Arxiu de l'autor

  • Precs i preguntes o torn obert de paraules?

    L’últim punt de l’ordre del dia fa referència a un període obert en què, a la fi de la sessió, les persones assistents poden intervenir lliurement amb preguntes i comentaris. En les sessions de les corporacions locals, cal usar la fórmula precs i preguntes, perquè la seva reglamentació específica fixa, detalla, defineix i distingeix aquest tipus d’intervencions. En canvi, en molts altres tipus de reunió, de les quals també es pot estendre una acta (reunions de veïns, d’una associació, etc.), es recomana l’ús de la forma torn obert de paraules.

    Pel que fa a les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els diferents tipus d’intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d’acord amb la legislació citada, és la formulació d’una proposta d’actuació adreçada oralment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oralment.

    Article complet

  • Ús d’abreviacions

    Ús d’abreviacions
    Convé  no  abusar  de  l’ús  de  sigles  ni  abreviatures,  sobretot  de  les  que  no  siguin  de  domini  públic. En
    qualsevol  cas,  la  primera  vegada  que  fem  servir  una  sigla  convé  desenvolupar-la  —D’acord  amb  la subvenció  del  Pla  Únic  d’Obres  i  Serveis  de  Catalunya (PUOSC),  […]—,  excepte  quan la  sigla  és més coneguda que la forma desplegada (IVA, UVI, etc.).

    Les abreviacions poden ser:
    Abreviatures. escurçaments gràfics d’un mot o d’un sintagma, que es forma suprimint lletres
    internes o finals i que s’indica amb un punt o una barra. Exemples: plaça (pl.), carrer (c. o
    també c/), dilluns (dl.), pàgina (pàg.), general (gral.)…
    Sigles i acrònims: abreviacions del nom d’organitzacions, publicacions, institucions, entitats,
    empreses…, formades a partir de la lletra (sigla) o lletres (acrònim) inicials de cada un dels
    elements de la designació completa. No s’escriuen mai amb punt final ni amb punts interns.
    Exemples: els centres d’assistència primària (CAP), l’Institut Català del Sòl (Incasol), l’índex de
    preus al consum (l’IPC)…
    Símbols. Responen a convencions internacionals, establertes per organismes competents en la
    matèria. Són signes gràfics que representen una paraula, un sintagma o un valor en
    matemàtiques, geometria, física, etc. i no s’escriuen mai amb punt ni barra al final. Es llegeixen
    com si estiguessin escrits amb totes les lletres, és a dir, desenvolupats. Exemples: metre (m),
    oxigen (O), hotel (H), hora (h)…

    Abreviacions . Col·lecció “Criteris lingüístics” número 2. Autors: Jaume Capó Frau, Montserrat
    Veiga Fernández
    Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística
    Primera edició: maig de 1997 Segona edició: febrer de 2005
    http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf

    Article complet

  • Certificat o certificació?

    Els mots certificat i certificació designen conceptes diferents. El primer és el nom del document, mentre que el segon es refereix a l’acció de certificar: Us enviem el certificat que ens heu demanat; És imprescindible la certificació del secretari sobre […].

    Un certificat és el document expedit per un funcionari públic competent (secretaris, interventors, caps de secció, gerents,…) o per una persona autoritzada legalment (metges, empresaris,…) que dóna fe d’un fet, del contingut d’un document o de les circumstàncies que consten en arxius, en registres, en llibres d’actes, etc.

     

    Els diferents blocs d’informació del certificat són els següents:

    • dades de qui el signa
    • certificació
    • fórmula de certificació
    • datació
    • signatura

     

    La certificació fa referència a l’acció de certificar un document, no pas al mateix document. És el nucli del certificat i s’introdueix amb la forma Certifico, seguida de dos punts i aïllada de la resta del text. Aquesta forma se sol destacar o bé en majúscules o bé en negreta.

     

     

    Exemple:

     

    Maria Planes i Puig, directora del Centre de Normalització Lingüística de Sau,

     

    Certifico:

     

    Que el senyor Valentí Roca i Pons ha seguit amb aprofitament el curs de Comunicacions administratives, de 20 hores, impartit a Vic durant els mesos de maig i juny de 2015.

     

    I, perquè així consti, signo aquest certificat.

     

    Sau, 1 de setembre de 2015

     

    (signatura)

    Article complet

  • Adreça electrònica o correu electrònic?

    Tant correu electrònic com adreça electrònica són conceptes correctes, en català, però alerta, perquè volen dir coses diferents!

    Un correu electrònic és una aplicació mitjançant la qual es reben i s’envien missatges.

    Una adreça electrònica, en canvi, és el conjunt de caràcters que permeten identificar una bústia electrònica. Sempre inclou el símbol @ i l’abreviatura és a/e.

    Compte! E-mail és un anglicisme i, per tant, cal evitar-lo.

    Envia’m el document per correu electrònic

    Encara no tens adreça electrònica? Te n’has de fer una!

    email

    Article complet

  • Tiberi

    TiberiPrové del nom de Tiberi, emperador romà del segle I dC, famós per les seves fartaneres i orgies.

    Article complet

  • Sandvitx

    SandvitxPrové del nom del comte de Sandwich, el cuiner del qual ideà aquest entrepà perquè el comte no hagués de deixar la taula de joc.

    Article complet

  • Rasta

    RastaPrové del moviment religiós africà dels rastafaris (de Ras -príncep- i Tafari Makonnen -nom i cognom) i del pentinat que els identificava.

    Article complet

  • Moneda

    MonedaPrové del nom de la deessa Juno Moneta, perquè la casa on s’encunyava moneda a Roma era al costat del seu temple.

    Article complet

  • Mercenetes

    mercenetesPrové del nom de M. Mercè d’Orleans, esposa d’Alfons XII, que va popularitzar l’ús d’aquest calçat.

    Article complet

  • Macedònia

    MacedòniaPrové del francès macédoine, nom del territori Macedònia, que agrupava molts pobles diversos.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço