Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Coses dels bars II

     

    Núm. 228//Avui deixem de banda les cerveseries, que ja en vam tenir prou la setmana passada. Avui anem més forts: tenim ganes de destil·lats. 

    Com que el món dels destil·lats és molt vast i ens hi podríem estendre hores i hores, i a més el nostre fetge no té prou capacitat per absorbir-ho tot, els amics de la setmana passada hem decidit centrar-nos en dos tipus de begudes alcohòliques: el whisky i la ginebra. 

    Quan destil·lem un producte s’obté etanol, un tipus d’alcohol que en principi és transparent i molt volàtil. La volatilitat li permet d’expandir les aromes que pren del producte que hem afegit a l’alambí. En el cas del whisky, s’obté per destil·lació de diferents cereals fermentats, com ara el blat, el malt, l’ordi, el blat de moro o el sègol. S’elabora sobretot als països anglosaxons, però també al Japó. 

    En canvi, la ginebra s’elabora a partir d’alcohol neutre d’alta graduació (procedent igualment de cereals) i s’aromatitza amb els ginebrons, que són els fruits del ginebre, arbust que tenim als boscos mediterranis. També s’hi poden afegir altres aromes vegetals, que poden ser cítrics, espècies, arrels, flors, herbes o fruits. Un combinat molt conegut fet amb ginebra i tònica és el gintònic, resfrescant i aspre alhora. De vegades, en els bars de moda t’hi posen un tall de maduixa o altres fruits que donen un gust especial a la beguda. I deixem-ho aquí. Ben aviat el grup d’amics es decidirà fer una cura de fetge i anirà a una teteria, on les infusions més diverses estan a l’ordre del dia. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Coses dels bars I

     

    Núm. 227// Els bars, les teteries, les granges i les cerveseries són llocs on podem prendre alguna cosa i sobretot xerrar amb els qui ens acompanyen i posar-nos al dia dels fets que ens han passat. És un moment de relaxació, d’alegria i de catarsi de grup. L’estada breu en un d’aquests establiments és també un moment en què el lingüista de torn observa la multitud de paraules que s’hi usen i que a molts no els cridarien l’atenció.  

    Com se sap prou bé, una de les begudes més consumides al nostre país, durant tot l’any, és la cervesa, que popularment adopta la forma italiana de birra –aneu a saber per què–, que es pot servir en gerra, got, copa o canya (‘got més petit de cervesa’). També existeixen el boc i el xop (el primer és un got de mig litre i el segon és simplement un got de cervesa). D’altra banda, hi ha unes mides que ens han vingut dels països anglosaxons, com són la pinta i la mitja pinta, de quantitats variables segons els països. A més, les cerveses poden ser de llauna, encara que rarament en un cerveseria ens la donaran així, d’ampolla o de barril. En aquest darrer cas, el barril està connectat amb els  assortidors (no pas *tiradors), que és ‘l’aparell format per un dipòsit de la beguda, una aixeta i una palanca per a manipular-la’. En una cerveseria com cal hi sol haver diferents assortidors amb diverses menes de la beguda elaborada amb ordi, no pas amb *civada. 

    Ara imagineu que som un grup de cinc persones que entrem en una cerveseria, ens presentem a la barra o al taulell (però no *mostrador) i demanem el que volem: una cervesa de blat (cervesa blanca), una cervesa rossa, una cervesa torrada i una cervesa negra. L’abstemi demana un San Francisco, que és un combinat de sucs de fruita (de taronja, de pinya, de llimona, d’aranja i un raget de granadina). I així passem bé una estona. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Jacint Sala Codony

    Núm. 226// Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Jacint Sala Codony, el poeta i dramaturg manlleuenc que va morir el passat 13 de febrer de 2022. 

    Nascut a Manlleu l’any 1945, es va llicenciar en pedagogia per la Universitat de Barcelona i després es va dedicar uns anys a l’ensenyament de la llengua catalana. També va estar al capdavant de l’Obra Social i Cultural de Caixa Manlleu fins que les complicacions de salut li van impedir continuar amb la seva activitat laboral.  

    Tot i que la seva trajectòria literària es va basar principalment en la poesia, també va escriure teatre, narrativa i va estar vinculat al Cercle literari Cau Faluga i als grups teatrals El Rusc i Llambrot teatre. Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, del llibre Cants de cada vegada l’any 1985.  

    La seva obra va ser premiada en diverses ocasions i en destaca els Jocs Florals de Barcelona amb la Viola d’Or i Argent (1986), la Flor Natural (1987 i 1993) i l’Englantina d’Or (1990). L’any 2014 va publicar Me’n vaig, un llibre de poemes que recollia les seves motivacions poètiques i que semblava un comiat literari. Però tot i això encara va publicar tres poemaris més, Vella tardor (2015), Vanitoses cendres (2017) i ema (2018). 

     

    La mort té por de viure’m, i s’espera 

    que agafi el son i m’hi pugui assemblar. 

    Si goso encendre el llum, des del mirall 

    dels vidres entelats de la finestra, 

    em mira sorneguera com la miro. 

    Torneig acerb de gossos expectants. 

    (Estrofa d’“Insomnis”) 

    Me’n vaig, de Jacint Sala. Pagès Editors.  

     

    Fonts: 

    Biblioteca Joan Triadú de Vic i Enciclopèdia Catalana  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Música en català a l’Spotify

     

    Núm. 225// Coneixeu les llistes d’Spotify del Consorci per a la Normalització Lingüística?

     El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), conscient de les immenses possibilitats que obre la música per conèixer la llengua, i de la riquesa artística del país, ofereix un nombre més que considerable de llistes d’Spotify, en continu creixement i evolució.  Qualitat musical i llengua catalana hi van de bracet, i n’hi ha per a tots els gustos: sobre històries i costums, per escoltar mentre se sua la cansalada al gimnàs, per relaxar-se, amb poemes cantats, per anar de festa, dedicades al 8M, per fer dissabte, per sortir de ruta amb la canalla… 

    També se n’han creat de tots els estils musicals, per triar i remenar: punk i hardcore; rock català; música electrònica; ska, reggae i ritmes jamaicans; rap, hip-hop i trap; hardcore, heavy i metal, i blues i R&B. A l’hora de fer servir les llistes per treballar-les als cursos de català, val la pena fixar-se en les següents: Poemes cantats; Cant, cante, canti, canto…, i Comencem. Aquesta darrera enceta una sèrie de llistes que agruparan cançons senzilles, adreçades especialment als estudiants de cursos bàsics i elementals. La primera que s’ha publicat, Comencem, està pensada per al bàsic 1, per a les persones que s’inicien en la llengua. 

    Si encara no les coneixeu, us convidem a escoltar-les i a fer-vos-en seguidors! I si formeu part d’un grup de música, us podeu adreçar al CPNL, que accepta suggeriments per entrar a formar part d’alguna de les llistes.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘oli’

    Núm. 224// Oli en un llum 

    Durant els últims mesos, a la primavera, la comarca es tenyeix del groc brillant de la colza, una planta de la qual s’extreu un oli dens que s’utilitza en molts països per cuinar i en alguns casos per produir biocombustibles. Amb aquesta excusa, avui parlarem dels olis del nostre país, productes estrella d’aquest racó mediterrani. 

    L’oli de colza és més visible als camps que a la cuina, però no passa el mateix amb el d’oliva, l’or líquid de casa nostra. D’aquest oli en podríem destacar mil propietats organolèptiques (del gust, dels beneficis per a la salut, dels diversos processos de fabricació…) però ens centrarem en l’ingent vocabulari que en deriva, per aplicar-lo fora de converses gastronòmiques. 

    Deixant de banda el títol de l’article, que diem per indicar que una cosa soluciona un problema, tenim moltes expressions relacionades amb aquesta substància: quan tot va a mal borràs i no trobem solucions, diem que “ja hem begut oli”, però quan estem tranquils i no tenim problemes ens trobem “en una bassa d’oli”.  

    Alhora, quan algun fet o notícia s’estén entre la gent, podem dir que ho fa “com una taca d’oli”, i si és quelcom excessiu es passa d’aquesta taca: “això passa de taca d’oli”. Si no taca però algú el porta, aquesta persona no és de fiar o li agrada buscar brega: “aquella es porta l’oli”. Tot això sense oblidar la intensa relació d’aquest amb el pa, que serveix per reivindicar necessitats com feien els Esquirols al seu “Volem pa amb oli” o per indicar que una cosa és massa senzilla, “de pa sucat amb oli”.  

    Com veieu, som un país ben untat d’oli. Ja sigui del raig (la primera premsada de la temporada) o verd (extret d’olives poc madurades) ens transforma una llesca qualsevol en un petit miracle, realment és oli en un llum! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Cada mot val per mil

    Núm. 223 // Cada paraula val per mil… 

    El passat mes d’abril els aparadors de molts comerços d’Osona van guarnir-se amb els cartells de la desena edició de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” que contenien trenta mots poc freqüents que volíem tornar sentir a dir. 

    Parlem-ne una mica…  

    Hi ha el mot ‘paperina’, un con de paper que pot servir per posar-hi castanyes o xurros i que, antigament, es feia servir molt més per a productes a granel. I si parlem de menjar, hi tenim la ‘manduca’, que vol dir justament ‘menjar’, el ‘llonguet’ (panet), el ‘fesol’ (mongeta), el ‘paltruc’ (bisbe o bull), el ‘grúmol’ (cloïssa) i la ‘trumfa’ (patata). I tot això, si no es pot agafar, es pot ‘péixer’ (donar menjar a algú).  

    S’hi poden trobar també paraules relacionades amb el món tèxtil, com ‘catracòlica’ (una casaca que engavanya),  ‘embastar’ (cosir amb punts llargs),  ‘clec’ (un tancador de pressió que imita el so que fa quan tanca),  una ‘plantofa’ (que és una sabatilla i del qual en deriva la paraula ‘plantofada’) o el mot ‘engandallar-se’ (empolainar-se) que vol dir arreglar-se bé, mudar-se, vaja! 

    ‘Fato’ i ‘a betzef’ són expressions similars que signifiquen en abundància i ‘trinco-trinco’ expressa l’acció de pagar al comptat, si cal amb tota la ‘xavalla’, que són les monedes que portem a sobre.  

    I a les llibreries hi podeu trobar el ‘cartipàs’ (quadern) o el ‘patracol’ (llibre gruixut) i que prové de la deformació vulgar del mot ‘protocol’. ‘Clissar’ (veure-hi) està emparentat amb el mot d’argot clissos ‘ulls’ i ‘festejar’, que prové de festa, significa ‘amorejar’.  

    N’hi trobem d’altres com ‘lot’ (llanterna), ‘petge’ (pota d’un moble), ‘cloquer’ (campanar), ‘bigudí’ (rul·lo), ‘esperit de vi’ (alcohol) i ‘pipiripip’ (gallaret). Tots trenta mots tenen una història que, en molts casos, queda reflectida en el refranyer, en la literatura, i que de ben segur podem recuperar. La qüestió, però, és fer-los reviure, dir-los.  

    Així sí, cada mot val per mil! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del manga i l’anime

    Núm. 222// El TERMCAT, que és la institució que vetlla per tenir la terminologia en català al dia, va elaborar fa temps un tríptic sobre la terminologia del manga que no ha perdut gens de valor ni d’actualitat.   

    En aquest tríptic, que trobareu en aquest enllaç (www.termcat.cat/docs/PDF/TerminologiaManga.pdf), se’ns defineix cada terme. El primer és anime, que tant pot ser el gènere d’animació d’origen japonès com una pel·lícula o una sèrie d’aquest gènere. Com és sabut, l’anime es relaciona amb el manga o amb els videojocs. Dins l’anime, hi coexisteixen un bon grup de subgèneres, un exemple seria el shonen, en què es destaca la importància de l’acció i l’estil humorístic adreçat bàsicament a un públic masculí adolescent. Altres subgèneres estan adreçats al públic adult, ja que solen aparèixer imatges carregades de violència i de sexe.  

    Un altre terme que es recull en aquest vocabulari és cosplay, que és la pràctica consistent a disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment d’un manga o d’un anime. Els practicants del cosplay són els cosplayers, i els més famosos a casa nostra són els que s’han disfressat de personatges de la mítica sèrie televisiva Bola de drac. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica: quant portes aquí?

    Núm. 221// Segons la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, la construcció temporal amb el verb portar (o dur), fins ara no normativa, passa a ser correcta tant en registres informals com formals. Alguns exemples en són: 

     

    1. Porta un mes de gira.
    2. Portava molts anys treballant a la mateixa empresa. 
    3. Porto tres anys vivint aquí.

     

    Cal no oblidar, però, que equival semànticament a l’oració, més tradicional, amb fer: 

     

    1. Fa un mes que està de gira. 
    2. Feia molts anys que treballava a la mateixa empresa.
    3. Fa tres anys que visc aquí. 

     

    Un altre aspecte que ha canviat de la nova gramàtica és l’admissió en registres informals de frases com: 

     

    1. Si no hagués protestat, l’àrbitre no l’hagués expulsat. 
    2. Què haguessin fet si el cotxe s’hagués avariat? 

     

    Ara, cal dir que en tots els registres se solen mantenir les frases tradicionals, i també les més recomanables, que són: 

     

    1. Si no hagués protestat, l’àrbitre no l’hauria expulsat. 
    1. Què haurien fet si el cotxe s’hagués avariat?  

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica: EN o AL davant infinitiu

    Núm. 220// Segons la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, per expressar la temporalitat o la causa es poden fer servir dues construccions amb infinitiu: en + infinitiu i al + infinitiu. La primera és clarament més formal que la segona; tanmateix, totes dues són correctes. Exemples: 

    • Quan he sentit el teu cotxe m’he posat l’abric. (En negreta, l’oració temporal) 
    • En sentir el teu cotxe m’he posat l’abric. 
    • Al sentir el teu cotxe m’he posat l’abric. 

    Observeu que en castellà s’utilitzaria la primera i la tercera, ja que la segona no existeix: 

    • Cuando he oido tu coche me he puesto el abrigo. 
    • Al oir tu cotxe me he puesto el abrigo. 

    En italià passa més o menys com en català, hi ha també una construcció més formal, i menys usual, i una altra de més col·loquial: 

    • Quando ho sentito la tua macchina ho messo il cappotto. 
    • A sentire la tua macchina ho messo il cappotto. (Més usual) 
    • Nel sentire la tua macchina ho messo il cappotto. (Menys usual) 

    No oblidem que en/al + infinitiu també pot expressar la causa:  

    • Comets errors perquè no estudies. (Oració causal) 
    • Comets errors en no estudiar. 
    • Comets errors al no estudiar. 
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: expressions: “Parlant del rei de Roma”…ì

    Núm. 219// Quan apareix inesperadament una persona de qui es parlava en una conversa, sovint en termes no gaire elogiosos, se sol dir «Parlant del rei de Roma…». Aquesta expressió és paral·lela a la castellana (Hablando del rey (o del Papa o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma). En català no hi ha rima i això fa pensar que és un calc del castellà. A més, segons l’Optimot, les solucions per al català no inclouen la que hem esmentat, sinó que n’hi ha d’altres, que són: «Qui del llop parla, el llop li surt», «Qui del llop parla, prop li surt», «Qui del llop ha esment, prop se’l sent», «Més aviat ho haguessis dit!» i «No es pot dir mal, que no surti l’animal». 

    Buscant al DCVB, a l’entrada llop, en trobem algunes de les anteriors més aquesta, que es deia a Tortosa: «Parla del llop, amanix l’escopeta». Com veiem, el llop sol aparèixer en moltes d’aquestes frases, com també en francès (Quand on parle du loup, on en voit la queue, ‘Quan es parla del llop, se li veu la cua’) i en basc (Otsoa non aipa, han gerta, ‘On s’esmenta el llop, allà apareix’). Al mateix DCVB, a l’entrada dolent, se’n pot trobar una altra versió: «Parlau d’un dolent, vet-lo aquí present», en aquest cas emprada a Mallorca i a Menorca. 

    Sembla que l’origen de la primera expressió ve del «ruin de Roma» (rey seria una deformació de ruin), fent referència al mateix Papa de Roma. En el segle XIV, durant el papat d’Avinyó (1309-1377), es considerava el pontífex de la ciutat eterna dolent, roí, diabòlic. Per això, en altres llengües europees (en anglès, alemany, portuguès, italià…) hi apareix el concepte de ‘diable’. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço