Arxiu de la categoria ‘Bocins de llengua’

  • 37. Arran

    Arran de…

    • Vol dir “gairebé tocant, fregant, gairebé al mateix nivell de”.

    Per exemple: L’helicòpter volava arran d’aigua.

    • I, en sentit figurat, “immediatament després de” o “a conseqüència de”.

    Per exemple: Arran d’aquella reunió van signar un acord de col·laboració.

    • És incorrecte utilitzar les expressions *arrel de o *a rel de, que són traducció literal

    del castellà i no tenen res a veure amb l’arrel o la rel catalanes.

    Arrel

    És la part inferior d’una planta, generalment enfonsada a terra i que creix en sentit oposat al tronc. Per analogia, s’utilitza en altres contextos, i també en dret o matemàtiques.
    Per exemple: El Pep ha posat arrels a la Val d’Aran. L’arrel d’una equació. Béns arrel (=béns immobles).
    També es pot dir rel.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 36. Advertència o advertiment?

    Aquestes dues paraules són sinònimes, però no totalment.

    Advertència es refereix a amonestar o reprendre.

    És incorregible: no fa cas de les nosters advertències

    Advertiment es refereix a l’acció d’avisar, assabentar algú d’alguna cosa o adonar-se d’alguna cosa (és, doncs, un avís sense comminació).

    Advertiment al lector

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 35. Per què / per a què / perquè

    Per què és la combinació de la preposició per i el relatiu o interrogatiu què:

    què relatiu (= el qual) Aquest és el tema per què ens interessàvem tant.
    què interrogatiu (= quin motiu) No entenc per què ha d’estar sempre rondinant. Per què plores?

    Per a què és la combinació de la preposició composta per a i l’interrogatiu què. Significa ‘per a quina cosa’. Ningú no sap per a què feien servir aquelles andròmines.

    Perquè és una conjunció causa o final:

    perquè causal (= ja que) Hem vingut perquè teníem ganes de veure-us.
    perquè final (= a fi que) Lliga’l fort perquè no caigui.

    I també podem substantivar la conjunció causal:
    perquè substantiu (= motiu) Aquest és el perquè de la nostra visita.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 34. Corresponent i respectiu

    Sovint s’utilitzen indistintament els adjectius corresponent i respectiu, els quals, però, tenen significats diferents.

    Corresponent vol dir “que està en relació amb alguna cosa, li pertoca, li pertany o li és propi”:

    Li va donar el carnet de soci amb la localitat respectiva
    Li va donar el carnet de soci amb la localitat corresponent (a cada carnet li correspon una localitat)

    Deixa la carta a la bústia respectiva
    Deixa la carta a la bústia corresponent (la carta ha d’anar a la bústia que li pertoca)

    Respectiu, en canvi, vol dir “pertanyent o relatiu a cadascuna de dues o més persones o coses”. Ha d’anar acompanyat de l’article determinat o del possessiu:

    Els atletes, amb els seus entrenadors respectius, van acudir a la reunió (cada atleta va acudir a la reunió amb el seu entrenador)

    Utilitzem l’adverbi respectivament per destacar aquesta relació entre dos elements de diferents sèries. A vegades, però, se’n fa un ús abusiu:

    Les capitals de l’Anoia i el Bages són Igualada i Manresa, respectivament (la capital de l’Anoia és Igualada i la del Bages, Manresa)

    Els opositors podran presentar el DNI o el passaport, respectivament
    Els opositors podran presentar el DNI o el passaport, indistintament (els opositors podran presentar o bé el DNI o bé el passaport)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 32. Tal com / *tal i com

    Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com, i no tal i com.

    Per exemple: La festa va anar tal com et vaig dir o Ho faré tal com dius.

    Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així, tant podem dir La festa va anar com et vaig dir com La festa va anar tal com et vaig dir.

    També trobem expressions com aquesta: “Tal  com vam acordar..

    Tal com és una locució conjuntiva que no ha de dur mai la i.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 31. Corregir o *corretgir?

    Massa sovint, quan rebem algun text per revisar, trobem aquesta frase a l’encapçalament: “PER CORRETGIR…”

    Quan diem corretgir incloem aquesta ‘t’ que no consta en la forma escrita: és un so que –en un registre col·loquial— ens ajuda a pronunciar una paraula, però que no és correcte ni escriure’l ni pronunciar-lo. També passa en les paraules api (i no àpit) , col·legi (i no col·lègit) o improvisar (i no improvitsar).

    Per no haver de corregir, NO AL CORRETGIR!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 30. Recolzar o donar suport?

    Recolzar és posar una cosa de manera que descansi sobre un suport: pots recolzar l’escala a la paret. Té sentit físic i figurat: una teoria es recolza sobre fets indiscutibles (en principi…). És correcte, doncs, quan és sinònim de repenjar-se.

    En canvi, és incorrecte quan es fa servir com a sinònim de donar suport, que és advocar per alguna cosa a obtenir: cal donar suport a les mesures d’estabilització.

    Per tant, ens podem recolzar on vulguem (o puguem), però el suport ens l’han de donar.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 29. Rentable o rendible?

    Rentable vol dir que es pot rentar. En canvi rendible és tot allò que dóna un bon rendiment o que té rendibilitat econòmica. En aquesta segona accepció, és un mot derivat de renda.
    Recordeu que tots els derivats de rendible i renda han de mantenir la lletra d de l’arrel: rendiment, rendibilitat, rendibilitzar, rendista…

     

    Decididament, l’únic que és rentable és el diner negre.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 28. Senyalar o assenyalar?

    Senyalar significa fer o posar un senyal en una cosa: Senyaleu amb una creu la resposta correcta. És sinònim de marcar.

    Assenyalar vol dir:
    –    mostrar amb un senyal: No heu d’assenyalar amb el dit.
    –    dir o manifestar: El ministre va assenyalar que el dèficit públic disminuirà notablement.
    –    indicar: El baròmetre assenyala pluja.
    –    fixar o determinar: Hem d’assenyalar la data de la reunió.

    Recordeu que, en català, senyal és un mot masculí: Els senyals de circulació.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 27. Hi ha o hi han

    En la llengua col·loquial, el verb haver-hi apareix sovint en plural quan també van en plural les paraules que el segueixen. Per exemple:

    Hi han moltes causes possibles

    Hi han gelats

    En les situacions de comunicació més formals, tant orals com escrites, s’han d’evitar aquestes frases amb el verb haver-hi en plural. En aquestes situacions s’ha de mantenir el verb en singular encara que les paraules que el segueixen vagin en plural. Per exemple, direm i escriurem:

    Hi ha moltes causes possibles

    Hi ha gelats

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço