Arxiu de l'autor

  • Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà (Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. Va ser l’únic autor català del segle XIX amb projecció internacional. Entre les obres més representades de Guimerà hi ha Mar i cel, Terra baixa, Maria Rosa o La filla del mar.

    A més del vessant literari, també va destacar com a polític. Va arribar a ser president de la Lliga de Catalunya.

    Cançons d’enyorament

    cartells jpg_GuimeràJa la magrana al magraner

    vol esclatar, amoreta mia;

    si t’adormissis on jo sé,

    en ton faldar l’esgranaria.

    I enmig dels llavis cada gra

    poc a poquet te’ls posaria;

    si els ulls obrissis per plorar,

    amb mos petons te’ls tancaria.

     

    No hi penses mai que has de fer niu

    i et sobtarà la primavera,

    que en una branca, tot soliu,

    ja un rossinyol se desespera.

    Ai rossinyol, bon rossinyol,

    canta-li tu de l’amor vera,

    tant si fa lluna com fa sol,

    tant si fa calda com gelera.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • F.V. Garcia

    Francesc Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona (Tortosa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, 1623). És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Va gaudir d’una gran popularitat en vida i això va generar un fenomen conegut com “vallfogonisme”, que consistia a imitar el seu estil. Tant en la temàtica com en l’estil va seguir el model dels poetes castellans del moment. Els seus poemes podien ser religiosos però també satírics, escatològics i burlescos.

     

    A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

     

    9. GarciaAmb una pinta de marfil polia

    sos cabells de finíssima atzabeja,

    a qui los d’or més fi tenen enveja,

    en un terrat, la bella Flora, un dia.

     

    Entre ells la pura neu se descobria

    del coll, que amb son contrari més campeja;

    i com la mà com lo marfil blanqueja,

    pinta i mà d’una peça pareixia.

     

    Jo, de lluny, tan atònit contemplava

    lo dolç combat, que amb extremada gràcia

    aquestos dos contraris mantenien,

     

    que el cor, enamorat, se m’alterava

    i, temerós d’alguna gran desgràcia,

    de prendre’ls tregües ganes me venien.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Tomàs Garcés

    Tomàs Garcés (Barcelona, 1901). Llicenciat en Dret i Filosofia per la Universitat de Barcelona. Poeta, periodista i traductor. Gran amic i coneixedor de Joan Salvat-Papasseit. La seva poesia destaca per l’atenció que professa a la natura i per la musicalitat dels poemes d’arrel popular. Hem triat El poema “El rossinyol” del poemari El somni.

     

    8. GarcésCanta, canta, rossinyol,

    fes ben curta la volada.

    Branca fina de llorer

    et serà vall i cabana.

    Canta, rossinyol,

            ocell,

    que l’estrella és alta.

     

    Ai, que és alta, rossinyol,

    l’estrella de plata!

    L’han encesa tants de vents

    i han fugit de tantes albes!

    Canta, rossinyol,

    ocell,

    que l’estrella és alta.

     

    Qui seguí el seu pas esquiu?

    ¿Qui la fon quan la rosada

    posa llàgrimes d’infant

    a les flors més amagades?

    Canta, rossinyol,

    ocell,

    que l’estrella és alta.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Josep M. Espinàs

    Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927) és un escriptor que ha conreat diversos gèneres literaris. Ha publicat més de 80 llibres, entre novel·les, cròniques de viatges, reportatges, volums de memòries… a més de la gran quantitat d’articles que s’han pogut llegir durant més de 20 anys a l’Avui i El Periódico. També va ser un dels fundadors dels Setze Jutges. Entre els premis que ha rebut destaquen el Joanot Martorell, per la primera novel·la, Com ganivets o flames; i el Víctor Català per Variétés. L’any 2002 se li atorgà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

    7. Espinàs“Confesso, però, que on em quedo més admirat és davant les parades de fruites i verdures. Quins pebrots vermells, de gairebé dos pams, quines albergínies monumentals, quines carxofes esculturals! Mai no he vist en cap taula, ni en cap cuina, peces d’aquest volum, d’aquesta rotunditat de forma i perfecció de color. Suposo que algú les compra, és clar, però arriben al plat trinxades o estovades. Penso que és gairebé un miracle que avui dia la terra encara produeixi objectes naturals d’aquesta mena, i algun dia prescindiré que el fet sigui considerat extravagant i me’n duré a casa tres peces mestres de l’art vegetal -el vermell del pebrot, el morat de l’albergínia, el verd de la carxofa, quina harmonia cromàtica!– i les posaré damunt un moble com qui hi posa un gerro, un bronze, una ceràmica. Si aquests productes del camp els veiessin en una galeria d’art i fossin signats, valdrien molts diners.”

    Una vida articulada

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Salvador Comelles

    cartell 6 Salvador Comelles LLIBRERIASalvador Comelles (Terrassa, 1959) és professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i escriptor de narrativa infantil i juvenil. De ben petit ja era molt aficionat a la lectura i als 20 anys va guanyar el Premi Cavall Fort, la qual cosa li va representar un bon estímul per continuar escrivint. Ha publicat alguns llibres de poesia com Paruales amb cap i peus, però sobretot narrativa infantil, de la qual destaquen Un desembre congelat i altres contes, De com en Bernat es féu amic d’un núvol, Sis contes per a regal, El Mar dels Naufragis o El circ.

     

     

     

     

    Lectura

    Planto un grapat de lletres

    com si fossin llavors.

    I quan en surti un llibre

    el llegirem tots dos.

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Pilar Cabot

    4. CabotPilar Cabot (Vic, 1940). Poetessa i música. De ben petita ja va viure immersa en un ambient cultural, especialment teatral i musical, que la va marcar. El seu padrí, Josep Subirana, va ser un conegut actor amateur i autor d’obres teatrals, amb companyia pròpia, molt conegut a l’època. Pilar Cabot l’acompanyava sovint i hi estava molt unida. Això li despertà una vocació literària ben primerenca que no l’ha abandonada mai. L’any 1965 obrí a Vic la llibreria CLAM, dedicada al llibre i al disc en català, que es convertí en un referent del món cultural i polític d’Osona durant la dictadura i la transició.

    Ha publicat, entre altres obres, els poemaris Estimo Baudelaire, Balcó de guaita, Setge, Àncores o ales? i Els rossinyols insomnes. El fragment triat pertany al poema “Mareselva”, publicat al llibre El niu transparent: 

     

    Arabesc i ondulant

    perfum de mareselva.

     

    Pentinada pel vent

    l’olor, quasi visible,

    l’olor, quasi tangible,

    perfuma el pensament.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Lola Casas

    5. CasasLola Casas (Mataró, 1951) ha estat mestra de primària durant més de 40 anys en una escola pública del Maresme. “Sóc una mestra que fa poemes”, diu Lola Casas que sempre ha combinat les dues vocacions. Ha publicat principalment poesia per a infants, en la qual es percep el món quotidià (paisatge, colors, festes, menjars…). Entre les seves obres publicades, destaquen Poemes i cançons de les quatre estacions, Poemes de cada dia, Anem a l’escola, Endevinalles, Música i poemes per a petits monstres i Tot Dahl, aquesta última és el testimoni de la relació establerta amb l’escriptor anglès Roald Dahl, amb qui la mestra i els seus estudiants van mantenir una correspondència durant més de quatre anys.

     

     

     

    Pastissets

    De nata?,

    de xocolata?

    Aquell de pasta fullada

    o el de fruita confitada?

    Potser em vindria de gust

    el de mantega i ametlla,

    el de pasta d’ou cremada,

    o el de maduixa glaçada?

    Sense donar-hi més voltes

    he pres una decisió:

    De cada un…

    una mostra!

    I al vespre…

    quin ressopó!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Xavier Bosch

    3. BoschXavier Bosch (Barcelona, 1967). Periodista i escriptor. Ha treballat a Catalunya Ràdio, Rac 1, TVC, La Vanguardia, l’Avui (que va dirigir entre el 2007 i el 2008) i ha estat un dels impulsors del diari Ara. Va guanyar un premi Ondas com a creador, juntament amb Antoni Bassas, del programa de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més?. A TV3 va dirigir Un tomb per la vida, presentat per Joaquim Maria Pujal, i més tard va presentar el programa de debat Àgora. A Rac 1 va fer periodisme esportiu, El primer toc, i també va presentar El Món a Rac 1. Com a escriptor va guanyar el Premi Sant Jordi 2009 amb la novel·la negra Se sabrà tot i el Ramon Llull 2015 per Algú com tu. El fragment seleccionat pertany a Algú com tu:

    “A part d’una que s’havia posat un paó al cap -que semblava més viu que mort-, hi comptava, a l’engròs, més lligadures de barrets i pameles, més cabells recollits que melena caiguda, més joia bona que quincalleria llampant. Entre els homes, no hi havia tant color ni tantes diferències. Ja fos en esmòquing o en vestit, imperava el negre de cap a peus i, sempre, al damunt d’una camisa blanca. Tan sols en la corbata o en el corbatí de llaç, a tot estirar, la fantasia havia tingut camp per córrer. N’hi havia un, això sí, amb una americana clara, atrevida també en les formes. Era l’home que, amb la pipa fumejant a la mà, mirava el paisatge com si fos el capità del vaixell mentre xiulava, com per a ell, les notes d’un sirtaki a càmera lenta. A l’església no l’havia vist. S’hi hauria fixat.”

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Maria Barbal

    2. BarbalMaria Barbal (Tremp, 1949). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriptora i professora. Viu la infantesa al Pallars i a partir de l’adolescència, a Barcelona. Ha publicat novel·la, prosa, teatre i literatura infantil i juvenil. Entre altres, ha rebut el Premi Joaqim Ruyra, Joaquim Creixells, Premi Nacional de Literatura Catalana, Creu de Sant Jordi o el Premi Jaume Fuster. La seva primera novel·la, Pedra de tartera, retrata la vida al Pallars. Posteriorment ha publicat Mel i metzines, Càmfora, Carrer Bolívia, País íntim, etc. El fragment seleccionat pertany a En la pell de l’altre.  

    “Quan van estar asseguts en la tènue llum de la sala del cinema Waldorf, entre els xiuxiuejos de les conversacions disperses, ell va parlar-li dels estudis amb precaució i, per instint professional, per si queia alguna informació d’última hora. Ella es mostrava més xerraire del que el Manuel s’esperava, fins alegre, i el noi es va remoure al seient. La Mireia portava un vestit camiser de fons blau amb uns dibuixos delicats que l’estampaven en blau marí; normalment, ella vestia pantalons; el fet que s’hagués posat faldilles, a ell, va semblar-li de bon auguri. Quan tombava el cap i el deixava molt a prop del de la noia per parlar-li, ella no s’enretirava. En un instant de silenci entre tots dos, ell havia allargat la mà i li havia acaronat els cabells com si li tragués una brossa i els hi va acabar apartant de la galta dreta el gruix d’un dit. Sens dubte, la Mireia era lectora i s’havia empassat algunes novel·les d’amor romàntic, però ell no podia saber quina seria la reacció d’ella quan ell l’abracés.”

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Pius Alibek

    1. AlibekPius Alibek (Kurdistan, 1955) és lingüista i cuiner. Va arribar a Barcelona l’any 1981. A més de l’arameu, que és la seva llengua materna, parla amb fluïdesa kurd, àrab, català, anglès i castellà. A part de dirigir el restaurant Mesopotàmia, de cuina iraquiana, ha col·laborat durant molts anys en el programa de Catalunya Ràdio Els viatgers de la Gran Anaconda, amb la secció sobre llengua “Paraules viatgeres”. L’any 2004 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona i és autor d’Arrels nòmades i El dol del quetzal. El fragment selecionat pertany a El dol del Quetzal.

    “El germà de l’amic i el mestre feien d’amfitrions. Van demanar una ampolla d’àrac, un aiguardent anisat de destil·lació casolana, i el cambrer la va portar acompanyada d’un bol amb glaçons i una gerra d’aigua freda. De mica en mica, la taula on seien es va anar cobrint de petits plats d’entrants: cigrons bullits fumejants amb una rajolí de suc de llimona, faves seques bullides i ruixades amb un polsim de menta seca, cogombres tallats a petits daus i barrejats amb iogurt i menta fresca, festucs d’Alep, tires de pastanaga amb llimona i sal i, no hi podien faltar, cors d’enciam lluents, com si en brollés oli de les fulles, ben nets i col·locats drets amb el tronc dins d’un got per anar-ne retirant fulles còmodament.”

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço