CURIOSITAT: “Anar a buscar el patracol”: anar a la rectoria a demanar bitllet de compliment pasqual (Empordà). «El noi gran es casarà aviat; ja ha tret tots els patracols». Segurament deformació vulgar de ‘protocol’.
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: També es diu ‘engandaiar-se’. Prové de ‘gandalla’: lligadura de malla de seda o d’un altre teixit fi (a vegades de fil d’or) amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.
Font: Diccionari català-valencià-balear i Diccionari.cat
CURIOSITAT: Refr.—a) «Qui primer neix, primer peix»: significa que el qui arriba primer és el qui té més avantatges (Llavorsí, Pobla de L.).—b) «No amb qui neixes, sinó amb qui peixes»: vol dir que el tracte continuat influeix més en els costums d’una persona que el seu naixement o la seva ascendència.
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: potser procedent de categòrica, però no es veu clar. Plural: catracòliques.
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: parent del fr. ant. paltoke (< inglès paltok) ‘casaca de pagès’. El mateix origen deu tenir el cat. paltruc i ses variants, però queda obscura la causa del gènere femení d’aquests mots, com també la terminació –uu o –ú de les formes balears. Amb sentit figurat també es refereix a persona i principalment infant de ventre voluminós (Olot).
Font: Diccionari català-valencià-balear i Optimot
CURIOSITAT: XERRUCAR v. intr. Dir quelcom; parlar (Men.). Refr.—«Qui no xerruca, no manduca». Vol dir que qui si un no demana les coses no les hi donaran.
«Qui xerruca no manduca» o «Qui parruca no manduca». Es diu per a aquells que a l’hora de menjar estan garlant
Font: Diccionari català-valencià-balear i La paremiologia catalana comparada digital (PCCD) (Víctor Pàmies)
CURIOSITAT: Locucions.—a) Mastegar fesols: parlar entre dents, sense dir les coses clares (Mall.). Si en parlan, heu fan com qui mastega fasols, Roq. 43. Diu quatre paraules mastegant fesols, Ignor. 32.—b) Mirar-se com els fesols: mirar-se de mal ull, tenir-se aversió una persona amb una altra (Mall.). Es diu perquè els fesols (|| 2) tenen l’ullet o cara que forma concavitat, de manera que sempre solen quedar d’esquena un respecte de l’altre, sense donar-se la cara mai.
Refranys.—a) «Qui no cull un fesol, no en menja quan vol» (Camp de Tarr.); «Qui no aprofita un fesol, no menja pa quan vol» (Segarra, Urgell): vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor.—b) «Els fesols, sense aspre, no pugen»: vol dir que generalment els homes necessiten algú que els ajudi per a prosperar i fer-se amunt (Olot).—c) «A la collita se veurà el fesol»: vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans (Mall.).
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: del llatí *piluccare, mat. sign., segons Meyer-Lübke REW 6506, que considera aquesta forma com a derivada de pĭlu, ‘pèl’; però la forma catalana indica segurament una influència de pell. També es pot dir pellicar.
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: Clissar és originàriament un mot d’argot, que es troba també en castellà (clisar) i està emparentat amb el mot d’argot cat. clissos ‘ulls’, amb el portuguès clisios ‘ulls’, tsigan clisé ‘ull’, ‘forat’, eclisar ‘foradar, etc.
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: alguns refranys: a) «Festejar no és casar»: es diu referint-se a una cosa que no és definitiva ni compromet seriosament.—b) «Qui festeja, bestieja» (Segarra, Urgell).—c) «El qui festeja, no sopa» (Alcoi).—d) «Qui festeja, no fredeja» (Olot).—e) «Val més una hora de festejar que dos de treballar» (Rosselló).—f) «Festeja la mare, que alcançaràs la filla» (Segarra, Urgell).—g) «Qui festeja la casada, la vida porta emprestada» (Val.).
Font: Diccionari català-valencià-balear
