Arxiu de la categoria ‘A l’abril cada paraula val per mil’

  • Embolica que fa fort

    Embolica que fa fortSignificat

    Expressió per a indicar que una situació, allò que hom explica, etc., es complica més. (DIEC2)

    Expressió per a indicar que una situació es complica encara més si cal (Víctor Pàmies. DITES.CAT. Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    – Da hast du den Salat!

    – Da haben wir den Salat!

    Anglès

    – You haven’t heard the half of it!

    Castellà

    – ¡En buen lío te has metido!

    – ¡Vaya lío!

    Francès

    – Boucler la boucle

    – Se compliquer à plaisir

    Romanès

    – Asta ne mai trebuie! 

    Rus

    – Наводить тень на плетень

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Tenir bon ull

    Tenir bon ullSignificat

    Tenir aptitud especial per comprendre una cosa o per fer-la correctament; encertar. (Víctor Pàmies. DITES.CAT. Barcanova)

    Sinònims

    – Encertar de mig a mig

    – Tenir cop d’ull

    – Tenir nas

    – Tenir molta parpella

    – Tenir molt d’ull

    Altres llengües

    Alemany

    – Eine gute Nase haben

    Anglès

    – To have a keen eye

    Basc

    – Begi ona izan

    Castellà

    – Tenr buen ojo

    – Tener ojo clínico

    – Tener buena vista

    Francès

    – Avoir le compas dans l’oeil

    – Avoir le coup d’oeil

    Italià

    – Avere buon occhio

    Romanès

    – A avea privirea încordată

    Rus

    – иметь намётанный глаз

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Fer-ne cinc cèntims

    Fer-ne cinc cèntimsSignificat

    Explicar una cosa breument a algú (DIEC2)

    Altres llengües

    Alemany

    – Auf den Punkt bringen

    Anglès

    – To fill someone in

    Basc

    – Labur-labur kontatu

    Francès

    – En donner un petit échantillon

    – En toucher un mot

    Italià

    – Dirlo in due parole

    Romanès

    – A spune în mare

    Rus

    – объяснить по-простому

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Anar de bòlit

    bolitSignificat

    Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti. (DIEC2)

    Estar superat per la feina, pels esdeveniments. (Víctor Pàmies. DITES.CAT, Barcanova)

    Origen

    Té l’origen en el joc del bòlit.

    Un bòlit és un “tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes.” (DIEC2)

    Sinònims

    Anar de corcoll

    No donar l’abast

    No fer-ne cap de dreta

    Altres llengües

    Alemany

    – Viel um die Ohren haben

    Anglès

    – Things are really hectic

    Basc

    – Zoro moduan ibili

    – Galtzak bete lan eduki

    Castellà

    – Ir de cabeza

    – Ir a lo loco

    – No dar pie con bola

    Francès

    – Ne savoir où donner de la tête

    – Être débordé

    – Avoir la tête dans le guidon

    Italià

    – Averne fin sopra i capelli

    Romanès

    – A nu-şi vedea capul de treabă

    Rus

    – вертеться как белка в колесе

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • Fer un cop de cap

    Fer un cop de capSignificat

    Prendre una determinació. Decidir-se (DIEC2)

    Prendre una determinació (DITES.CAT)

    Sinònims

    Tirar pel dret

    Tirar la capa al toro

    Altres llengües

    Alemany

    – Sich ein Herz fassen

    Anglès

    – To go for it

    – Just do it

    Basc

    – Zirt edo zart egin

    Castellà

    – Echar por el camino de en medio

    – Liarse la manta a la cabeza

    Francès

    – Faire un coup de tête

    – Se jeter à l’eau

    Italià

    – Prendere il coraggio a due mani

    Rus

    – Сделать решительный шаг

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • N’hi ha per donar i per vendre

    Per doar i per vendreSignificat

    En gran quantitat

    Sinònims

    – A balquena

    – A betzef

    – A desdir

    – A dojo

    – A doll

    – A cabassos

    – A grapats

    – A mans plenes

    – A manta

    – A munts

    – A raig

    Altres llengües

    Alemany

    – Das gibt es wie Sand am Meer

    Anglès

    – More than carter has pills!

    Basc

    Castellà

    – A cientos

    – A manos llenas

    – A manta

    – A millares

    – A mogollón

    – A montones

    – A patadas

    – A porrillo

    Francès

    – Avoir des mille et des cents

    Italià

    – Ce n’è da vendere e da pendere

    Romanès

    – A avea din gros

    Rus

    – куры не клюют

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Saber de quin peu calça

    De quin peu calçaSignificat

    No fiar-se d’algú

    Altres llengües

    Alemany

    – Seine Pappenheimer kennen

    Anglès

    – To know someone’s game

    – I wouldn’t trust him as far as I could throw him

    – To be on to someone

    Basc

    – Jein Hamkatatik egiten duen

    – Erren jakin

    Castellà

    – Saber cómo las gasta

    Francès

    – Savoir où les bât blesse

    Italià

    – Conoscere qualcuno come le proprie tasche

    Rus

    – знать кого-то как облупленного 

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

     

    Article complet

  • Ficar-hi cullerada

    Ficar-hi culleradaSignificat

    Intervenir en un afer o conversa sense que ens ho hagin demanat

    Sinònims

    Dir-hi la seva

    Altres llengües

    Alemany

    – Seinen Senf dazu geben

    Anglès

    – To put in one’s two cents

    Basc

    – Muturra zerbaitetan sartu

    – (Ezertan) eskuak sartu

    Castellà

    – Meter baza

    Francès

    – Fourrer son nez

    – S’en mêler

    Italià

    – Ficcare il naso

    Romanès

    – A se băga ca musca-n lapte

    Rus

    – вставить свои пять копеек 

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Trencar el gel

    Trencar el gelSignificat

    Encetar una conversa. Dir o fer alguna cosa perquè algú estigui més còmode.

    Altres llengües

    Alemany

    – Das Eis brechen

    Anglès

    – Break the ice

    Basc

    – Izotza hautsi

    – Itzotzaldia urtu

    Castellà

    – Romper el hielo

    Francès

    – Rompre la glace

    Italià

    – Rompere il ghiaccio

    Romanès

    – A sparge gheaţa

    Rus

    – растопить лёд

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

  • Matar el cuc

    Smatar el cucignificat

    Fer-se matar la gana entre els àpats (Víctor Pàmies. DITES.CAT, Barcanova)

    Altres llengües

    Alemany

    – Zwischendurch essen

    Anglès

    – To have a snack

    – To snack

    Basc

    – Tripazorria hil

    Castellà

    – Matar el gusanillo

    Francès

    – Casser une croûte

    – Grignoter entre les repas

    Italià

    – Spiluccare

    Romanès

    – A amăgi foamea

    Rus

    – Заморить червячка 

    Les traduccions han estat possibles gràcies a la col·laboració de:

    Xus Ugarte i Ronald Puppo de la Universitat de Vic (anglès); Núria Codina de la Universitat de Chemintz i Javier Orduña de la Universitat de Barcelona (alemany); Itziar Aduriz de la Universitat de Barcelona, Jon Elordi, Josean Odiaga i Antton Olano (basc);  Xus Ugarte i  Claude Carcenac de la Universitat de Vic (francès); Joan Fontana de la Universitat de Barcelona (romanès), i Iliuxin Grigori, Kikteva Ksènia, Merzliakova Ksènia, Popova Victòria, Rudnik Svetlana, Xàrina Olga i Lukiànova Anastàsia de la Universitat Estatal Lomonóssov de Moscou (rus).

    Informació complementària:
    http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/

    http://refranys.wordpress.com/about/

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço