Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc III

    Del porc, fins la cua és bona (i III) 

    Núm. 210//Acabem avui el lèxic del porc, que vam encetar fa dues setmanes.  

    Omplim el rebost de la cansaladeria   

    Quan ho tindrem tot embotit, courem totes les botifarres que calgui a la caldera, amb el brou de la matança, excepte la catalana (que haurem fet amb carn magra crua trinxada, sal i pebre, i que courem amb aigua clara). Un cop fredes, les guardarem al rebost o en un lloc refrigerat. 

    Farem les llonganisses (amb budell gruixut) i els fuets (amb budell prim) amb carn vermella picada barrejada amb una mica de cansalada, sal i pebre, els xoriços, amanits amb pebre vermell, i les sobrassades (amb la massa més fina i condimentada amb pebre vermell dolç). Després els portarem directament a l’assecador i els penjarem. També hi penjarem una part de les botifarres crues perquè s’assequin: seran les somaies.  

    També podem fer i coure al forn el pa de fetge, embolcallat amb la mantellina (tel que envolta el fetge i que també serveix per embolicar pilotes o mandonguilles de carn).  

    Antigament, per conservar, es preparava el confitat o cossi posant en una olla una part del llom, costella tallada o embotits i cobrint-ho de llard líquid o semilíquid, que quan es refredava quedava pres.  

    Amb el rebost ple, tots aquests embotits aniran sortint al taulell de la cansaladeria, al costat de la carn per consumir, o al de la xarcuteria, al costat d’altres productes elaborats i curats. I desmentirem la dita:  “A qui no mata porc, ningú li dona botifarres.” 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit  

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc II

    Del porc, fins la cua és bona (II) 

    Núm.209// Continuem amb el lèxic del porc, que vam encetar el dia passat.  

    De la cort a l’obrador  

    És dia de matança. Portem els porcs a l’escorxador, on el matador els degolla. Després els socarrarà, els pelarà, els obrirà en canal, en traurà la mocada o budellam i les vísceres (tradicionalment la mocadera s’encarregava de netejar bé els budells per fer les botifarres). Finalment els esquarterarà i classificarà cada peça de carn segons l’ús que se n’ha de fer: el llom, el filet o llonza llaminera, el rellom, el llonzat, el costellam, la ventresca o cansalada viada, el retall magre o carn magra, l’espinada, les cuixes o pernils, les espatlles, els garrons i els peus; del cap, en separarà les galtes, les orelles, la papada o cansalada del coll i el morro. 

    Un cop especejat l’animal, podrem començar a preparar els embotits i curats. Posarem el sagí i part de la cansalada tallada a trossos a la caldera perquè es fongui el greix; n’obtindrem, d’una banda, el llard, en forma líquida, i de l’altra els llardons o rostillons (a Osona també en diem greixons). En una altra caldera courem el cap, la careta, el cor i la perdiu (o freixura), els ronyons, la llengua i part de la cotna. 

    Mentrestant trinxarem carn crua i cansalada (del coll, viada o grassa) per fer la botifarra crua, les salsitxes i la botifarra blanca o cuita (la botifarra de la Garriga). Ho amanirem amb sal i pebre i ho pastarem bé perquè els ingredients quedin ben barrejats. Després en farem un tastet per si cal rectificar els condiments i omplirem els budells amb la massa amb ajuda de la màquina embotidora. 

    A continuació trinxarem una mica de carn crua, cansalada i carn de la caldera per fer els altres embotits: la botifarra negra, afegint-hi sang, i la botifarra d’ou, afegint-hi cap i careta cuits, rostillons i ous en comptes de sang.  

    Per fer el bull (o bisbe) blanc, barrejarem una mica de carn crua amb cansalada, careta i cotna, tot trinxat, a més de part de la carn de la caldera (cor, ronyons i llengua) trossejada. També podem fer botifarra del parrac, amb rostillons i carn de la caldera, tot trinxat, i bull de fetge, amb fetge i cansalada. Per fer el bull (o bisbe) negre, barrejarem trossos de carn de la caldera i massa de la botifarra negra.  

     

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc I

    Del porc, fins la cua és bona (I) 

    Núm. 208//Fa un temps el CNL del Vallès Oriental va elaborar un lèxic acompanyat d’il·lustracions en què es descriu tot el procés de producció del porc des del naixement i la cria fins que, degudament transformat, s’ofereix al consumidor al taulell de la cansaladeria. Aquest tipus de vocabulari molt sovint varia segons les comarques, en aquest cas la font utilitzada van ser els cansaladers de la Garriga. 

    Durant uns dies us oferirem fragments d’aquest lèxic. 

    Hem tingut garrinada 

    Aquesta nit la truja ha garrinat. Han nascut una dotzena de garrins [a Osona també en diem godall, molt sovint pronunciat godai pel ieisme dialectal], que viuran amb la mare, a la mateixa cort, durant unes setmanes. D’aquí a dos mesos el criador els desmamarà i a partir d’aquest moment podran menjar farina, pinso, gra, i també glans, garrofes i restes orgàniques, que els abocaran a l’obi (o menjadora) a través de la tremuja. Just després de desmamar-los sanaran els mascles. Quan els porcs joves surtin al pati, com ja fa el verro, es rebolcaran en el fang i furgaran a terra amb el musell a la recerca d’alguna cosa comestible. Sovint en sentirem els grunys i de tant en tant algun xiscle o esgüell. 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del porc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. No ens oblidem dels pronoms… Quan toquen!

    Núm. 207// T’HI apuntes? M’hi apunto! 

    En català hi ha una colla de verbs que són molt manaires i volen anar acompanyats, peti qui peti, d’un complement encapçalat normalment per una d’aquestes preposicions a, de, en i amb. Aquests verbs s’anomenen verbs preposicionals i el complement introduït per la preposició és el complement de règim verbal o complement preposicional. 

     

    • En Mounir s’ha apuntat a un curs de català. 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua?  
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. 

     

    Quan aquest complement no és explícit en l’oració, hem de substituir-lo pel pronom feble corresponent, que gairebé sempre és hi: 

    • Han començat les inscripcions als tallers de l’Ajuntament. Apunta-t’hi! 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua? –M’hi adhereixo. 
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. Col·labora-hi tu també. 
    • Últims dies per fer propostes per millorar el barri. Participa-hi! 

     

    Quan la preposició que introdueix el complement és de aleshores el pronom que substitueix el complement és en.  

     

    • T’has adonat de la nova botiga d’informàtica? -Doncs no me n’havia adonat. 
    • Estàs segur d’això que dius? –N’estic ben segur. 

     

    Només en alguns casos molt especials, aquest pronom es pot elidir, per exemple quan el destinatari té al davant el full on ha d’escriure les seves dades, o la pàgina web en què es vol inscriure.  

     

    • Col·labora [apartat del web d’una entitat] 
    • Inscriu-te [full d’inscripció d’un taller] 

     

    Per tant, encara que estigueu morts de gana, recordeu que no us podeu menjar els pronoms hi o en que substitueixen aquests complements. O aquests verbs no us ho perdonaran mai. 

     

    Recordeu-vos-en!  

    Penseu-hi! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Pilar Cabot

    Núm. 206//Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Pilar Cabot i Vila (1940-2017),  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

     De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

     Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

     Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

     Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

     Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

     Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

     

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de
    La Marxa de Catalunya(1992)
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ III

    Núm. 205//Amb aquest article sobre les locucions construïdes amb la conjunció i, cloem la sèrie Entre una cosa i l’altra. Unes expressions molt usades són dit i fet, en què indiquem que una cosa s’ha fet immediatament, o fet i fet –com també comptat i debatut– quan volem arribar a una conclusió, com si diguéssim ‘al capdavall’. En canvi, diem que un noi és un home dret i fet quan està completament desenvolupat i format. 

     

    I en tenim més. Al cap i a la fi (no pas *a la fi i al cap, calc del castellà), que té el sentit de ‘finalment’. També se sent molt a dir a tort i a dret: «Van repartir hòsties a tort i a dret», que vol dir ‘per tot arreu’, però igualment ‘sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió’. Un valor semblant té a tort i a través: «Va pintar la paret a tort i a través» (‘sense miraments’). «Es va trencar coll i barres», o sigui ‘accidentar-se, fer-se molt mal’. Menys coneguda és l’expressió dret de lluir i quitar, que és la facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda. 

     

    D’altra banda, diem que un film, un espectacle o una novel·la és de sang i fetge, com els espectacles de la Fura dels Baus, en què predomina la violència explícita. I ja que parlem d’entranyes, a Centelles hi ha un plat típic molt bo –tot i que alguns el considerarien una mica gore–, que és la samfaina, feta amb sang i perdiu de xai (la perdiu són els pulmons i el cor). Penseu que pertot hi ha plats d’entranyes, no us penseu que siguin de poble: a Florència mateix és típic menjar un entrepà d’una part de l’estómac del bovins –il panino col lampredotto, en diuen. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ II

     

    Núm. 204// Avui continuem amb les locucions en què hi ha dos sintagmes separats per la conjunció i. En aquest article en veurem de diversos territoris on es parla el català. Segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca es diu (o es deia) donar la carn i la sang quan algú se sacrifica molt en benefici dels altres. I a Menorca es diu robar (a qualcú) la carn i la sang, és a dir, ‘desposseir algú de tot’, deixar-lo pelat, per entendre’ns. Atenció, a València quan diuen foc i flamada d’algú, és que en diuen penjaments o insolències. Una expressió compartida per catalans i valencians és cap i casal, que vol dir la ciutat més important, la capital. És el títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València.  

     

    Parlem de més foc: foc i lloc (on foc és equivalent a ‘llar’) fa referència a un impost andorrà de caràcter comunal o local. Es tracta d’un impost que paguen tots els residents a Andorra que tinguin entre 18 i 65 anys pel fet de tenir una residència principal en una parròquia d’aquest país, on estan censats. Se’l considera l’equivalent a l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), però l’IBI tributa sobre els béns immobles i no la residència de les persones físiques.  

     

    Molt diferent és l’expressió passar a foc i a sang una població (antigament, a foc i a flama), que vol dir ‘de manera violenta, devastadora’, és a dir, matar tothom i destruir-ho tot. Estar entre l’espasa i la paret és trobar-se una situació de la qual és difícil sortir. I a anar/ser net i polit s’intensifica el valor de l’adjectiu net. Per contra, quan diem net i clar, o clar i net, volem dir ‘clarament, sense ambigüitat’. I entre naps i cols, avui ja hem enllestit el segon article dedicat a aquestes locucions.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ I

    Núm. 203//La paraula locució pot significar ‘una manera particular del llenguatge’ o també ‘un grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot’. És en aquest darrer significat que ens centrarem en l’article d’avui i en els de les dues pròximes setmanes. De locucions n’hi ha moltes, moltíssimes; per exemple, quan diem «aquell està com un llum», per expressar que una persona és boja. Si ens hi fixem bé, veurem que hi ha un bon nombre de locucions formades per dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos verbs i entremig hi ha la conjunció i.  

     

    «I de cop i volta va sonar el telèfon» –de fet també podríem dir de cop–, aquesta locució expressa la immediatesa i la usem quan una acció que arriba inesperadament. D’altra banda, dues persones són carn i ungla quan són inseparables, quan pensen o actuen com si fossin una sola persona. Més escatològicament també es pot dir ser cul i merda. En canvi, ser de carn i ossos té dos sentits completament diferents: a) ser subjecte a les misèries i febleses humanes; b) ser capaç de tendresa, de pietat per la consciència de la misèria de la natura humana. Quan estem molt prims podem dir que no tenim més que la pell i l’os –o bé no tenim sinó la pell i l’os, no pas *estar en els ossos, calc del castellà. 

     

    Un altre cas de locució pot ser: –És el senyor Ventura? –Sí, senyor, en carn i ossos (és a dir, ‘jo mateix’). O bé: ─Ets tu? ─Sí, soc jo en cos i ànima (que té el mateix valor de l’anterior). Aquesta locució pot prendre un significat ben diferent, ‘totalment, completament’: «Es dedicava en cos i ànima a la música». I entre una cosa i l’altra, hem arribat al final de l’article d’avui. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de Nadal: cuidem-lo!


    Núm. 202// El català està de festa. Ara que fa més fred, que els dies són més curts i que la canalla té unes setmanes per esbargir-se i xalar, us animem a cuidar una mica més bé la llengua. Per això, hem elaborat aquest vocabulari de Nadal que us permetrà corregir-vos alguns errors que solen ser habituals i d’altres, no tant. 

    Per Nadal les famílies decoren la casa amb llums, l’arbre de Nadal (normalment és l’avet), les garlandes (no *guirnaldes), els serrellets (no pas *espumillón), el (boix) grèvol, el galzeran, el vesc (que porta sort durant tot l’any) i altres plantes, com la ponsètia. També hi ha algunes famílies que fan el pessebre (la representació del naixement de Jesús) amb diversos elements decoratius i figures: la molsa, l’estel o l’estrella de Nadal, el bou, la mula, el nen Jesús, la Verge Maria (o la Mare de Déu), Josep (el pare de Jesús), el caganer (figura escatològica i divertida que posa una nota d’humor a l’escena), els pastors, l’àngel… 

    En català la paraula Nadal és sempre singular, *Nadals és un calc del castellà Navidades. Per felicitar algú li diem «Bon Nadal!» o «Bones festes!» i de la Nochebuena en diem nit de Nadal. D’altra banda, el mot femení nadala tant es refereix a una cançó, a una postal o a la flor de Nadal 

    El 25 de desembre a moltes llars es fa cagar el tió (no es fa el *cagatió), que deixa anar regals després que la canalla el piquin i li cantin una cançoneta.  

    Nadal és igualment època de loteries: la rifa de Nadal, el sorteig del Nen i també la Grossa de Cap d’Any. I les festes continuen amb la nit de Cap d’Any (no pas *Nochevieja), amb la revetlla llarga i esbojarrada per a alguns (no pas *revellón). A les dotze mengem dotze grans de raïm, (no pas *dotze raïms) i fem soroll amb els espanta-sogres. Per felicitar-nos direm «Bon any nou!».  

    Més tard, el dia 5 de gener venen a visitar-nos els Reis d’Orient amb els seus patges i fan la tan esperada cavalcada. Els noms dels tres reis són Melcior, Gaspar i Baltasar (ep!, les tres erres finals no es pronuncien). L’endemà, l’Epifania, la mainada trobarà alguna sorpresa a casa. El mateix dia es menja el tortell de Reis, i a dins hi trobareu una fava i una figureta d’un rei; qui trobi la fava haurà de pagar el pastís i l’afortunat de la figureta serà coronat rei de la festa.  

    I, si voleu més recursos de Nadal en català (catàleg de jocs, cartes per als Reis de l’Orient, cançons de Nadal i per ballar per cap d’any, etc.)  podeu anar a l’espai web del CPNL  de Nadal en català

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: termes de jocs

    Juguem? En català? 

    Núm. 201// Per què juguem? Jugar és important perquè ens acosta als altres, perquè representa un estímul, perquè s’aprèn una manera diferent d’enfrontar-se a la realitat… I jugar en català contribueix a practicar la llengua d’una manera més col·loquial i en un context més distès. 

    Avui ens fixarem, justament, en algunes paraules sobre jocs que no diem de manera prou adequada. Si parlem de l’Scrabble, parlem d’una marca, no del producte en si mateix, que s’hauria de dir parauler i que defineix el joc perfectament: la construcció de paraules en un tauler. Una altra de les joguines estrella són els puzles o trencaclosques, totes dues adequades i que són diferents dels encaixables o jocs d’encaixos (més quadrats, amb volum i sovint de fusta). I les bales -no tan modernes, però ja sabeu que tot torna! A Menorca, per exemple, de la bala en diuen mèrvel, mot provinent de l’anglès marble. 

    Quan juguem als escacs, belluguem les figures; si juguem al parxís remenem els daus amb els gobelets i fem córrer les fitxes pel tauler, i si fem un puzle o un joc de construcció ajuntem i muntem les peces. En els jocs de cartes, quan n’hi ha un munt d’apilonades, parlem de la pila de cartes. I en jocs com el Carcassonne es juga amb llosetes: peces quadrades o rectangulars que no són encaixables i que se situen en el tauler de manera estratègica. En el cas de les videoconsoles, les controlem a través d’una palanca o comandament, no d’un joystick.  

    Hi ha termes, però, que es fan servir i encara no s’han incorporat al nostre diccionari: és la clara evidència que la llengua viva és més dinàmica que la llengua acadèmica. És el cas del mot mípel, que designa la figura humanitzada que representa el jugador en molts jocs i que prové de l’expressió anglesa my people. O bé el terme buguejar, que indica que alguna cosa falla o no acaba de funcionar correctament – de l’anglès bug, error d’un programa d’ordinador-.  

    Per millorar jugant i enfortir l’ús de la llengua, la campanya “I tu, jugues en català?” del CPNL pretén posar a l’aparador els jocs i joguines en català que hi ha al mercat i els establiments on es poden trobar. Podeu consultar-les a la web cpnl.cat/jocs/ 

    També podeu jugar amb aquesta terminologia de manera més interactiva clicant aquí

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço