El 9 Ets i uts. Comparem algunes expressions amb altres llengües?
Núm. 218//Cada llengua té el seu funcionament, la seva lògica, el seu ordre intern. Això es pot veure clarament en algunes expressions o locucions. Per exemple, en català diem «una fotografia en blanc i negre», en aquest ordre, com ho fa també el castellà (en blanco y negro) i l’italià (in bianco e nero), però altres llengües del nostre entorn l’inverteixen. En francès diuen une photo (en) noir et blanc i en portuguès també, uma foto (em) preto e branco, en anglès black and white photos i en alemany Schwarzweissfotografie. Aquest ordre el mantenim en l’expressió no tot és blanc o negre, amb la qual volem expressar que s’han de relativitzar les coses: «La Sílvia no és tan dolenta com sembla. No tot és blanc o negre».
Una altra expressió curiosa és això no té ni cap ni peus, és a dir, ‘que no té sentit’. En castellà, en portuguès i en francès diuen, respectivament, no tiene ni pies ni cabeza, não tem pé nem cabeça i ça n’a ni queue ni tête. Tanmateix, l’italià fa més o menys com nosaltres –tot i que, en lloc de fer servir el mot peus, empra cua, com el francès: questo non ha né capo né coda. Igualment diem una cosa sense cap ni peus. També tenim la locució adverbial al cap i a la fi, que significa ‘després de tot; al capdavall’. Per exemple: «Al cap i a la fi tots sabem que és un ximple, per què li hem de fer cas?». En altres llengües peninsulars es diu al revés: en castellà, al fin y al cabo, i en portuguès, ao fim e ao cabo. I amb la locució de cap a peus (‘completament’) hi ha divisió entre les llengües europees que hem vist: en italià (dalla testa ai piedi), en anglès (from head to foot) i en alemany (von Kopf bis Fuss) se segueix el nostre ordre, mentre que en castellà (de pies a cabeza), en francès (des pieds à la tête) i en portuguès (dos pés à cabeça) es fa el contrari.
