Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica: EN o AL davant infinitiu

    Núm. 220// Segons la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, per expressar la temporalitat o la causa es poden fer servir dues construccions amb infinitiu: en + infinitiu i al + infinitiu. La primera és clarament més formal que la segona; tanmateix, totes dues són correctes. Exemples: 

    • Quan he sentit el teu cotxe m’he posat l’abric. (En negreta, l’oració temporal) 
    • En sentir el teu cotxe m’he posat l’abric. 
    • Al sentir el teu cotxe m’he posat l’abric. 

    Observeu que en castellà s’utilitzaria la primera i la tercera, ja que la segona no existeix: 

    • Cuando he oido tu coche me he puesto el abrigo. 
    • Al oir tu cotxe me he puesto el abrigo. 

    En italià passa més o menys com en català, hi ha també una construcció més formal, i menys usual, i una altra de més col·loquial: 

    • Quando ho sentito la tua macchina ho messo il cappotto. 
    • A sentire la tua macchina ho messo il cappotto. (Més usual) 
    • Nel sentire la tua macchina ho messo il cappotto. (Menys usual) 

    No oblidem que en/al + infinitiu també pot expressar la causa:  

    • Comets errors perquè no estudies. (Oració causal) 
    • Comets errors en no estudiar. 
    • Comets errors al no estudiar. 
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: expressions: “Parlant del rei de Roma”…ì

    Núm. 219// Quan apareix inesperadament una persona de qui es parlava en una conversa, sovint en termes no gaire elogiosos, se sol dir «Parlant del rei de Roma…». Aquesta expressió és paral·lela a la castellana (Hablando del rey (o del Papa o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma). En català no hi ha rima i això fa pensar que és un calc del castellà. A més, segons l’Optimot, les solucions per al català no inclouen la que hem esmentat, sinó que n’hi ha d’altres, que són: «Qui del llop parla, el llop li surt», «Qui del llop parla, prop li surt», «Qui del llop ha esment, prop se’l sent», «Més aviat ho haguessis dit!» i «No es pot dir mal, que no surti l’animal». 

    Buscant al DCVB, a l’entrada llop, en trobem algunes de les anteriors més aquesta, que es deia a Tortosa: «Parla del llop, amanix l’escopeta». Com veiem, el llop sol aparèixer en moltes d’aquestes frases, com també en francès (Quand on parle du loup, on en voit la queue, ‘Quan es parla del llop, se li veu la cua’) i en basc (Otsoa non aipa, han gerta, ‘On s’esmenta el llop, allà apareix’). Al mateix DCVB, a l’entrada dolent, se’n pot trobar una altra versió: «Parlau d’un dolent, vet-lo aquí present», en aquest cas emprada a Mallorca i a Menorca. 

    Sembla que l’origen de la primera expressió ve del «ruin de Roma» (rey seria una deformació de ruin), fent referència al mateix Papa de Roma. En el segle XIV, durant el papat d’Avinyó (1309-1377), es considerava el pontífex de la ciutat eterna dolent, roí, diabòlic. Per això, en altres llengües europees (en anglès, alemany, portuguès, italià…) hi apareix el concepte de ‘diable’. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Comparem algunes expressions amb altres llengües?

     

     

    Núm. 218//Cada llengua té el seu funcionament, la seva lògica, el seu ordre intern. Això es pot veure clarament en algunes expressions o locucions. Per exemple, en català diem «una fotografia en blanc i negre», en aquest ordre, com ho fa també el castellà (en blanco y negro) i l’italià (in bianco e nero), però altres llengües del nostre entorn l’inverteixen. En francès diuen une photo (en) noir et blanc i en portuguès també, uma foto (em) preto e branco, en anglès black and white photos i en alemany Schwarzweissfotografie. Aquest ordre el mantenim en l’expressió no tot és blanc o negre, amb la qual volem expressar que s’han de relativitzar les coses: «La Sílvia no és tan dolenta com sembla. No tot és blanc o negre». 

    Una altra expressió curiosa és això no té ni cap ni peus, és a dir, ‘que no té sentit’. En castellà, en portuguès i en francès diuen, respectivament, no tiene ni pies ni cabeza, não tem pé nem cabeça i ça n’a ni queue ni tête. Tanmateix, l’italià fa més o menys com nosaltres –tot i que, en lloc de fer servir el mot peus, empra cua, com el francès: questo non ha né capo né coda. Igualment diem una cosa sense cap ni peus. També tenim la locució adverbial al cap i a la fi, que significa ‘després de tot; al capdavall’. Per exemple: «Al cap i a la fi tots sabem que és un ximple, per què li hem de fer cas?». En altres llengües peninsulars es diu al revés: en castellà, al fin y al cabo, i en portuguès, ao fim e ao cabo. I amb la locució de cap a peus (‘completament’) hi ha divisió entre les llengües europees que hem vist: en italià (dalla testa ai piedi), en anglès (from head to foot) i en alemany (von Kopf bis Fuss) se segueix el nostre ordre, mentre que en castellà (de pies a cabeza), en francès (des pieds à la tête) i en portuguès (dos pés à cabeça) es fa el contrari. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions per no assistir a classe

    FER CAMPANA 

     

    Núm. 217// Les expressions col·loquials tenen un gust especial, autèntic, que ens transporten a les vivències i als sentiments. No són gens insípides i a cada generació se’n creen de noves. Per això és tan important l’ús del català en la vida diària, en tot àmbit i moment. Una llengua no s’ha de mantenir ad eternum com sempre ha estat, sinó que s’ha de reinventar i recrear contínuament. En cas contrari, s’empobreix i els mateixos parlants la desvaloren. Un exemple de la riquesa popular del català és la quantitat d’expressions per al concepte de ‘no assistir a classe’. 

    La més coneguda, potser pel seu abast territorial, és fer campana. A Osona la diem, però també usem pillar o pillar una classe (ús que retrobem, segons el diccionari Alcover-Moll, en menorquí). Més al nord, a l’Empordà, s’hi diu fer rodó. I encara més al nord, travessada la serra de l’Albera, utilitzen anar al safrà. És molt semblant al fer safrà de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. Més al sud de Castelló se sent a dir fer fugina o fer fotja. 

    En terres occidentals s’empra fer pila o piles. Al Maresme, és molt estès fer toris, sobretot a Mataró. En canvi, a Igualada hi ha l’expressió, una mica enigmàtica, fer curquita. Si travessem la Mediterrània, trobarem que a Mallorca en diuen fer fullet i fins i tot fullar, i també s’hi deia salar s’escola. I no ens oblidem dels eivissencs i formenterencs, que fan salera quan no tenen ganes d’escoltar els profes. Com podeu veure, a cada terra hi ha una manera única i autèntica de dir ‘no assistir a classe’.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic per matar el cuc…

    PER MATAR EL CUC

    Núm. 216// Fer un mos a la feina és molt típic d’arreu. Quan tenim un xic de gana, entre àpats, solem picar o menjar alguna cosa que ens permeti aguantar fins al dinar o al sopar. D’aquesta manera no ens ronquen tant els budells i ens sentim més bé. El més sa seria menjar alguna peça de fruita, un grapat de fruita seca o de panses, o també un iogurt. Modernament, han aparegut els snacks (terme que no apareix en el DIEC, però sí que recull el Termcat, i que significa ‘aliments, sovint de fabricació industrial i envasats en porcions individuals, concebuts per ser consumit entre àpats’). Quins snacks tenim a l’abast? 

     

    Es poden menjar galetes, dolces o salades, o fins i tot cookies, que són ‘galetes de forma arrodonida i superfície rugosa que s’elaboren amb farina, sucre, mantega o altres greixos i ous, i que sovint tenen trossets de xocolata o de fruita seca’. Aquestes cookies són originàries dels Estats Units. Per matar el cuc, també us podeu cruspir amb delit els bastonets de pa torrat o les coquetes (en castellà és tortita), que no són com una coca feta tradicionalment, sinó que són rodones, més petites, lleugeres i de consistència cruixent, fetes amb arròs, blat de moro o algun altre cereal, i de vegades cobertes de xocolata, coco ratllat, etcètera. Evidentment, també us podeu emportar un entrepà de casa i assaborir-lo així que pugueu. Bon profit! 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Lluís Solà

     

    Núm. 215// Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem d’en Lluís Solà i Sala, poeta i dramaturg nascut a Vic el 1940. 

    En Lluís Solà va estudiar Filosofia i Lletres d’Art dramàtic i, des de molt jove, s’interessa per la poesia tot i que no publica el seu primer llibre fins al 1975, Laves escumes. La seva poesia parteix del món i de la naturalesa per reflexionar sobre “allò que afecta tots els homes i dones”, que no són altres que els temes universals de l’amor, la mort i la bellesa. 

    En el camp editorial, Lluís Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys més tard, és un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual encara n’és el director. 

    Tot i la seva intensa trajectòria com a poeta i editor, la seva obra poètica ha estat reconeguda al llarg dels últims anys, sobretot arran de publicar el llibre De veu en veu, que reunia poemes escrits entre 1960 i 1999, molts dels quals són inèdits. Aquesta obra va merèixer l’any 2001 el Premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i al 20o2, el Premi de la Crítica de poesia catalana. 

    L’any 2003 va publicar el segon volum de l’obra sota el títol L’arbre constant, on aplegava sis llibres més de la seva producció, tot alternant el vers i la prosa poètica. Segons el crític i poeta Sam Abrams, els versos de Lluís Solà es poden posar al costat dels de grans poetes catalans com ara Maragall, Riba i Espriu. 

    El 2010 apareixen el recull antològic Entre bellesa i dolor: Obra poètica inèdita i el poemari Al llindar de l’ara. 

    El 2013 publica l’assaig sobre poesia La paraula i el món, amb textos dedicats a Alcover, Bartra, Bauçà, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli.

    A més de la poesia, Lluís Solà també ha sigut autor i director de teatre amb diverses obres estrenades: Aproximació al grau zero, Detall de cossos a la sorra o Progressió. Com a director ha fet obres d’Strinberg, Esquil o Brossa, entre d’altres. Cal destacar també la seva tasca com a director i fundador del Centre Dramàtic d’Osona, més tard adscrit a l’Institut del Teatre. També cal esmentar la seva activitat com a traductor, amb versions de Beckett, Kafka, Dürrenmatt o Handke, entre altres. I com a crític, ha estudiat l’obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i Pol. 

    Ara mateix, Lluís Solà ha mantingut una destacada activitat cívica, de la qual s’ha de recordar la feina que va dur a terme per introduir l’assignatura de llengua catalana a les escoles de la comarca d’Osona.
     

    Font: Associació d’Escriptors en llengua catalana 

    (https://www.escriptors.cat/autors/solall/biografia-lluis-sola) 

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: lèxic del Carnestoltes

    Núm. 214// El català està de festa!, ara amb el Carnestoltes. Com sabeu prou bé, és la festa en què una colla d’eixelebrats es disfressa i desvergonyidament es passeja pels carrers dels pobles i ciutats amb molta alegria. És la disbauxa abans de la Quaresma, que és l’època compresa entre el Carnestoltes i la Pasqua de Resurrecció, durant la qual l’Església ordenava dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar al desert. A més, el Carnestoltes és un ritual de transformació en què la joia i la disfressa tenen un paral·lel amb el despertar de la natura. És una festa lligada al cicle lunar, ja que coincideix sempre amb la lluna nova (és a dir, quan no es veu la lluna) i no s’escau mai el mateix dia. 

    A continuació us donem una llista de termes essencials per comprendre més bé aquesta gatzara. 

    Carnestoltes o Carnaval (no pas *els carnavals): període de divertiments públics i disfresses que precedeix la Quaresma, especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al Dimecres de Cendra. 

    Rei Carnestoltes: ninot que es penja públicament i es crema l’últim dia de Carnaval.  

    Disfressa: és el vestit que algú es posa amb el qual aparenta ser una altra persona o d’una altra època, de manera festiva i jocosa. 

    Rua: grup nombrós de persones i de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga fila, sobretot en celebracions com el Carnestoltes. 

    Desfilada: és un quasi sinònim de rua. És el fet de passar davant d’algú ordenadament, en files, l’un darrere l’altre. 

    Comparsa: en desfilades públiques, processons, etc., conjunt de persones que van vestides o disfressades de la mateixa manera. 

    Màscara o careta: figura de cartó, filferro, plàstic o d’altres materials imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix la cara. 

    Mascarada: colla, ball, festa de persones amb màscares, disfressades. 

    Perruca : cabellera postissa. 

    Postís: que reemplaça artificialment el que és natural. 

    Arlequí: disfressa basada en un personatge còmic, procedent de la farsa italiana o Commedia dell’Arte, que va amb un vestit fet de peces triangulars de tots colors. 

    Dijous Gras o Dijous Llarder: darrer dijous abans de la Quaresma. Són conegudes les dites “El Dijous Gras, botifarra menjaràs” i “El Dijous Llarder, botifarra menjaré”. També és típic menjar truita –amb botifarra d’ou o sense– i coca de llardons. 

    Botifarra d’ou: embotit típic del Dijous Gras o Dijous Llarder. 

    Dimecres de Cendra: dia en què s’inicia la Quaresma. És un dia de caràcter religiós que ens indica que l’època de disfressar-se i divertir-se ha arribat a la seva fi.  

    Enterrament de la sardina: se celebra el Dimecres de Cendra i simbolitza la fi de la gresca i el començament de l’abstinència i de la penitència. Prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnestoltes. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions: anem a fer el got?

    •  

    Núm. 212// Sortir de casa per prendre una beguda és una excusa per fer alhora altres coses, sobretot xerrar amb els amics o les amigues i desfogar-nos, també per conèixer gent o per lligar. Com a anècdota, tot diferent del que hem explicat fins ara, us direm que n’hi ha un que va anar a un bar, acompanyat del seu pare, i en va sortir amb un contracte del Barça en un tovalló. I només tenia 12 anys. En fi, als bars, ja ho veieu, s’hi han gestat i produït grans històries, d’amor i de negocis. 

    Però no és ben bé sobre bars del que versarà l’article d’avui. Quan volem sortir per prendre una beguda i demanem als altres si volen venir, segons la zona, es diu d’una manera o d’una altra. A Osona, especialment, se’n diu «Anem a fer el got?». No és, però, l’únic lloc on s’usa. En algunes altres contrades se’n diu anar a fer un beure, o en plural (anar a fer uns beures). A les comarques gironines se sol dir molt anar a fer el toc. Al Ripollès són ben originals i ho expressen així: «Anem a fer la tassa?», tot i que la tassa la fem servir més aviat per esmorzar que no pas per prendre una beguda en un bar, en un cafè o en una discoteca.  

    Els d’Alacant i de València ho expressen d’una manera més amagada, més sobreentesa: «Mo n’anem a fer una?» (on una es deu referir a la copa). D’altres són més breus: «Anem a fer un glop?». I encara n’hi ha que són més fats, o insípids, i diuen simplement anar a prendre alguna cosa, o anar de copes, si pensem prendre’n més d’una. Doncs, res, que la festa continua. Que no pari! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: jocs de paraules en català

     

    Núm. 212//Aquestes últimes setmanes els aficionats als jocs de paraules en català estan d’enhorabona, perquè hi ha hagut l’aparició de dos nous jocs en línia que han revolucionat les xarxes. Parlem del PARAULÒGIC i del WORDELCAT.  

     No voldríem començar a parlar d’aquests dos jocs sense abans fer referència al que podríem anomenar els antecedents. 

     D’una banda hi ha el parauler (Scrabble), que és el joc de paraules clàssic en què els jugadors han de lletrejar paraules creuades sobre un tauler de joc, per a això, fan servir fitxes amb lletres, que tenen diferents valors. La puntuació de les paraules es calcula segons el valor de cada lletra i de les possibles caselles amb premi del tauler. És més que un joc i serveix per millorar el vocabulari, descobrint paraules noves a cada partida. També hi ha la versió en línia. 

     D’una altra banda val la pena esmentar l’Enigmarius, que cada dia podem escoltar a El matí de Catalunya Ràdio, des de fa més de 15 anys. Es tracta d’un enigma verbal basat en Edita data i hora un doble sentit que cal desxifrar i respondre amb una sola paraula. En Màrius Serra juga amb l’enigmística (art d’endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, jocs de paraules, etc. ), els anagrames (transformació d’un mot o d’una frase en un altre per la transposició de les seves lletres) o els palíndroms (mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra). 

     El mes de novembre l’entitat Rodamots va crear un passatemps, Paraulògic, que posa a prova les habilitats lingüístiques dels jugadors que han de trobar tantes paraules en català com sigui possible. L’usuari disposa de set lletres col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell que imiten les cel·les d’un rusc. L’objectiu és localitzar el major nombre de paraules a partir d’aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central de color vermell. Les paraules han de tenir un mínim de tres lletres i la combinació de lletres canvia cada dia. 

     No s’admeten noms propis, només paraules que apareguin al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). A més, si cliques damunt del mot hi apareix la definició. També es poden formar paraules amb totes les lletres disponibles al rusc, que valen deu punts. Se’ls ha de sumar, per això, el valor de cada lletra. Per tant, la puntuació màxima seria de 17 punts. Els creadors s’han inspirat en l’Spelling Bee del New York Times. 

     El WordleCAT, és una adaptació al català del joc creat per Josh Wardle en temps de confinament per culpa de la pandèmia de la Covid. El funcionament és molt senzill, cada dia cal trobar una paraula de cinc lletres a partir de les pistes que ens van donant i només tenim sis oportunitats per trobar la paraula del dia. 

    Cada lletra és dins un quadrat, quan escrivim la primera paraula a l’atzar les lletres canvien de color. En verd sortirà la lletra que està en la posició correcta, en groc si la paraula conté la lletra, però no està en la posició adient, i gris si la lletra no apareix a la paraula que busquem. 

    Mentre que amb el Paraulògic el repte és trobar com més paraules millor, amb el Wordlecat se n’ha de descobrir una de sola. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els tres tombs. Els Tonis.

    Lèxic. Els tres tombs 

     

    Núm. 211// El català està de festa! Aquesta vegada parlarem dels Tonis. Que què són? Doncs, mireu, és la festa dedicada a sant Antoni Abat, el protector dels animals, que a partir del gener se celebra a molts llocs de Catalunya. També és coneguda com els Tres Tombs.. 

    És una festa de caràcter religiós i alhora popular, i consisteix en les cavalcades i en les benediccions dels animals, a més d’altres actes. L’acte principal són els Tres Tombs, les tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir pel centre dels pobles. Més tard es fa la benedicció dels animals, també de mascotes com gats, gossos i ocells. 

    Originalment la festa la feien els traginers, que festejaven el seu patró. Més tard, també els hostalers, el pagesos ramaders, els tractants de bestiar, els transportistes i altra gent amb professions lligades als animals.  

    Per saber més bé de què va aquesta festa, vegem un petit vocabulari dels Tonis. 

    Tonis: participants i organitzadors de la festa de Sant Antoni Abat. 

    Cordonista: persona que porta un dels dos cordons de la bandera del gremi. Ajuda a organitzar la festa.  

    Banderer(a): persona que porta la bandera del gremi i organitza la festa. 

    Traginer(a): persona que tenia per ofici traginar mercaderies amb bèsties de càrrega. 

    Taverner(a): persona que regenta un establiment on es ven vi i altres begudes, a més de servir-se menjars. Les tavernes eren els llocs on antigament els traginers se solien aturar i fins i tot s’hi podien quedar a dormir. 

    Ball del ciri: ball de sis parelles propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, en què les dones porten rams. A l’intermedi del ball, cada ballador pronuncia la coneguda proclama: «Habitants de la vila de…, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella. Dic a la una…; dic a les dues…; dic a les tres…». Actualment el ballen només els banderers i cordonistes amb les seves parelles.  

    Guarniments: conjunt de corretges, collar, brides, etcètera, que es posen a un cavall, a un mul o a un ruc, per al transport o la feina general. 

    Burros, ases o rucs: (Equus asinus) animal més petit que el cavall, amb orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega. 

    Genet, geneta/amazona: persona que munta a cavall. 

    Passant de la vigília: un passant és una cercavila. El primer passant se celebra la vigília dels Tres Tombs. Les juntes de la festa, amb un nombrós grup de Tonis i simpatitzants, i acompanyades per una orquestra, fan una volta pels carrers principals de la població. Es dirigeixen a les cases dels banderers, cordonistes, Tonis tradicionals i de l’alcalde, on són obsequiats amb un petit refrigeri amb cava, vi, embotits, pastissos, coques i plats culinaris variats.  

    Passant dels Tres Tombs: Consisteix en una cercavila que passa tres vegades amb els carruatges i els animals, i durant el trajecte s’aprofita per fer parades a casa dels banderers, cordonistes, alguns hostals, bars i cases d’antics Tonis, on els participants són obsequiats amb la mateixa gentilesa que la del dia anterior. Les carrosses, tartanes i tota mena de carros són guarnits i acompanyats per una o dues orquestres. 

     

    NOTA: Agraïm l’amabilitat de Joan Arimany i Juventeny per la informació aportada i per les fotografies. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço