Arxiu de la categoria ‘A l’abril cada paraula val per mil’

  • Matalàs

    MatalàsPrové del català antic matalaf (i també almatrach), i aquest de l’àrab matrah, que significa ‘coixí gran, especialment el que posaven a terra per asseure-s’hi’, mot derivat de tárah, que vol dir ‘va tirar, va gitar’.

    La primera documentació és de l’any 1085 amb la forma almatrazt. Eixemenis a Terç  esmenta la forma en plural ‘matalafs’ i  Llull, a Blanquerna, diu textualment:  “ac posada la cóçera dejús lo matalaf, e lo matalaf dejús lo sac-lit, e les flaçades foren dejús los lençols el cobertor”.

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Llonganissa

    llonganissaPrové del llatí vulgar lūcanicia, derivat del llatí  lūcanĭca, que significa ‘botifarra, llonganissa’, dita així perquè es feia a Lucània, regió del sud d’Itàlia. En romànic luganiça va pasar a llunganissa per un procés fonètic corrent, corregit i augmentat per la influència de l’adjectiu llong , és a dir, ‘llarg’.

    El trobem documentat per primera  vegada l’any 1400:  “Picat ensems la sanc del

    boc, el fetge, el polmó… els budels, e fet-ne d’aquí  longaniça o salsiça en lo pur pur gros budel  d’aquel”, al Tresor de Pobres.

     

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Llimona

    llimonaPrové de l’àrab lāimûna, que vol dir ‘una llimona’, de lāimûn ‘fruita del llimoner’. A l’àrab, hi arribà  del mot persa līmūn, que té el mateix significat ‘fruit del llimoner’. En àrab andalusí rebé la influència de l’àrab lîma, probablement de la mateixa família.

    Aquest mot ja està documentat al segle XV: “sarria d’esperdenyes, 1dr.; limons e ponsaires e taronges, la carga, malla; carga de melgranes, 1dr.” a la Lleuda del Voló reformada l’any 1317. (La lleuda és l’impost que gravava el trànsit de mercaderies, especialment a les ciutats i viles on hi havia mercat i també a diversos trams de l’espai marítim català i també significa la llista on consta la quantitat que les diverses mercaderies pagaven per lleuda).

    També Eixemenis l’esmenta a Regiment:  “en Regne de València… abunda així en tanta fruita… ametles, préssecs, pomes, peres, taronges, limons, limes, adzebrons, aranges, cireres…”

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Llibre

    llibrePrové del llatí lĭber, lĭbrī, pròpiament ‘part interior de l’escorça d’una planta’ que els romans van usar a manera de paper.

    Aquest mot el trobem documentat al segle XII.  També s’esmenta a les Cròniques de Jaume I i en l’obra de diversos escriptors, com ara Llull, Eiximenis, Bernat Metge…

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Farina

    farinaAquesta paraula prové del llatí  farīna, derivat de far, farris,  que vol dir ‘blat; farro’. És un mot conservat en totes les llengües romàniques. També trobem l’expressió fer farina, que vol dir ‘esmicolar, aniquilar, polvoritzar, reduir a no res’.

    Un derivat de farina, el mot ‘farinaire’,  el trobem documentat el 1249 als Capítols de la Leuda de Colliure, que fo feta leuda de Tortosa (la lleuda és l’impost que gravava el trànsit de mercaderies, especialment a les ciutats i viles on hi havia mercat i també a diversos trams de l’espai marítim català. També significa la llista on consta la quantitat que les diverses mercaderies aportaven per lleuda).

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Farigola

    farigolaAquest mot és d’origen incert. Possiblement és una  alteració de freigrolar, tenint en compte el provençal  ferigolar, que significa ‘aromatitzar begudes i sopes’ i que, alhora, deriva del llatí vulgar fragrorare, de fragrare,  que vol dir ‘fer aroma’, ‘exhalar flaire’.

    Paraula documentada el 1262 en els comptes de la casa de l’Infant Pere el Gran.  Aquest mot figura molt sovint a l’antiga documentació catalana. A El Llibre de Cuina valencià del segle XIV hi llegim “feriguola” .

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Espardenya

    espardenyaMot que prové del llatí spartum o sparton i aquest del grec spartós, que significa ‘espècie de ginesta emprada per a trenar cordes’ ‘espart’.  En català antic, i avui dia també, trobem , en algunes contrades, el dialectalisme espartenya. A Andorra, per exemple, també  fan servir espardenyejar.

    El Diccionari Aguiló documenta  el mot  en un escrit rossellonès datat el 1300 “totes obres de camge e d’espart”.

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, i Diccionari Aguiló, que recull materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Esparadrap

    esparadrapMot que prové del francès  sparadrap,  que segurament  el prengué de l’italià  antic sparadrappo . Compost  de sparare, que significa  ‘esquinçar, partir pel mig’, i drappo,  ‘drap’, perquè l’esparadrap s’aplica en tires tallades de llarg a llarg.

    Fonts:  Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Edredó

    edredóMot manllevat del francès édredon i aquest, del suec eiderdun,  ‘plomissol de l’èider, espècie d’ànec salvatge dels climes boreals’. Mot  compost  de eider i dun, que significa  ‘plomissol’.

    Fonts:  Diccionari etimològic de Jordi Bruguera  i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Client

    clientMot pres del llatí  cliens clientis, que vol dir ‘protegit’, ‘persona defensada per un patró’.

    Documentat al segle XVI segons el Diccionari Aguiló, que recull materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.

    Fonts:  Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço