Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Expressions: anem a fer el got?

    •  

    Núm. 212// Sortir de casa per prendre una beguda és una excusa per fer alhora altres coses, sobretot xerrar amb els amics o les amigues i desfogar-nos, també per conèixer gent o per lligar. Com a anècdota, tot diferent del que hem explicat fins ara, us direm que n’hi ha un que va anar a un bar, acompanyat del seu pare, i en va sortir amb un contracte del Barça en un tovalló. I només tenia 12 anys. En fi, als bars, ja ho veieu, s’hi han gestat i produït grans històries, d’amor i de negocis. 

    Però no és ben bé sobre bars del que versarà l’article d’avui. Quan volem sortir per prendre una beguda i demanem als altres si volen venir, segons la zona, es diu d’una manera o d’una altra. A Osona, especialment, se’n diu «Anem a fer el got?». No és, però, l’únic lloc on s’usa. En algunes altres contrades se’n diu anar a fer un beure, o en plural (anar a fer uns beures). A les comarques gironines se sol dir molt anar a fer el toc. Al Ripollès són ben originals i ho expressen així: «Anem a fer la tassa?», tot i que la tassa la fem servir més aviat per esmorzar que no pas per prendre una beguda en un bar, en un cafè o en una discoteca.  

    Els d’Alacant i de València ho expressen d’una manera més amagada, més sobreentesa: «Mo n’anem a fer una?» (on una es deu referir a la copa). D’altres són més breus: «Anem a fer un glop?». I encara n’hi ha que són més fats, o insípids, i diuen simplement anar a prendre alguna cosa, o anar de copes, si pensem prendre’n més d’una. Doncs, res, que la festa continua. Que no pari! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: jocs de paraules en català

     

    Núm. 212//Aquestes últimes setmanes els aficionats als jocs de paraules en català estan d’enhorabona, perquè hi ha hagut l’aparició de dos nous jocs en línia que han revolucionat les xarxes. Parlem del PARAULÒGIC i del WORDELCAT.  

     No voldríem començar a parlar d’aquests dos jocs sense abans fer referència al que podríem anomenar els antecedents. 

     D’una banda hi ha el parauler (Scrabble), que és el joc de paraules clàssic en què els jugadors han de lletrejar paraules creuades sobre un tauler de joc, per a això, fan servir fitxes amb lletres, que tenen diferents valors. La puntuació de les paraules es calcula segons el valor de cada lletra i de les possibles caselles amb premi del tauler. És més que un joc i serveix per millorar el vocabulari, descobrint paraules noves a cada partida. També hi ha la versió en línia. 

     D’una altra banda val la pena esmentar l’Enigmarius, que cada dia podem escoltar a El matí de Catalunya Ràdio, des de fa més de 15 anys. Es tracta d’un enigma verbal basat en Edita data i hora un doble sentit que cal desxifrar i respondre amb una sola paraula. En Màrius Serra juga amb l’enigmística (art d’endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, jocs de paraules, etc. ), els anagrames (transformació d’un mot o d’una frase en un altre per la transposició de les seves lletres) o els palíndroms (mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra). 

     El mes de novembre l’entitat Rodamots va crear un passatemps, Paraulògic, que posa a prova les habilitats lingüístiques dels jugadors que han de trobar tantes paraules en català com sigui possible. L’usuari disposa de set lletres col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell que imiten les cel·les d’un rusc. L’objectiu és localitzar el major nombre de paraules a partir d’aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central de color vermell. Les paraules han de tenir un mínim de tres lletres i la combinació de lletres canvia cada dia. 

     No s’admeten noms propis, només paraules que apareguin al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). A més, si cliques damunt del mot hi apareix la definició. També es poden formar paraules amb totes les lletres disponibles al rusc, que valen deu punts. Se’ls ha de sumar, per això, el valor de cada lletra. Per tant, la puntuació màxima seria de 17 punts. Els creadors s’han inspirat en l’Spelling Bee del New York Times. 

     El WordleCAT, és una adaptació al català del joc creat per Josh Wardle en temps de confinament per culpa de la pandèmia de la Covid. El funcionament és molt senzill, cada dia cal trobar una paraula de cinc lletres a partir de les pistes que ens van donant i noméstenim sis oportunitats per trobar la paraula del dia. 

    Cada lletra és dins un quadrat, quan escrivim la primera paraula a l’atzar les lletres canvien de color. En verd sortirà la lletra que està en la posició correcta, en groc si la paraula conté la lletra, però no està en la posició adient, i gris si la lletra no apareix a la paraula que busquem. 

    Mentre que amb el Paraulògic el repte és trobar com més paraules millor, amb el Wordlecat se n’ha de descobrir una de sola. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els tres tombs. Els Tonis.

    Lèxic. Els tres tombs 

     

    Núm. 211// El català està de festa! Aquesta vegada parlarem dels Tonis. Que què són? Doncs, mireu, és la festa dedicada a sant Antoni Abat, el protector dels animals, que a partir del gener se celebra a molts llocs de Catalunya. També és coneguda com els Tres Tombs.. 

    És una festa de caràcter religiós i alhora popular, i consisteix en les cavalcades i en les benediccions dels animals, a més d’altres actes. L’acte principal són els Tres Tombs, les tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir pel centre dels pobles. Més tard es fa la benedicció dels animals, també de mascotes com gats, gossos i ocells. 

    Originalment la festa la feien els traginers, que festejaven el seu patró. Més tard, també els hostalers, el pagesos ramaders, els tractants de bestiar, els transportistes i altra gent amb professions lligades als animals.  

    Per saber més bé de què va aquesta festa, vegem un petit vocabulari dels Tonis. 

    Tonis: participants i organitzadors de la festa de Sant Antoni Abat. 

    Cordonista: persona que porta un dels dos cordons de la bandera del gremi. Ajuda a organitzar la festa.  

    Banderer(a): persona que porta la bandera del gremi i organitza la festa. 

    Traginer(a): persona que tenia per ofici traginar mercaderies amb bèsties de càrrega. 

    Taverner(a): persona que regenta un establiment on es ven vi i altres begudes, a més de servir-se menjars. Les tavernes eren els llocs on antigament els traginers se solien aturar i fins i tot s’hi podien quedar a dormir. 

    Ball del ciri: ball de sis parelles propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, en què les dones porten rams. A l’intermedi del ball, cada ballador pronuncia la coneguda proclama: «Habitants de la vila de…, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella. Dic a la una…; dic a les dues…; dic a les tres…». Actualment el ballen només els banderers i cordonistes amb les seves parelles.  

    Guarniments: conjunt de corretges, collar, brides, etcètera, que es posen a un cavall, a un mul o a un ruc, per al transport o la feina general. 

    Burros, ases o rucs: (Equus asinus) animal més petit que el cavall, amb orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega. 

    Genet, geneta/amazona: persona que munta a cavall. 

    Passant de la vigília: un passant és una cercavila. El primer passant se celebra la vigília dels Tres Tombs. Les juntes de la festa, amb un nombrós grup de Tonis i simpatitzants, i acompanyades per una orquestra, fan una volta pels carrers principals de la població. Es dirigeixen a les cases dels banderers, cordonistes, Tonis tradicionals i de l’alcalde, on són obsequiats amb un petit refrigeri amb cava, vi, embotits, pastissos, coques i plats culinaris variats.  

    Passant dels Tres Tombs: Consisteix en una cercavila que passa tres vegades amb els carruatges i els animals, i durant el trajecte s’aprofita per fer parades a casa dels banderers, cordonistes, alguns hostals, bars i cases d’antics Tonis, on els participants són obsequiats amb la mateixa gentilesa que la del dia anterior. Les carrosses, tartanes i tota mena de carros són guarnits i acompanyats per una o dues orquestres. 

     

    NOTA: Agraïm l’amabilitat de Joan Arimany i Juventeny per la informació aportada i per les fotografies. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc III

    Del porc, fins la cua és bona (i III) 

    Núm. 210//Acabem avui el lèxic del porc, que vam encetar fa dues setmanes.  

    Omplim el rebost de la cansaladeria   

    Quan ho tindrem tot embotit, courem totes les botifarres que calgui a la caldera, amb el brou de la matança, excepte la catalana (que haurem fet amb carn magra crua trinxada, sal i pebre, i que courem amb aigua clara). Un cop fredes, les guardarem al rebost o en un lloc refrigerat. 

    Farem les llonganisses (amb budell gruixut) i els fuets (amb budell prim) amb carn vermella picada barrejada amb una mica de cansalada, sal i pebre, els xoriços, amanits amb pebre vermell, i les sobrassades (amb la massa més fina i condimentada amb pebre vermell dolç). Després els portarem directament a l’assecador i els penjarem. També hi penjarem una part de les botifarres crues perquè s’assequin: seran les somaies 

    També podem fer i coure al forn el pa de fetge, embolcallat amb la mantellina (tel que envolta el fetge i que també serveix per embolicar pilotes o mandonguilles de carn).  

    Antigament, per conservar, es preparava el confitat o cossi posant en una olla una part del llom, costella tallada o embotits i cobrint-ho de llard líquid o semilíquid, que quan es refredava quedava pres.  

    Amb el rebost ple, tots aquests embotits aniran sortint al taulell de la cansaladeria, al costat de la carn per consumir, o al de la xarcuteria, al costat d’altres productes elaborats i curats. I desmentirem la dita:  “A qui no mata porc, ningú li dona botifarres.” 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit  

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc II

    Del porc, fins la cua és bona (II) 

    Núm.209// Continuem amb el lèxic del porc, que vam encetar el dia passat.  

    De la cort a l’obrador  

    És dia de matança. Portem els porcs a l’escorxador, on el matador els degolla. Després els socarrarà, els pelarà, els obrirà en canal, en traurà la mocada o budellam i les vísceres (tradicionalment la mocadera s’encarregava de netejar bé els budells per fer les botifarres). Finalment els esquarterarà i classificarà cada peça de carn segons l’ús que se n’ha de fer: el llom, el filet o llonza llaminera, el rellom, el llonzat, el costellam, la ventresca o cansalada viada, el retall magre o carn magra, l’espinada, les cuixes o pernils, les espatlles, els garrons i els peus; del cap, en separarà les galtes, les orelles, la papada o cansalada del coll i el morro. 

    Un cop especejat l’animal, podrem començar a preparar els embotits i curats. Posarem el sagí i part de la cansalada tallada a trossos a la caldera perquè es fongui el greix; n’obtindrem, d’una banda, el llard, en forma líquida, i de l’altra els llardons o rostillons (a Osona també en diem greixons). En una altra caldera courem el cap, la careta, el cor i la perdiu (o freixura), els ronyons, la llengua i part de la cotna. 

    Mentrestant trinxarem carn crua i cansalada (del coll, viada o grassa) per fer la botifarra crua, les salsitxes i la botifarra blanca o cuita (la botifarra de la Garriga). Ho amanirem amb sal i pebre i ho pastarem bé perquè els ingredients quedin ben barrejats. Després en farem un tastet per si cal rectificar els condiments i omplirem els budells amb la massa amb ajuda de la màquina embotidora. 

    A continuació trinxarem una mica de carn crua, cansalada i carn de la caldera per fer els altres embotits: la botifarra negra, afegint-hi sang, i la botifarra d’ou, afegint-hi cap i careta cuits, rostillons i ous en comptes de sang.  

    Per fer el bull (o bisbe) blanc, barrejarem una mica de carn crua amb cansalada, careta i cotna, tot trinxat, a més de part de la carn de la caldera (cor, ronyons i llengua) trossejada. També podem fer botifarra del parrac, amb rostillons i carn de la caldera, tot trinxat, i bull de fetge, amb fetge i cansalada. Per fer el bull (o bisbe) negre, barrejarem trossos de carn de la caldera i massa de la botifarra negra.  

     

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc I

    Del porc, fins la cua és bona (I) 

    Núm. 208//Fa un temps el CNL del Vallès Oriental va elaborar un lèxic acompanyat d’il·lustracions en què es descriu tot el procés de producció del porc des del naixement i la cria fins que, degudament transformat, s’ofereix al consumidor al taulell de la cansaladeria. Aquest tipus de vocabulari molt sovint varia segons les comarques, en aquest cas la font utilitzada van ser els cansaladers de la Garriga. 

    Durant uns dies us oferirem fragments d’aquest lèxic. 

    Hem tingut garrinada 

    Aquesta nit la truja ha garrinat. Han nascut una dotzena de garrins [a Osona també en diem godall, molt sovint pronunciat godai pel ieisme dialectal], que viuran amb la mare, a la mateixa cort, durant unes setmanes. D’aquí a dos mesos el criador els desmamarà i a partir d’aquest moment podran menjar farina, pinso, gra, i també glans, garrofes i restes orgàniques, que els abocaran a l’obi (o menjadora) a través de la tremuja. Just després de desmamar-los sanaran els mascles. Quan els porcs joves surtin al pati, com ja fa el verro, es rebolcaran en el fang i furgaran a terra amb el musell a la recerca d’alguna cosa comestible. Sovint en sentirem els grunys i de tant en tant algun xiscle o esgüell. 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del porc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. No ens oblidem dels pronoms… Quan toquen!

    Núm. 207// T’HI apuntes? M’hi apunto! 

    En català hi ha una colla de verbs que són molt manaires i volen anar acompanyats, peti qui peti, d’un complement encapçalat normalment per una d’aquestes preposicions a, de, en i amb. Aquests verbs s’anomenen verbs preposicionals i el complement introduït per la preposició és el complement de règim verbal complement preposicional. 

     

    • En Mounir s’ha apuntat a un curs de català. 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua 
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. 

     

    Quan aquest complement no és explícit en l’oració, hem de substituir-lo pel pronom feble corresponent, que gairebé sempre és hi: 

    • Han començat les inscripcions als tallers de l’Ajuntament. Apunta-t’hi! 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua? –M’hi adhereixo. 
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. Col·labora-hi tu també. 
    • Últims dies per fer propostes per millorar el barri. Participa-hi! 

     

    Quan la preposició que introdueix el complement és de aleshores el pronom que substitueix el complement és en 

     

    • T’has adonat de la nova botiga d’informàtica? -Doncs no me n’havia adonat. 
    • Estàs segur d’això que dius? –N’estic ben segur. 

     

    Només en alguns casos molt especials, aquest pronom es pot elidir, per exemple quan el destinatari té al davant el full on ha d’escriure les seves dades, o la pàgina web en què es vol inscriure.  

     

    • Col·labora [apartat del web d’una entitat] 
    • Inscriu-te [full d’inscripció d’un taller] 

     

    Per tant, encara que estigueu morts de gana, recordeu que no us podeu menjar els pronoms hi o en que substitueixen aquests complements. O aquests verbs no us ho perdonaran mai. 

     

    Recordeu-vos-en!  

    Penseu-hi! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Pilar Cabot

    Núm. 206//Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Pilar Cabot i Vila (1940-2017),  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

     De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

     Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

     Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

     Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

     Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

     Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

     

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de
    La Marxa de Catalunya(1992)

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ III

    Núm. 205//Amb aquest article sobre les locucions construïdes amb la conjunció i, cloem la sèrie Entre una cosa i l’altra. Unes expressions molt usades són dit i fet, en què indiquem que una cosa s’ha fet immediatament, o fet i fet –com també comptat i debatut– quan volem arribar a una conclusió, com si diguéssim ‘al capdavall’En canvi, diem que un noi és un home dret i fet quan està completament desenvolupat i format. 

     

    I en tenim més. Al cap i a la fi (no pas *a la fi i al cap, calc del castellà), que té el sentit de ‘finalment’. També se sent molt a dir a tort i a dret: «Van repartir hòsties a tort i a dret», que vol dir ‘per tot arreu’, però igualment ‘sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió’. Un valor semblant té a tort i a través: «Va pintar la paret a tort i a través» (‘sense miraments’). «Es va trencar coll i barres», o sigui ‘accidentar-se, fer-se molt mal’. Menys coneguda és l’expressió dret de lluir i quitar, que és la facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda. 

     

    D’altra banda, diem que un film, un espectacle o una novel·la és de sang i fetge, com els espectacles de la Fura dels Baus, en què predomina la violència explícita. I ja que parlem d’entranyes, a Centelles hi ha un plat típic molt bo –tot i que alguns el considerarien una mica gore–, que és la samfaina, feta amb sang i perdiu de xai (la perdiu són els pulmons i el cor). Penseu que pertot hi ha plats d’entranyes, no us penseu que siguin de poble: a Florència mateix és típic menjar un entrepà d’una part de l’estómac del bovins –il panino col lampredotto, en diuen. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ II

     

    Núm. 204// Avui continuem amb les locucions en què hi ha dos sintagmes separats per la conjunció i. En aquest article en veurem de diversos territoris on es parla el català. Segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca es diu (o es deia) donar la carn i la sang quan algú se sacrifica molt en benefici dels altres. I a Menorca es diu robar (a qualcú) la carn i la sang, és a dir, ‘desposseir algú de tot’, deixar-lo pelat, per entendre’ns. Atenció, a València quan diuen foc i flamada d’algú, és que en diuen penjaments o insolències. Una expressió compartida per catalans i valencians és cap i casal, que vol dir la ciutat més important, la capital. És el títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València.  

     

    Parlem de més foc: foc i lloc (on foc és equivalent a ‘llar’) fa referència a un impost andorrà de caràcter comunal o local. Es tracta d’un impost que paguen tots els residents a Andorra que tinguin entre 18 i 65 anys pel fet de tenir una residència principal en una parròquia d’aquest país, on estan censats. Se’l considera l’equivalent a l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), però l’IBI tributa sobre els béns immobles i no la residència de les persones físiques.  

     

    Molt diferent és l’expressió passar a foc i a sang una població (antigament, a foc i a flama), que vol dir ‘de manera violenta, devastadora’, és a dir, matar tothom i destruir-ho tot. Estar entre l’espasa i la paret és trobar-se una situació de la qual és difícil sortir. I a anar/ser net i polit s’intensifica el valor de l’adjectiu net. Per contra, quan diem net i clar, o clar i net, volem dir ‘clarament, sense ambigüitat’. I entre naps i cols, avui ja hem enllestit el segon article dedicat a aquestes locucions.  

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço