Aquest embarbussament combina diferents sons palatals (sons que, en articular-se, la llengua es recolza en el paladar): ll, ny
A banda de la dificultat que representa combinar aquests sons, també hi ha una volguda intenció de jugar amb la paraula ‘codonys’, que es pot pronunciar sense adonar-te’n ‘collons’.
Aquí hi ha el repte, doncs! Intenteu-ho un parell de vegades i ben de pressa!
Podeu trobar aquest cartell en algunes fruiteries.
Tradicionalment s’ha fet servir el terme convocatòria de reunió per referir-se al document per mitjà del qual es convoca una persona a assistir a una reunió d’un òrgan col·legiat. Si tenim en compte que la paraula reunió s’aplica a qualsevol conjunt de persones reunides, mentre que el terme sessió es fa servir per referir-se a una reunió prevista normativament per al funcionament d’un òrgan col·legiat, la denominació convocatòria de sessió es considera més adequada a la funció del document.
Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona
A la signatura del secretari, s’ha d’evitar l’expressió N’he pres raó, que és un calc de la locució castellana Toma de razón. Cal substituir-la per En dono fe.
L’article 204 de la Llei d’enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s’han d’autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d’acord amb l’article 208 de la Llei d’enjudiciament civil, n’hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la resolució judicial (el jutge o la jutgessa) i que l’últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària i no hi hagi cap indicació formal per remarcar el canvi d’emissor. Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de situar davant la signatura del secretari o la secretària les fórmules següents:
En dono fe.
o bé
Davant meu,
Cal tenir en compte que la fórmula Davant meu es tanca amb una coma, mentre que En dono fe acaba amb un punt, ja que es tracta d’una oració completa.
Extret d’Optimot
La primera vegada que se citen s’hi ha de fer constar el número, la denominació i la data de les que tenen el rang de llei: Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. En les disposicions que no tinguin aquest rang s’indiquen les dades del document oficial en el qual s’han publicat: Ordre de 20 de setembre de 1989, de pressupostos de les entitats locals (BOE núm. 252 de 20 d’octubre de 1989).
Olga Xirinacs (Tarragona, 1936). Escriptora i professora de piano. És una autora que ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig. Després de Mercè Rodoreda, és l’única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Ha rebut premis importants com el Josep Pla 1982, amb l’obra Interior amb difunts; el Sant Jordi 1984, amb Al meu cap una llosa; el Carles Riba 1987, amb Llavis que dansen, i altres. La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 1990. El fragment del cartell correspon al poema “Barques i estrelles”, dins del llibre Marina (1986), que inclou poemes infantils que recreen el món marí.
_________________________________________________________________
Barques i estrelles
La BARQUETA sardinera
porta llum al darrere.
La sardina té l’escata
pintada amb pinzell de plata.
Els seitons i les sardines
semblen cosins i cosines.
El verat és tot ratllat,
la lluna l’ha pentinat.
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, Barcelona, 1902). Sacerdot. Fill de pagesos modestos va entrar al Seminari de Vic. La seva formació humanística li ve dels estudis eclesiàstics. els primers premis literaris els obtingué als vint anys. la seva vida va ser plena d’alts i baixos de tota mena. L’etapa més productiva i relativament tranquil·la fou la de 1877-93. L’Atlàntida i Canigó són les obres més difoses del poeta. Els records i els somnis són els temes més tractats a la seva extensa obra poètica.El fragment de poema escollit per al cartell és “A la mort de la mare”.
________________________________________________________________
A la mort de la mare
El rossinyol entre els arbres
ha cantat tota la nit,
del presseguer a l’heurera,
de l’heurera al romaní.
Quines passades tan fines!
Quin refilar tan bonic!
Mes, ai!, ma estimada mare
està expirant en son llit,
i més que el cant d’alegria
jo escolto els seus sospirs.
Mon pare al peu de l’espona
va plorant de fil a fil,
al veure apagar la flama
que ell no trigarà a seguir;
plora el germà i la germana,
ploren els parents i veïns,
i fins els sants en sos quadros
que foren, ai!, sos amics.
Dintre la casa tot plora,
tan sols ma neboda hi riu,
ma neboda de pocs mesos,
ocell nial d’un matí
que arribat ahir a la vida
no sap que s’ha de morir.
Saltirona, riu i canta
i ses rialles i cirts
bescanvia amb refilades
el rossinyol del jardí.
¿Per què els ocellets refilen
quan el cor està tan trist?
Mes, consol d’aquest desterro,
canteu, rossinyols i nins:
en aquesta vall de llàgrimes
recordeu-me el paradís,
el paradís que és per viure
com la terra per morir.
El verb subscriure significa sotaescriure, això és ‘escriure a sota’ o ‘signar al peu’ (d’un escrit). Signar o firmar significa ‘posar la signatura o la firma en un escrit’. Així, tant podem subscriure com signar o firmar un contracte.
Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona