Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes (III): Oceània i l’Antàrtida

    Núm. 124// Avui Oceania i l’Antàrtida seran les protagonistes de la quarta etapa. Comencem a Austràlia, un país amb una riquesa natural que va molt més enllà dels coales, els cangurs i els arbres d’eucaliptus. Alguns exemples en són la tortuga de coll de serp del nord d’Austràlia, amb un coll tan llarg com el seu nom; el punah, un arbre que pot fer fins a 40 m d’alçària, i la macadàmia, d’origen australià i reconeguda mundialment pels millors gurmets. Els amants heu de tastar alguna copa de sirà o syrah, un vi negre, fosc i amb una aroma característica. I no podeu marxar del país sense deixar-vos seduir pel so d’un didjeridú o viure la intensitat d’un partit de rugbi. Sabíeu que hi ha melés espontànies, obertes, ordenades, pactades i simulades? Sou al lloc idoni per aprendre’n les diferències!

    A Papua Nova Guinea, els colors d’una balsamina us deixaran bocabadats, i a Tasmània val més que no topeu amb el diable més televisiu: crida molt, és esquerp i té les dents ben esmolades. Fem un salt i anem cap a Nova Zelanda, on aprendrem uns mots de maori i, si sou aficionats a fer submarinisme, no marxeu sense haver vist un dels peixos endèmics del país, la rata de Nova Zelanda.

    Us proposem dues maneres d’acabar la ruta. La primera, envoltats de blanc i de gel. A l’Antàrtida podreu contemplar la bellesa de la barrera de glaç o gaudir de l’espectacle d’una aurora polar, que a l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral. La segona opció fa més d’estiu: enmig de l’oceà Pacífic en unes illes paradisíaques, les Hawaii, passarem les hores sentint la guitarra hawaiana.

    La setmana vinent anirem més a prop de casa.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. La volta al món en 80 termes (II)

     Amèrica

    Núm.123// Us proposem de començar ben amunt, al bell nord glaçat, amb el fenomen meteorològic del blizzard i un parell de malamuts d’Alaska que ens guiaran pel camí. Al Canadà podeu conèixer un dels esports nacionals, el lacrosse, i si teniu sort veureu alguna canoa canadenca, que ha donat lloc a la canoa esportiva actual. També podreu tastar una combinació de patates fregides, formatge i salsa calenta anomenada poutine, un plat típic quebequès.

    Al país veí del sud, en canvi, podeu gaudir d’un autèntic muffin mentre us hidrateu amb una cervesa d’arrels. No us perdeu l’inici de l’NBA: potser algun dels nostres esportistes internacionals sigui escollit com a jugador més valuós.

    A Mèxic us podeu refrescar prenent una xia en un bar o banyant-vos en les aigües d’un cenote enmig de la natura. I quan aneu a conèixer els racons del Carib i de l’Amèrica Central, vestiu-vos amb una guaiabera. Passarem per l’Equador, on tastarem uns corviches, i marxarem a Colòmbia o a Veneçuela per acabar d’omplir l’estómac amb unes arepes.

    Al Perú si visiteu la ciutat sagrada del Machu Picchu heu de preparar-vos per fer front al mal de muntanya, que apareix com a conseqüència de la disminució d’oxigen a l’aire. Un cop passades les nàusees i el mal de cap, us animareu amb el so d’una quena o amb la melodia d’un xorinyo brasiler, un estil musical que fusiona la polca amb el xotis, el tango i l’havanera.

    Pel que fa a les llengües dels autòctons, podreu sentir el guaraní, una de les llengües ameríndies amb més parlants; el quítxua, amb què es comuniquen entre 8 i 10 milions de persones, i l’arapaho, un exemple de treball i lluita per preservar la llengua pròpia.

    I per acabar l’etapa: un bon xurrasco argentí.

    Font: Termcat 2015 (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes. Àsia. (I)

                                                                                           

     

    Núm. 122// Avui us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars o desconeguts— dels cinc continents.

    La primera parada la fem a l’Àsia; comencem pel Japó. Alguns deveu haver tastat un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes al diccionari de Gastronomia japonesa del Termcat.

    Anirem ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

    Si el que voleu és arribar al sostre del món, tingueu en compte l’època dels monsons i deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aneu a Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

    Continuem la ruta per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. I si us arribeu a Sri Lanka, visiteu un dàgoba (monument per guardar-hi relíquies) la mateixa construcció que a l’Índia anomenen stupa.

    Després, agafem les maletes i cap a l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem en algun dels països àrabs i tastarem un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

    Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i anirem a l’Àfrica.

    Font: Termcat (text adaptat).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (III)

    Núm. 121// L’inici de la Revolució Industrial a Catalunya va començar amb la màquina de vapor i més tard va prendre importància l’energia hidràulica dels nostres rius (com el Ter), irregulars pel que fa al cabal però ben aprofitats. Com ja hem vist aquestes darreres dues setmanes, en català tenim moltes expressions del camp tèxtil fruit d’una llarga tradició. Avui n’esmentarem algunes més.

    Posem fil a l’agulla!, que vol dir ‘comencem a fer alguna cosa’. Una expressió que agradava molt a la difunta Isabel-Clara Simó era ser de fil de vint, ja que durant molts anys va tenir una columna periodística que prenia aquest nom, De fil de vint. Des d’aquí la volem recordar amb afecte. A propòsit, aquesta expressió té el sentit de ‘ser de qualitat màxima o excel·lent’, perquè el número 20 correspon a un fil molt prim que només es pot aconseguir si fem les coses molt ben fetes. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible.

    Si segueixes el fil, és que captes tot el que algú t’explica. I d’un llibre o d’un afer es pot dir que té una trama molt ben ordida: es tracta d’un assumpte molt ben calculat.

    Finalment, semblar o ser can seixanta es diu d’un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, i prové del malnom amb què es coneixia una fàbrica de teixits que hi havia al carrer de la Riereta de Barcelona.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (II)

    Núm. 120// La indústria tèxtil ha estat una font d’inspiració important de la llengua popular; avui continuarem veient locucions, frases fetes i refranys que tenen relació amb el món del tèxtil.

    Qui no ha sentit mai que algú li va explicar una història fil per randa, és a dir, minuciosament, amb tots els detalls? Us recordem que la randa és una punta feta de fil gruixut. O bé, qui no ha dit mai ‘ara començo a lligar caps’? Que vol dir ‘esbrinar o descobrir les relacions que hi havia entre dues o més coses aparentment inconnexes’.

    També diem ‘aquell no hi fila gaire’ quan una persona no està gaire bé del cap -expressió que trobem a faltar al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Filar algú significa ‘adonar-se de la presència d’una persona, endevinar-ne els propòsits, la  intenció’: Ja t’he filat, noi: tu volies enganyar-me! I per acabar amb aquest verb, tenim igualment filar prim, que vol dir ‘fer distincions, observacions, explicacions, etcètera massa subtils: No filis tan prim, que a mi m’agraden les coses fàcils i clares. Semblantment hi ha el refrany Qui fila massa prim, se li pot trencar el fil, és a dir, que no s’ha de ser massa altiu perquè pots perdre-hi molt.

    I per acabar les expressions d’avui, n’hi ha una per als qui parlen massa: xerrar pels descosits.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (I)

     

    Núm.119// Cada cultura poua la inspiració del que veu, viu i observa en la quotidianitat. En el nostre cas, a Catalunya, com que la indústria tèxtil ha tingut un pes important en l’economia del país, la llengua n’és plena de referències. Com veurem avui i les pròximes dues setmanes, tenim una riquesa lingüística digna de ser preservada.
    Per exemple, diem que algú té mala peça al teler quan té una malaltia molt greu, però també, amb un sentit més general o inconcret, quan ens trobem en alguna situació difícil. La peça és una porció de teixit de manera que abans es cobrava a tant la peça, sobretot la gent que teixia a casa.
    Així mateix, emprem l’expressió tenir llana al clatell quan hom és poc despert, o es diu també d’una persona que s’enganya fàcilment. Continuant amb la llana, anar per llana i tornar esquilat és intentar fer una cosa en profit propi i sortir-ne perjudicat. I més llana encara, uns tenen la fama i altres carden la llana, que vol dir que tenen la reputació aquells que no han treballat per aconseguir-la. També pot significar que a alguns se’ls atribueix una cosa negativa mentre que en realitat d’altres fan igual o més. I finalment penjar d’un fil significa que falta molt poc per perdre alguna cosa, estar al límit.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Tocats de l’ala!

                      

     

    Núm. 118// Sovint tenim mots amb diversos significats que ens porten fins i tot a dubtar de quin va ser primer: en poden ser un exemple els noms d’ocells, que actualment (per la desconnexió del camp i la natura que patim) ens fan pensar més en el seu sentit figurat que en l’original. Per exemple, el passerell: algú que és nou o aprenent en alguna activitat. És, també, un ocellet de pit vermellós, petit i amb un cant dolç.

    Per això hem decidit fer un recull de diversos noms d’ocells que utilitzem per descriure situacions i persones:

    mussol: segons el DIEC, es diu d’una persona ensopida, poc xerraire i una mica encantada.

    pardal: és versàtil, potser per ser l’ocell més present arreu del territori i proper als llocs habitats, i tant pot representar una “persona astuta” com algú “curt de gambals”.

    pinsà: es compara amb aquests ocells les persones que mengen molt poc.

    mallerenga: designa una persona molt xerraire que, de fet, sol parlar més que aquest ocell segons el refrany “parla més que una mallerenga”.

    pigot: quan algú està molt vermell, es diu “més vermell que un pigot” o senzillament “vermell com un pigot”, ja que moltes subespècies d’aquest ocell tenen el cap, la cua o alguna part del cos roja.

    lloro: dit d’aquella persona que repeteix el que diuen els altres, per motius evidents.

    A més de les personificacions d’aquests ocells segons les característiques que comparteixen amb els humans, tenim noms d’ocell que poden substituir altres mots:

    merla: com a sinònim col·loquial de borratxera, bufa, o una formal intoxicació etílica.

    canari: en registre molt informal (gairebé escatològic) pot representar el membre viril masculí al qual se li canvia l’aigua, donant lloc a l’expressió “canviar l’aigua al canari, que significa miccionar.

    I, finalment, com diu el títol, quan algú no hi toca del tot, està una mica esbojarrat o diu alguna bestiesa, es diu que està tocat de l’ala.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions de temps II

    Expressions sobre el temps i l’estat d’ànim (II)

     

    Núm. 117//La setmana passada vèiem que els fenòmens meteorològics ens afecten l’esperit i que això ha donat lloc a frases fetes, sovint ben simpàtiques, en la nostra llengua. Avui en veurem més.

    La primera que us voldríem mostrar és estar llampat/llampada, que vol dir que una persona està mancada de seny, que és boja. Tot i que, quan et toca un llamp, tot sovint ja no ho pots explicar mai més… A les plantes també els fan mal, els llamps, i per això una planta llampada és aquella afectada de llampadura, que és una malura deguda al vent, a la calor, als llamps, etc.

    De vegades els efectes que té el temps sobre les plantes han originat expressions paral·leles per als humans, com estar grillat/grillada, que es diu d’algú que ha perdut l’enteniment. Les patates es grillen –les temperatures elevades fa que hi surtin brots (és a dir, grills). I els humans també ens grillem; no ens surten grills, però deu-n’hi-do que malament estem… Amb el mateix significat s’usa l’expressió estar llunat/llunada, que no la trobareu ni al DIEC ni al DCVB, tot i que la diem popularment. Cal afegir –no ens la podíem pas deixar– que tenir mala lluna es diu de les persones que tenen mal humor, que estan enfadades, d’aquelles a qui val més no acostar-se ni dir-los res quan estan així.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions del temps I

    Expressions sobre el temps i l’estat d’ànim (I)

     

    Núm. 116//Encara que no estigués científicament demostrat, abans se sabia que el temps meteorològic i alguns astres afectaven l’estat d’ànim de les persones i dels animals. Els canvis de temps, les hores de sol, la humitat són factors que afecten més els qui pateixen dolor, tot i que no tothom sent el dolor de la mateixa manera –per exemple, el 60% de les persones amb artrosi noten els canvis de temps.

    Hi ha, però, altres factors que poden alterar el nostre estat d’ànim: els canvis sobtats del temps (la primavera la sang altera), la boira, el vent, els llamps, la Lluna, la neu… A la Plana ja en sabem prou, de què passa quan hi ha poques hores de sol provocades per la boira! Ens podem ofuscar amb més facilitat i per això en català es diu estar emboirat/emboirada d’una persona quan no té el cap clar, quan l’enteniment se li torba.

    Els de l’Empordà no queden pas curts, ells també saben què és el temps inhòspit; en aquest cas, sobretot, pel seu vent preferit, la tramuntana. Per això, se’ls diu que estan tocats per la tramuntana, és a dir, que són una mica bojos (també es diu tocats del fred, com tocats del bolet). Ben diferent és l’expressió ser esventat/esventada, que vol dir ser un exagerat, tenir poc seny.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Parèmies

    Una base de dades de parèmies

    Núm. 115//El català està d’enhorabona gràcies al filòleg vallesà Víctor Pàmies i Riudor. La seva passió per la paremiologia ha donat un nou fruit: el web Paremiologia Catalana Comparada Digital (PCCD), on es poden trobar tots tipus de parèmies. Per cert, què és una parèmia? És una màxima o una dita, d’ús popular, que conté un missatge moral o intel·lectual. N’hi ha de diverses classes, com els adagis, aforismes, axiomes, proverbis o refranys.

     

    El web PCCD és la versió en línia del buidatge iniciat a partir del 1997 de totes les fonts fraseològiques, escrites, orals o digitals que conformen la investigació de Víctor Pàmies. I aquest nou projecte l’ha fet conjuntament amb Softcatalà. Si actualment l’autor té 650.000 registres, ja n’ha pogut abocar 160.110 en aquest web de consulta.

     

    Posem-nos en pràctica: cerquem, per exemple, parèmies que continguin el mot ‘amor’. Veiem que aquesta base de dades ens en dona cinquanta, la primera de les quals és ‘Afortunat en el joc, desgraciat en l’amor’. Si cliquem sobre aquest refrany veurem que hi ha vuit variants, com ara ‘Afortunat en el joc, dissortat en amors’. A més de donar-nos la font de cadascuna de les variants, de vegades fins i tot podem escoltar la principal. En fi, no ens podem pas queixar, tenim un caramel a la boca.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço