Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: adjectiu ‘brut’

     

    L’adjectiu ‘brut (a)’

    Núm.133//L’adjectiu brut/a vol dir diverses coses. S’aplica, per exemple, als animals irracionals (bèsties brutes), també s’usa per a les coses que no ha estat refinades o polides: el petroli brut, un diamant brut. Un text en brut és un esborrany, el que no és definitiu.

     

    Evidentment, brut/a també vol dir ‘absent de netedat’, com en les expressions anar brut/a com una guilla o ser/anar brut com un porc, dos animals a qui tradicionalment no tenim gaire simpatia. Aquest adjectiu també pot prendre un significat espiritual: tenir la consciència bruta, és a dir, ‘saber algú que té la culpa d’alguna cosa, saber que ha obrat malament’. Semblantment diem que «aquells negocis són massa bruts, no m’hi vull pas ficar», quan són contraris a l’ètica o a la legalitat.

     

    Molt diferent d’aquests usos és l’expressió tenir la panxa bruta; la utilitzem quan tenim restes d’aliments mal digerits que ens provoquen diarrea o malestar: «La noia ha menjat massa llaminadures i ara té la panxa bruta». Un lloc, com un hospital, és brut quan hi ha un focus d’infecció. I «No diguis paraules brutes» es refereix a les paraules obscenes contràries a la decència, a l’honestedat. L’únic sentit positiu que es pot trobar a aquest adjectiu és a cava brut, amb el qual donem per acabat aquest article.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: mesures antigues (II)

     

     Mesures antigues (II): de longitud i de superfície

    Núm.132//El 1791 el metre va ser definit per l’Acadèmia Francesa de les Ciències com la deumilionèsima part del quadrant d’un meridià terrestre. El nom, el va introduir en italià un segle abans, el 1675, el científic Tito Livio Burattini, que va canviar la mesura universal, proposada pel filòsof anglès John Wilkins el 1668, pel nom de metro cattolico. Tot això ho diem perquè sembla que el metre ha existit sempre, però en altres èpoques la longitud es mesurava diferentment.

    A Catalunya antigament hi havia altres mesures de la longitud. Eren molts usades el pam (19,43 cm), el peu (25,93 cm), la vara (uns 77,72 cm) o la cana (més o menys 1,555 m). Cal dir que la primera encara és viva i en mantenim força fraseologia: anar a pams vol dir ‘fer o dir les coses detalladament’ i deixar algú amb un pam de nas és ‘fer que algú no aconsegueixi el que creia que aconseguiria’.

    D’altra banda, de superfície, hi havia la mujada (4.896,5 m2), la vessana corrent (2.187,4 m2) o el jornal (molt variable segons la zona i és el que es podia llaurar en un sol dia). També s’emprava la cana quadrada (2,438 m2) i la quartera (uns 3.868,84 m2).

    I és que ja ho diu la dita per recomanar moderació: «En tot hi ha d’haver mesura» o també «Entre poc i massa, la mesura passa».

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: mesures antigues (I)

    Mesures antigues (I): de pes i de capacitat

    Núm. 131// Els més grans ho recordaran: abans es feien servir mesures tradicionals com la lliura o l’unça. I no eren universals. Com que cada terra fa sa guerra, l’unça catalana no era igual a la onza castellana (la primera era equivalent a 33,33 grams i la segona a 28,75 grams). Ara fem servir el sistema mètric decimal, unificat a gairebé tot Europa i a gran part del món, que s’aplica per primera vegada a Barcelona el 1871. Avui farem memòria d’algunes d’aquestes mesures, majoritàriament en desús. I com que algunes no tenen el mateix valor segons la localitat o el tipus de mercaderies, ens referirem a les més usades a Catalunya.

    Antigament, com avui, hi havia unitats de pes, de capacitat, de longitud i de superfície. En aquest article veurem les dues primeres i la setmana que ve, les dues altres. Quan s’anava a comprar l’unça i la lliura eren molt emprades. Són mesures de pes, i l’unça era una dotzena part de la lliura; per tant, la segona era equivalent a 400 grams. De pes també hi havia el quarteró (2,6 kg), l’arrova (10,4 kg), el quintar (41,6 kg) i la carga (124,8 kg). En la carn i el peix, teníem la terça (400 g) i la lliura carnissera (1,2 kg).

    De capacitat, en canvi, hi havia el petricó (23,5 cl), el porró (94 cl), el càntir (10,27 l), el barral (15 l, aproximadament), la carga (molt variable segons la comarca), i el bot o la bota (60,16 l). Fixeu-vos, doncs, de quina manera plou… a bots i barrals, que són grans quantitats de líquid.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Dos mots que sentim dir: ‘pachorra’ i ‘bodrio’

     

    Núm.130// La setmana passada vam veure adjectius que poden funcionar com a sinònims de lent, però ens havíem deixat coses dins el tinter i avui ho explicarem.

    Es tracta de dues paraules que sentim dir de vegades, sobretot en gent jove, i que convindria reemplaçar-les per d’altres que sempre s’han dit. La primera és *pachorra, que ve del castellà, no figura com a mot normatiu en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i simplement vol dir ‘parsimònia’. En el llenguatge familiar també podríem usar cançoneria, gansoneria o ganseria. I en un llenguatge més literari, indolència.

    Un altre significat que pot prendre pachorra és el de calma, tranquil·litat o flegma. Se sent dir «Aquell té una pachorra!», quan el que diríem normalment és «s’ho pren a la fresca» o «té el fetge gros» o bé «no es posa pas pedres al fetge», entre d’altres. En lloc de «Quina pachorra!» podem ben dir «Quina calma!» o «Quina parsimònia!».

    L’altra paraula és *bodrio, que s’utilitza per fer referència a les coses mal fetes, mal executades o no reeixides, sobretot artístiques. En aquest cas, convindria fer servir nyap, bunyol, patafi (fins i tot n’hi ha que diuen pitafi), pasterada o pastitxo: «Aquella pel·lícula és un nyap». Però, en fi, podeu triar la que us agradi més.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril, cada paraula val per mil!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço