Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar III

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (III) 

     

    Núm. 173//A part de la negació per mostrar desacord o desaprovació, de la negació absoluta, amb no … gens, i del reforç de la negació, amb no … pas, que hem vist aquestes dues últimes setmanes, hi ha també la negació parcial, que té el sentit de ‘poc’ o ‘una mica’. En aquest cas, usem tant no … gaire (“No tinc gaire fred”, que vol dir ‘tinc poc fred’ o ‘tinc una mica de fred’) com no … massa (fórmula acceptada fa poc; “No li fa massa vergonya parlar en públic”). No s’ha d’utilitzar *no … molt, que és un calc del castellà. Als Pirineus de Lleida se sent a dir guaire, que no és una forma normativa, però sí genuïna d’aquella zona, i que existeix també en aragonès i en occità gascó.  

     

    El no, a més, sol acompanyar altres paraules que també tenen un sentit negatiu, com són: ningú (“No hi havia ningú al carrer”), res (“No he trobat res que m’agradi”), mai  (“No ha anat mai als Estats Units”), cap (“No hi havia cap altre vol”), ni un(a) (“Aquest any no s’ha fet ni una cirera”), enlloc (“No l’he vist enlloc, el meu DNI”), ni … ni… (“No hi ha ni quetxup ni mostassa”), tampoc (“Jo no li diria tampoc”). Quan les paraules ningúresmaicapni un(a)enlloctampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions mai de la vidaen ma/ta/sa vida, són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l’adverbi no per reforçar la negació: “Cap dels seus treballadors (no) va entendre la consigna”. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar II

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (II) 

     

    Núm. 172// La setmana passada vam veure que per reforçar la negació hi havia la paraula pas. Avui veurem altres maneres de negar, perquè la negació té més cares de les que pensem. Començarem per la negació que mostra la disconformitat, el desacord o que reprova el nostre interlocutor. En aquests casos tenim una interjecció molt usada, que és ntx, un so que es fa fent petar la llengua contra les dents i el paladar (‘tocar l’ase’) : “T’agrada aquell youtuberNtx, què dius!, no té gens de gràcia!”. Popularment hi ha altres maneres de mostrar la disconformitat: sí, home!; ni borratxo; ni boig; ni en pintura, etc. 

     

    Si el que volem fer és negar absolutament una frase o també negar coses incomptables, en català hi ha diverses expressions, la més freqüent és amb no … gens: “No m’agrada gens, aquest jersei!” (negació absoluta, equivalent a zero), “No hi ha gens de llet” (negació d’un nom incomptable). Hi ha, però, d’altres expressions sinònimes de gensno … gota (“No en sé gota, de cosir”), no … (ni) mica (“No tinc mica de memòria”), no … (ni) brot (“No fot (ni) brot”), no … (ni) un bri (“No hi havia (ni) un bri d’herba”). La negació absoluta pot prendre altres formes com ara: en absolut (“No estic en absolut d’acord amb el que acabes de dir”), de cap de les maneres o de cap manera (“De cap manera vull que vinguis”). 

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar I

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (I) 

     

    Núm. 171//Negar és dir que allò que una altra persona afirma, suposa o pregunta no és cert. De vegades neguem verbalment i de vegades neguem amb un gest o amb un posat. De negacions gestuals n’hi ha diverses: movent el dit de dreta a esquerra i movent el cap també de dreta a esquerra; hi ha igualment el gest de la boca i dels ulls. I no ens hi entretindrem més perquè cada cultura té els seus gestos. 

     

    Ara entrem en l’apartat de la negació verbal. En català l’adverbi principal per negar és el no. Aquesta paraula pot venir acompanyada del mot pas, que serveix per reforçar. Per exemple, si diem “No hi aniré pas”, té molta més força que “No hi aniré”. El pas serveix per assegurar que aquella acció no tindrà lloc. Observeu que el pas va darrere del primer verb. En canvi, si tenim verbs compostos, hi ha dues opcions: “No hi he pas anat” o “No hi he anat pas”. 

     

    També es reforça la negació en frases que expressen la prohibició (“No ho facis pas, això!”), en interrogatives en què demanem implícitament l’explicació al nostre interlocutor (“Aquest càntir vessa: no està pas esquerdat?”), en frases comparatives (“Estudia més tranquil a la nit que no pas durant el dia”) i en frases amb un verb implícit en què es nega parcialment el que s’ha dit anteriorment (—Ell surt tots els dies. —No pas quan plou.). El dia que ve en veurem més. 

     

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona. Najat El Hachmi

     

    NAJAT EL HACHMI 

     

    Núm. 170// Najat El Hachmi és una reconeguda escriptora que ha estat traduïda a diverses llengües. Va néixer a Beni Sidel el 1979, a la província marroquina de Nador i als vuit anys va venir a Vic. Anys més tard va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Havia treballat de mediadora cultural a Vic i més endavant de tècnica d’acollida a Granollers. 

    Va presentar un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’emissora Catalunya Cultura. A més, ha publicat articles al diari El 9 NouL’Avenç o Letras Libres, entre d’altres; des del 2008 és col·laboradora d’El Periódico de Catalunya. El seu primer llibre, Jo també soc catalana, del 2004, autobiogràfic, tracta de la identitat i del procés d’arrelament al país. El 2008 arriba L’últim patriarcapremi Ramon Llull i Prix Ulysse, a més de ser finalista al Prix Méditerranée étranger 2009. En aquesta novel·la ens mostra les tensions que hi ha entre cultures i entre generacions.  

    L’any 2011 es publica el seu tercer llibreLa caçadora de cossos, i en el següentLa filla estrangera (2015), que obté els premis Sant Joan i Ciutat de Barcelona, torna als conflictes intergeneracionals. A Mare de llet i mel (2018) explica la vida de la mare de la protagonista de l’anterior novel·la enquadrada en un ambient tradicional, a la vall del RifEl 2019 es publica l’assaig Sempre han parlat per nosaltres, sobre feminisme, identitat i discriminació. I aquest any ha guanyat el premi Nadal amb El lunes nos querrán (escrita simultàniament en versió catalana). 

    Article complet

  • LLEIXES – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    lleixa: relleix o prestatge fet d’obra i adossat a una paret, a la campana d’una llar, etc.

    Mot derivat de lleixar, forma catalana antiga de deixar

    Font: Diccionari.cat

    Article complet

  • LLÀNTIA – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    llàntia: entre d’altres significats…

    1 Aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum. Encendre la llàntia. Apagar la llàntia. A la cripta cremen dues llànties nit i dia. Llàntia d’esperit de vi.

    2.  Taca, especialment d’oli o de greix. Portava la camisa plena de llànties.

    Provinent d”una variant *lantăda del romànic, alteració del llatí lampas, -ădis, ‘llumener’, i aquest, del grec lampas, -ádos ‘torxa, llumener’, amb influx del llatí  lanterna ‘llanterna’

    Font: Optimot i Diccionari.cat

    Article complet

  • BROQUES – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    broca: entre d’altres significats hi trobem aquests:

    1.Eina metàl·lica cilíndrica, tallant d’un cap, que s’aplica a diferents màquines o eines que foraden fusta o altres materials.
    2. Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan o adoben calçat.
    3. Busca de rellotge.

     

    Font: Optimot

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona. M.Àngels Anglada

    MARIA ÀNGELS ANGLADA I DABADAL 

    (1930-1999) 

     

    Núm. 169// Nascuda a Vic, des de petita viu la passió per la música, com es reflectirà en alguna de les seves novel·les. Es va llicenciar en Filologia Clàssica i va exercir l’ensenyament a Figueres, on es traslladà el 1961. Coneixedora i apassionada del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català.  

    Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i lassaig literari. La seva primera obra destacable va ser Les closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla de 1978. A partir d’aquí basteix una robusta trajectòria literària, com ara la novel·la Sandàlies d’escuma, que li va suposar guanyar premi Lletra d’Or el 1985 i el Premio Nacional de la Crítica. Més endavant es publica Columnes dhores, recull de tota la seva poesia fins al 1990; el segueixen Artemísia (1990) i sobretot El violí dAuschwitz (1994). En aquesta darrera novel·la, que va tenir molt d’èxit i va ser molt traduïda, ens endinsa en el tètric i abominable món dels camps de concentració, sense perdre gens de sensibilitat i de tendresa. Se’n va voler fer una pel·lícula amb guió de Jorge Semprún, però que no es va acabar de realitzar. I no podem oblidar Quadern dAram, una novel·la compromesa que ens explica tragèdia del poble armeni al començament del s. XXEn els últims anys també va fer literatura per a infants i joves.  

    Tota una vida dedicada a la literatura i l’ensenyament de les llengües clàssiques. Justament la mort de Maria Àngels Anglada es va produir edia de Sant Jordi. A Vic, hi ha un parc que porta el seu nom. 

    Article complet

  • XERRAR – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    xerrar: parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Es passa tot el dia xerrant amb el veïnat. Xerra més que setze.

    D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial

    Font: Optimot i Diccionari.cat 

    Article complet

  • XEFLIS – “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Cerca el corresponent sinònim entre els altres cartells que trobaràs als comerços d’Osona  i participa en el concurs omplint el formulari del blog A l’abril cada paraula val per mil 

    xeflis: àpat abundós, especialment per a celebrar alguna cosa.

    Mot propi de la Garrotxa, la Selva, Plana de Vic, el Maresme, el Vallès, el Penedès, el Camp de Tarragona, segons el Diccionari català-valencià-balear.

    D’origen incert, segurament expressiu, amb possible influx del verb xafar, per al·lusió a la preparació de certs menjars suculents, i també de xef ‘cap de cuina’ (gascó chèfis).

    Font: Diccionari.cat

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço