Arxiu de l'autor

  • EL 9 ETS I UTS

    INSCRIPCIÓ ALS CURSOS DE CATALÀ  (CNL d’Osona)

    Curs 2019-2020 (1r trimestre)

    Núm. 84//El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) obre les inscripcions dels cursos de català al llarg d’aquest mes de setembre 2019, als diferents serveis repartits per la comarca.

    S’ofereixen cursos de diferents nivells, des de l’inicial fins al superior, tant per a no catalanoparlants com per a persones que ja dominen en gran part la llengua oral i volen aprendre a expressar-se per escrit i oralment en varietat estàndard i en diferents registres.

    La durada dels cursos és de 45 h, s’organitzen en períodes trimestrals i segueixen els programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells del Marc europeu comú de referència (MECR) : A2, B1, B2, C1 i C2.

    Aquests cursos es complementen amb diferents activitats dins i fora de l’aula: voluntariat per la llengua, sortides, clubs de lectura…, sovint coorganitzades amb altres entitats de la comarca.

    Dates i horaris d’inscripció

    LLOC INSCRICIÓ i HORARI INICI DELS CURSOS
     

     

    SLC

    de Vic

    		  

    Del 12 i 13 de setembre (antics alumnes)

    Del 16 al 24  (nous alumnes)

     

    Matí: de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h

    Tarda: ( a partir del 16 de setembre) de dilluns a dijous de 16.30 a 19.30 h

     

    		  

     

     

     

     

     

    25 i 26 de setembre
     

    OC de Manlleu

     

    		  

    Del 3 al 24 de setembre

     

    Matí: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

    Tarda: els dimarts (a partir del 15 de setembre), de 17 a 19 h

     
     

     

    OC de Torelló

    		  

     9 i 10 de setembre (antics alumnes)

     12 al 20 de setembre (nous alumnes)

     

    Matí : de dilluns a divendres de 9 a 13 h

    * Per un altre horari, truqueu al 93 850 51 92

     

    PREU

    El preu dels cursos varia segons els nivell i, en la majoria, hi ha entre un 50% i un 70% de reducció de la matrícula per a persones en situació d’atur, pensionistes o jubilades, famílies nombroses, entre d’altres.

    Per incentivar la continuïtat de l’aprenentatge i l’obtenció d’un nivell de coneixements, el Consorci ofereix la matrícula gratuïta del nivell Bàsic 3 als alumnes que han fet el Bàsic 1 i el Bàsic 2 durant els 11 mesos anteriors.

    Per matricular-se a un curs, cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell

    El web del CPNL (www.cpnl.cat) disposa d’un cercador de cursos que permet trobar-los per localitat, per nivell i per modalitat.

     Per a més informació:

    SCC d’Osona

    Ramon d’Abadal de Vinyals,5,3r   08500 Vic

    Tel. 93 883 21 65   osona@cpnl.catD’acord

    SLC de Vic

    Pla de Balenyà, 30-32   08500 Vic

    Tel. 93 886 65 88    vic@cpnl.cat

    OC de Manlleu

    Pont, 16-18 3r 08560 Manlleu

    Tel. 93 850 66 22  manlleu@cpnl.cat

    OC de Torelló

    Enric Prat de la Riba, 17-19 08570 Torelló

    Tel. 93 850 51 62  torello@cpnl.cat

     OC de Centelles

    Nou, 11  08540 Centelles

    Tel. 93 881 10 04  centelles@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El verb apurar…

    Apurem la llengua!

    Núm. 83//Després de la sorpresa d’aquest títol, us preguntareu com l’hem d’aprofitar, d’escurar, de portar al límit, la llengua. Era la intenció. En català, quan apurem una cosa el que estem fent és fer-la més pura, depurar-la, però mai aprofitar-la fins a l’últim moment, ni escurar-la ni arribar a un límit.

    Per semblança amb el castellà ja fa anys que sentim expressions com He d’entregar-ho demà i vaig molt “apurat”, “apura” el got que marxem o “ha apurat” la frenada i ha sortit de la pista. Hi ha diverses maneres de dir el mateix, però amb mots propis de la nostra llengua, que cauran en desús si seguim utilitzant aquest mot jòquer castellà: he d’entregar-ho demà i vaig a última hora, escura el got que marxem o s’ha passat de frenada i ha sortit de la pista.

    El mateix passa amb la derivació i el nom que en resulta; en català mai passem cap “apuro”, passem trencacolls, males estones, vergonya, ens fiquem en embulls, la ballem magra, estem en un destret… Tenim una riquesa immensa per parlar de situacions compromeses, així que aprofitem que som rics i apurem les nostres paraules!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Traducció de topònims

    London o Londres? La traducció de noms de lloc
                                        

    Núm. 82//Ara que ve el temps de viatjar i recórrer altres indrets del món, potser és hora de fer un repàs dels topònims que ens queden més allunyats. Us heu preguntat mai com els hem d’escriure, en català?  Què hem d’escriure, Londres o London, per exemple?

    Cal tenir en compte que el criteri que se segueix és el de la tradició. El nom dels països, dels estats i de la toponímia en general (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) si ja tenen una forma tradicional en català consolidada, com Londres, s’escriuen en català.  Ara bé, si no tenen forma tradicional en català es respecta la forma original segons la designació oficial, és a dir, no es tradueix. Per això, hi ha topònims de fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català i n’hi ha que no.

    Per exemple, tenim Japó, Mèxic, l’Havana, Nova York, Florència, Milà, Saragossa, Cadis, Osca, etc. (amb tradició d’escriure’ls en català), però en canvi tenim Whashington, Santo Domingo, Buenos Aires, Las Alpujarras, etc., que no es tradueixen.

    Si ens hi fixem, veurem que alguns topònims porten article. L’article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els mateixos criteris que l’article dels topònims catalans (s’apostrofa i fa la contracció, si és el cas, i s’escriu en minúscules). Per això, igual com tenim l’Esquirol o les Masies de Voltregà, tenim també el Caire, la Manxa o l’Havana.

    En canvi, si el topònim no té una forma tradicional en català l’article originari que forma part del topònim es tracta com una part inalterable del topònim, de manera que s’escriu en majúscula i ni s’apostrofa ni es contrau. Per exemple: La Rioja, Los Angeles, La Paz, Le Havre, etc.

    Si voleu més informació podeu consultar el web esadir.cat/Toponims on trobareu tant les formes dels topònims catalans, com dels no catalans. Igualment hi trobareu els gentilicis.

    Font: Optimot

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El diccionari de tots: Alcover-Moll

    El diccionari de tots

    Núm. 81 // Ara que tornem a començar els cursos i retornem de les vacances havent escoltat la parla d’altres terres (catalanes o no) és un bon moment per descobrir  maneres de conèixer més la llengua. Avui, si no el coneixeu ja, descobrireu el Diccionari Català Valencià Balear de l’Institut d’Estudis Catalans.

    Aquest és un diccionari no normatiu, sense cap voluntat de fixar el que és correcte i el que no; recull els mots amb què es parla a tots els territoris de parla catalana i amb què s’han escrit totes les obres de la nostra literatura. Fins fa poc era una obra de consulta complicada pel seu volum i forma, però actualment tenim la sort de tenir-lo digitalitzat. Cal tenir en compte que algunes etimologies no estan bé perquè en aquell temps no hi havia un accés tan fàcil a les informacions.

    Abans de mostrar-vos-en  l’enllaç i el funcionament  és necessari un petit reconeixement a Antoni M. Alcover i Francesc B. Moll. Dos apassionats de la llengua parlada, col·loquial, que es van dedicar a recopilar el nostre vocabulari dels llibres i de la gent durant mig segle XX, i que van donar el nom popular a aquest diccionari que passà a fer companyia al conegut Pompeu: l’Alcover-Moll.

    Si entreu en aquest enllaç http://dcvb.iecat.net/ hi trobareu un cercador. En fer una cerca, us apareixerà la paraula amb una definició en la qual s’inclouen les obres on s’ha llegit i la zona d’ús d’aquell mot. Per exemple, si cerquem flingant la definició inclou la següent informació:

    “FLINGANT m. Verdanc, bastó flexible (Ripoll, Berga, Plana de Vic); cast. vergajo. Sap que a voltes, en comptes de joguines, els empaiten amb un flingant, Scriptorium gener 1929.”

    Així, no només sabem què vol dir la paraula, sinó també on es diu i on s’ha llegit. En aquest cas, el registre escrit és en una revista editada a Ripoll i l’oral ens el delimita a Ripoll, Berga i la Plana de Vic.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Els verbs ‘provar’ o ‘tastar’

    I si provem de tastar-ho?                  

    Núm. 80// Ja fa uns anys que “catem” vins i provem cerveses, provem si la sopa és salada o “catem” els fruits de la collita d’enguany. Utilitzant aquests mots caiem en la manca de precisió i en la pèrdua de vocabulari català; tastar és el verb que hauríem d’utilitzar quan prenem una petita quantitat d’un menjar o una beguda per apreciar-ne el gust.

    El verb provar és correcte en el sentit d’intentar dur a terme una acció o de comprovar si una hipòtesi és veritable, però mai quan parlem de tastar un producte. El cas de “catar” és directament un castellanisme, tant en la seva derivació “cata” com en la forma verbal, i per això l’hauríem d’esborrar del nostre vocabulari.

    Per tant, no hem d’utilitzar el mot “cata” per parlar d’una trobada en la qual es tasten alguns productes, ja siguin vins, formatges o plats elaborats. Igual que amb el verb, el mot correcte i genuí en aquests casos és tast o el diminutiu, tastet.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. El verb “liar”

    No ens emboliquem amb “liar”!

    Núm. 79//Hi ha un munt de verbs que, per economia verbal (perquè són més curts) o per influència de l’entorn, hem substituït per mots d’altres idiomes. És el cas del verb “liar” del castellà, que té una presència espectacular en la nostra llengua i que ens ha fet abandonar molts mots catalans.

    Ho diem en molts sentits, ja sigui el físic d’enrotllar, embolicar o cargolar (els cigarrets o els caramels, per exemple) o en el figurat d’embolicar-se, embarcar-se, envescar o fer-la grossa (en temes problemàtics, en afers amorosos: s’ha embarcat en el tràfic de drogues, està embolicat amb la veïna,  m’han envescat en la festa de final de curs o l’he feta grossa suspenent l’examen).

    També el nom relacionat amb aquest verb fa estralls en el nostre vocabulari, fent que cada vegada costi més sentir dir embull, embolic,  confusió, malentès, trampa, engany… amb “liar” i “lío” perdem riquesa i varietat.

    Per tant, entre tots, deixem d’embolicar-nos amb mots que resten!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS.

    SER O … ESTAR?

    Núm. 78// Quantes vegades, davant d’un plat, hem escoltat l’expressió “Que bona que està, aquesta sopa!” per aplaudir les habilitats del cuiner ? Potser l’hem dita i tot. Comencem, doncs, per dir que tant abans com ara cal utilitzar el verb ser per expressar la qualitat i el bon gust de l’aliment, per tant, la frase adequada seria:  “Que bona que és, aquesta sopa!”.

    Hi ha moltes vegades que dubtem a l’hora de fer servir el verb SER o el verb ESTAR: la porta és tancada/ està tancada; la botiga és oberta/ està oberta; en aquests casos –davant de participis- convé destacar que totes dues opcions són correctes. Ara bé, quan parlem dels estats civils (casat, solter, vidu, divorciat…) és recomanable usar el verb SER. D’aquesta manera direm que Aquella dona és soltera o Aquell noi és casat…

    Una altra cosa és quan volem expressar una localització. En aquest cas cal fer-ho amb el verb SER, quan fem una simple descripció : Els mitjons són al calaix; Vostè és aquí (en un plànol). No obstant això, quan volem expressar la permanència en aquest lloc, s’utilitza el verb ESTAR: Els mitjons van estar-se al calaix fins a finals d’estiu;  Estaré al despatx de les 12 a les 2.

    Finalment, hem de tenir present que el verb ESTAR també s’utilitza davant d’expressions que porten preposició al darrere com:

    • estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar).
    • estar a l’abast: L’habitatge no està a l’abast de tothom (i no és a l’abast de tothom).
    • estar a la venda: El disc ja està a la venda (i no ja és a la venda).
    • estar a disposició: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no és a disposició).
    • estar a l’atur: En Julià està a l’atur (i no és a l’atur).
    • estar de moda: Tornen a estar de moda les ulleres grosses (i no és de moda).
    • estar de baixa: La cap del departament està de baixa (i no és de baixa).
    • estar de vacances: Estic de vacances (i no és de vacances).
    • estar en obres: El pis està en obres (i no és en obres).
    • estar en ordre: L’habitació estava en ordre (i no és en ordre).
    • estar en joc: Aquí estan en joc totes les nostres hores de feina (i no és en joc).
    • estar en perill: La finca està en perill (i no és en perill).
    • estar en llibertat: El fugitiu va estar uns dies en llibertat (i no és en llibertat).
    • estar fora d’ús: Aquest cotxe està fora d’ús (i no és fora d’ús).

     

    Font: OPTIMOT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Verbs controvertits

    Hi posem el coll? Hi fiquem el nas?

    Núm. 77// Avui parlem del verb ficar i el verb posar. Si ens referim al verb ficar notem que ha guanyat terreny en detriment del verb posar i fins i tot a d’altres de més precisos com escriure, col·locar, etc., en casos com, per exemple, referint-se a un formulari: Jo, en aquest apartat hi he ‘ficat’ el cognom, en lloc de hi he escrit el cognom, o bé He ficat les plantes al jardí,  en comptes de he posat les plantes al jardí.

    Partim de la base que posar , bàsicament, té el significat de ‘situar una cosa en un lloc on no era’, i així diem que Posem un llibre a l’armari, posem la corretja al gos o posem la data en una carta.  Per contra, el verb ficar vol dir ‘fer entrar dins un lloc’, i així, Fiquem la clau al pany, fiquem els peus dins l’aigua o fiquem la carta dins un sobre.

    Tenint en compte els significats d’aquests dos verbs cal optar per ser  precisos a l’hora de fer-los servir i aplicar cert rigor a l’hora de triar si fem servir ‘ficar’, sinònim d’introduir o bé si triem ‘posar’, sinònim de col·locar, situar…  Posarem l’olla al foc i ficarem els caramels a la butxaca.

    I si parlem de frases fetes que contenen aquests dos verbs, recordem que convé conservar el verbs de l’expressió i no intercanviar-los. Així, doncs, amb el verb ficar, ens fiquem de peus a la galleda, hi fiquem cullerada i hi fiquem el nas. En canvi, hem de dir que hi posem el coll.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El verb ‘pillar’

    Què podem pillar?

    Núm. 76// Al juliol, encetem un monogràfic de verbs que poden resultar controvertits en el seu ús, i del primer que parlarem és del ‘pillar’ que, per aquelles coses de les modes lingüístiques generacionals, ha triomfat sobretot entre adolescents.

    D’entrada, cal dir que Joan Coromines ja parla en el Diccionari Etimològic de la controvèrsia d’aquest verb que clarament, diu,  està influït per l’ús del castellà, a partir del verb italià pigliare (amb el sentit d’’agafar’) o del francès piller, amb el sentit de ‘saquejar’. Essencialment, però, el verb ‘pillar’ se’ns ha contagiat del castellà i ha format derivats com pillatge, pillet, pillastre, que ens semblen més acceptables i que són acceptats per la normativa.

    Si tornem al verb  pillar, notem que se’n fa un ús abusiu i que gairebé ha esdevingut un verb comodí. Aíxi, s’utilitza amb el sentit d’agafar o aconseguir (Va agafar diners i va marxar); amb el sentit d’enxampar, atrapar o pescar (Vam enxampar el lladre en ple robatori); amb el sentit d’entendre o copsar (Costa d’entendre, aquest argument); amb el sentit de lligar, triomfar (Aquesta nit la Joana ha triomfat), i amb el sentit de rebre un cop o atropellar (El va atropellar un cotxe, però se n’ha sortit). En tots aquests casos el verb ‘pillar’ no és correcte, per tant, caldria utilitzar els verbs en negreta.  Pillar només resulta adequat quan significa ‘saquejar’ (En aquella època la gent passava gana i alguns pillaven tot el que podien als comerços).

    Per acabar, és clar que l’expressió L’ha pillat el toro, amb el sentit de no acabar una cosa en el termini marcat, cal substituir-la per expressions com “el més calent és a l’aigüera”, “s’acaba el temps” o “passa el temps volant”.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Pujar/apujar i Baixar/abaixar

    Que no ens pugi la mosca al nas…

    Núm.75// S’apugen els preus,  s’abaixen els impostos, pugen al terrat, baixen al garatge…  Sabem quan i com hem d’utilitzar els verbs ‘pujar’ / ‘apujar’ i ‘baixar’/ ‘abaixar’?  Escoltant la llengua del carrer notem que els verbs apujar i abaixar han perdut terreny a favor de les altres dues formes i així sentim expressions errònies com ‘Puja el volum’ o ‘Baixa la persiana’, quan les expressions adequades serien ‘Apuja el volum’ i ‘Abaixa la persiana’.

    Cal considerar, sobretot, dues premisses per saber si utilitzem aquestes formes de manera adequada: els complements que necessiten i el seu significat. La primera és que els verbs apujar i abaixar necessiten un complement directe darrere. Així direm que apugem el volum, abaixem la persiana, apugen el sou als treballadors, abaixen la temperatura…  La segona premissa és entendre el significat d’aquests verbs. Apujar  és ‘fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior, a un grau superior d’intensitat’. Per exemple: Si vols que et sentin has d’apujar la veu. Abaixar significa ‘fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau inferior d’intensitat’. Per exemple: Han abaixat el preu del peatge.

    Per contra, els verbs pujar i baixar també poden ser transitius (necessiten complement directe), però només quan el seu significat es refereix al desplaçament d’algú o d’alguna cosa cap a dalt o cap a baix. Per exemple: Baixa el nen del cotxe, Puja el nen a la trona, Baixa les maletes, Puja les andròmines a les golfes… A més a més, però, pujar i baixar poden ser intransitius quan signifiquen que les persones o les coses fan l’acció de pujar o baixar, o sigui, anar de baix a dalt o de dalt a baix. Així, per exemple, diem que Pujarem a la muntanya o que Baixarem al primer pis.

    Amb aquestes recomanacions, podeu pujar-hi de peus, que no us equivocareu!

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço