que es diu dels qui se senten còmodes en un espai, en una feina o en una situació qualsevol. El contrari seria estar com un peix al rostoll, que és estar molt malament, amb incomoditat. En aquest mateix sentit es diu també estar o trobar-se com un pop en un garatge: «Ell, que era de lletres, estava envoltat de metges i es trobava com un pop en un garatge». Els qui han fet alguns cursos de natació és possible que sàpiguen nedar com un peix, és a dir, saben nedar molt bé, com l’Esther Williams. En canvi, els qui no en saben gens potser neden com un peix de plom. Sorprèn aquesta altra, que és dormir com un peix, que vol dir profundament, com ara dormir com un liró, com una marmota, com un soc o com un tronc. 

    D’altra banda, tenir la sang de peix és ser molt fred, difícilment irritable, de manera que poques coses torben aquella persona. També us sonarà la locució ser peix al cove: ‘ser una cosa fàcil, de resultat segur’, molt emprat en la política. O bé no ser ni carn ni peix: ‘no tenir idees o conviccions ben definides’. A Menorca es diu agafar es peix per sa coa, cosa que vol dir ‘tenir bona sort, aconseguir una cosa que no era fàcil’. Curiosa també, i alhora escatològica, la següent: donar el menjar als peixos, ‘vomitar per mareig anant per la mar’. I, per acabar, una de ben divertida: estar més tip d’una cosa que Tarragona de peix, ‘estar-ne molt cansat o fastiguejat’. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions de mandra

    La mandra i els seus seguidors 

    Núm. 319// Els catalans tenim molts prejudicis associats; som garrepes, treballadors, orgullosos, comerciants… Una de les frases que més recentment ha fet fortuna és la famosa “Los catalanes hacen cosas”, que resumeix una mica tots aquests prejudicis a més de demostrar una ignorància o falta de vocabulari esperpèntics. 

    Potser és per això, per aquesta tendència a treballar, produir i ser gent activa i profitosa, que tenim també un munt de maneres per referir-nos a aquelles persones que no entren dins d’aquesta categoria, que són de vida més relaxada o contemplativa, que no es guien per la productivitat, sinó per la calma. D’aquests, segons el to, en podem dir mandrosos, ganduls, dròpols, inútils… Tot i no voler dir el mateix, entenem que són gent amb poca iniciativa, que tenen mandra o galvana.  

    D’aquests noms se’n deriven, també, molts verbs que són d’ús força habitual: gandulejar, mandrejar o el popular jaure que tant fan els animals com les persones. Si volem anar un pas més enllà, com sempre, podem trobar algunes frases fetes que ens permeten riure’ns dels qui ho fan, alabar-los o senzillament entrar a formar part del seu grup; “La mandra és la mare de la misèria”, “Feina, fuig; mandra, no em deixis”, “Si això és la guerra que no vingui la pau”… Se us n’acut alguna més? 

    Font: Paremiologia catalana comparada 

    pccd.dites.cat 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Masies de Roda i Roda de Ter

    Gentilicis 11. Masies de Roda – Roda de Ter 

    Num. 318// Avui encetem els municipis encapçalats pel nom “Masies”, que són molt presents en la nostra comarca. Per la coincidència topogràfica i toponímica (el lloc i el seu nom són el mateix) dedicarem un sol article a dos municipis (Masies de Roda i Roda de Ter). 

    Segons alguns autors, Roda de Ter, amb el seu origen al poblat medieval i ibèric de l’Esquerda, és de les poblacions més antigues de la comarca; les restes situades en un ampli meandre del riu Ter donen idea de per què el poble actual es diu “Roda”, derivat directament del llatí “Rota” (que ja es troba escrit a finals del segle VIII, en documents al voltant de l’any 790).  Si el riu fa una roda, i es diu Ter, el nom es posava sol; Roda de Ter. 

    En aquest cas, per tant, sembla lògic afirmar que sempre s’ha dit així, almenys des de l’època medieval, en la qual comencem a trobar testimonis escrits de la seva existència. Les Masies de Roda, lògicament, són el conjunt d’habitatges a l’entorn del nucli més densament poblat just al costat del riu Ter; sobre el mapa, el municipi de les Masies abraça el de Roda de Ter. 

    Tal com dèiem al començament, els habitants de Roda són anomenats rodencs i rodenques. Per contra, però, cal dir que des de fa molt de temps i encara que no consti recollit a les fonts habituals, els habitants de Masies de Roda són els masiencs.

     

    Foto: Viquimedia Commons. Enric Fontvila

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de Dimecres de cendra i enterrament de la sardina

     

    Dimecres de cendra i l’enterrament de la sardina 

     

    Num. 317// Què? Com ha anat el Carnaval? Heu xalat intensament? Doncs bé, després del Carnestoltes ve el dimecres de cendra, dia en què comença la quaresma. Recordem que tradicionalment durant el Carnaval hi havia més llibertat, més disbauxa i es trencaven moltes regles socials i religioses. Per celebrar el final del Carnaval, es fa un berenar i es participa en l’enterrament de la sardina, que simbolitza la fi d’aquest període –la sardina i l’arengada són aliments estretament lligats a la celebració del Carnaval. A més, el dimecres de cendra, s’organitza un seguici satíric que enterra el rei Carnestoltes. 

    En la tradició cristiana, els quaranta dies de la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, no es pot menjar gaire. Són dies de dejuni i d’abstinència. Els qui segueixen encara els vells costums catòlics canvien la manera de menjar: sopes amb oli, verdura i aigua són l’única cosa que es menjava i es bevia. Solament el diumenge es podia menjar peix. Aquest costum es fa per recordar els quaranta dies que Jesús va passar al desert. 

    El nom de dimecres de cendra ve del fet que aquell dia el capellà posa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. És un ritu d’origen oriental que representa el dolor i la penitència. I la cendra és símbol de la caducitat dels humans. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Repàs actualitzacions al DIEC 2 del 2023

    Repàs breu de les modificacions del 2023 del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans 

     

    Núm.316// Quan acaba l’any solem fer balanç de tot, fem resums, compendis, síntesis, etc. Avui passarem revista a algunes de les paraules que s’han incorporat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2023. 

    Hi ha hagut dues tongades de noves incorporacions, al maig i al novembre. En la primera s’hi van afegir molts gentilicis nous relatius principalment a comarques del territori català, valencià i balear. Us els detallem a continuació: 

    Aneuenc -a: de les valls d’Àneu; anoienc -a: de l’Anoia; franjolí -ina: de la Franja; garrafenc -a: del Garraf; lluçanès -a: del Lluçanès; maresmenc -a: del Maresme; montsianenc -a: del Montsià; pitiús – pitiüsa: de les Pitiüses; saforenc -a: de la Safor; segrianenc -a: del Segrià, i terraltenc -a: de la Terra Alta.  

    Un altre mot incorporat d’ús molt popular, és birra, que s’ha afegit al diccionari amb el significat de ‘cervesa’. 

    En les actualitzacions no només s’hi afegeixen mots sinó que també s’hi incorporen nous significats a paraules ja existents. Per exemple, en el cas dels ordinals: primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena ara també figuren en el diccionari amb el sentit de marxes de l’automòbil.  

    El mot signant, a part de significar la persona que signa, ara també equival a la persona que s’expressa mitjançant la llengua de signes. I si continuem parlant de significats afegits, el mot oncle ara també és el marit de la tia, i el mot tia també pot ser la muller de l’oncle. De fet, ja s’entenia així en el món real, però ara consta també en el diccionari oficial. Pel que fa als mots tiet i tieta, que no consten en el diccionari oficial, però que són d’ús corrent, han estat escollits com a neologisme de l’any 2023, cosa que representa que juntament amb l’altre neologisme escollit, viralitzar, passaran per la valoració de l’IEC per determinar si s’incorporen també al diccionari normatiu. 

    I per acabar, dos apunts més aviat ortogràfics: podem escriure estèreo (com fins ara) o estéreo (accent obert o tancat) i també podem dir sense fil o sense fils per referir-nos a la comunicació sense cables. 

    Estarem a l’aguait de les incorporacions del 2024. 

    Si voleu saber-les totes només heu de consultar aquesta pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans https://dlc.iec.cat/Esmenes on les trobareu ben detallades. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sinònims de lleig/ lletja

    Sinònims de ‘lleig/lletja’ 

      

    Núm. 315// ‘Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa’, ens informa de lleig/lletja el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest sentit podríem fer servir adjectius com ara: deforme, desagradable, monstruós/osa, desplaent, repugnant o repulsiu/iva. Per exemple, un insecte vist de prop ens pot semblar repulsiu, oi?  

     En tortosí i a les Garrigues, es diu llord/a, que també vol dir ‘brut/a’ o ‘deixat/ada’ al Segrià, a l’Urgell, a la Segarra, a la Conca de Tremp, al Camp de Tarragona, a les Garrigues mateix i al Priorat. Si ens expressem en un grau superlatiu i de manera molt políticament incorrecta, direm: «Aquell home és lleig com un pecat» o bé «És un lloro/un ogre/un trol». I aprofitem ara la paraula trol per informar-vos que aquesta figura fantàstica de les creences populars escandinaves és representada com un gegant brut i barroer que habita als boscos, a les muntanyes i als llocs solitaris; sol ser fetiller i guardià de tresors, anàleg a l’ogre dels contes mediterranis. Els trols són els eterns enemics dels menuts i simpàtics gnoms. 

     Si canviem de perspectiva i ens centrem en els objectes, en el disseny i en l’art (en la pintura, en l’arquitectura, en el cinema, en els còmics, etc.), es fa servir també kitsch, paraula d’origen alemany que vol dir ‘producció artística on predomina l’efecte ràpid i previsible, la decoració amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat’, bé que normalment l’emprem per a obres i objectes que són de mal gust 

     Però la lletjor, a part de física, pot ser moral, amb el sentit de ‘repugnant, repulsiu/iva, vomitiu/iva, abjecte/a o innoble’: «El Joan em va fer una cosa molt lletja», «Té costums molts lletjos», «No facis això, és molt lleig», «Lleig, més que lleig, no t’estic més amic». Esperem que no arribeu mai a comportar-vos d’aquesta manera. 

     

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de carnaval

    Per Carnaval tot s’hi val!

     

    Núm. 314// Aquest refrany tan conegut és la mostra que aquests dies la gent s’allibera. I de quina manera! Tradicionalment durant el Carnestoltes o el Carnaval –tant una paraula com l’altra són correctes en català– hi havia més llibertat i es trencaven moltes regles socials i religioses. Calia aprofitar l’ocasió per fer tot allò que després, durant la Quaresma, no es podria fer.

    És per això que ens disfressem del que ens ve de gust: de supermans o superwomans, d’àngels i de dimonis, de pirates de bruixes i bruixots, de prínceps i princeses, d’arlequins, de xarlots, de tota mena de personatges famosos o fins i tot de fruita ben variada. Totes les disfresses –no pas *disfraços– són benvingudes, algunes amb més encert que d’altres. No hi poden faltar els antifaços, les caretes o les màscares. Al final de la festa es crema el rei Carnestoltes, que és un ninot vestit de roba, que els dies de Carnaval es posa penjat al balcó i es crema el darrer dia.

    A més, el Carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i les botifarres d’ou, que es mengen el dijous de Carnaval, o més conegut com a dijous gras, o també dijous llarder –“Per dijous llarder botifarra menjaré” o “Per dijous gras botifarra fins al nas”. Aquest dia també se sol menjar truita, tant si és de patata com de botifarra.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço