Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Autoantònims

    Això, allò, o tot el contrari   

    Núm. 87// A l’Ets i Uts d’avui us volem parlar d’un fenomen lingüístic força curiós. Us heu fixat que hi ha certes paraules que signifiquen una cosa, i alhora la contrària? Sabeu que un mateix mot pot tenir dos sentits totalment oposats?

    Us mostrem dues definicions extretes del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que ho exemplifiquen:

    Crac:

    crac1 m. [LC] ant. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.

    crac2 m. [LC] As1 2 . El crac de l’equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies.

     

    Nimi:

    1 adj. [LC] Excessiu, prolix. 
    2 adj. [LC] Insignificant, negligible, de poca importància. Detalls nimis.

    Cada llengua té una petita dosi d’aquest tipus de paraules. Afortunadament no n’hi ha gaires casos, perquè això, és clar, dificultaria moltíssim la comunicació.

    Mots com hoste (qui s’allotja a casa d’algú i qui acull algú a casa seva), combregar (administrar i rebre el sagrament de l’eucaristia), enervar (fer posar nerviós i privar de nervi), llogar (donar a lloguer i prendre a lloguer), en són alguns exemples més.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. El verb apretar

     

     

     

     

     

    Apretem sense fer-nos mal

    Núm. 86// La forma apretar, d’ús arrelat i estès, adopta bastants significats,  per la qual cosa és important aturar-s’hi per pensar-hi una mica, ja que aquest verb  no és admès en català i, per tant, en la nostra llengua no ens deixem apretar res. És un castellanisme històric tan antic que ja el sentim ben nostre. És un comodí perfecte, i se’ns fa difícil parlar sense utilitzar-lo en moltes de les nostres expressions. Així doncs, en català hem de fer servir diverses paraules segons el que vulguem dir i no és fàcil saber quin correspon en cada cas. Vegem-ne alguns exemples.

    Ara que ja som a l’estiu, la calor s’intensifica -i no apreta; per tant, posem-nos a l’ombra i gaudim d’una beguda ben freda. Moltes vegades també apretem les dents, els llavis, el punys i les mans, però el que realment fem és serrar les dents, prémer els llavis, cloure o tancar els punys i estrènyer la mà.

    A la feina acostumem a dir que el nostre cap ens apreta, però el que realment fa és collar-nos, igual com es fa amb els cargols, o pressionar-nos. Si ens persegueixen apretem a córrer, oi? Doncs no, el que fem és arrencar a córrer!

    En temps de crisi ens hem d’apretar el cinturó, però si volem estalviar el millor que podem fer és estrènyer el cinturó. I quan apretem tecles o botons el que fem en realitat és prémer, pitjar o polsar. El mateix passa amb l’accelerador que millor pitjar-lo que apretar-lo.

    Així doncs, si aquest setembre tens l’agenda apretada, pensa que és millor dir que la tens atapeïda…, però fes alguna pausa!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic

    Tornada a l’escola 

    Núm. 85//Aquesta setmana bona part de la població retorna del descans (llarg o curt) de l’estiu i entra de nou a les aules per formar-se un curs més. L’escola o l’institut són espais d’aprenentatge on és important mantenir  l’adequació lingüística ja que d’això en depèn, en bona part, la salut del català.

    És per això que hem fet un petit recull de mots que diem malament o que ens generen dubtes: és el cas del cartabó i l’escaire, estris de dibuix que tenen un nom semblant en castellà i que ens poden fer dubtar. Tots dos són correctes i genuïns, igual que tisores i estisores: la primera més formal i la segona més popular.

    Pel que fa al gènere, alguns estris ens poden portar a equívocs importants: l’estri per dibuixar línies rectes és el regle, però la norma que hem de seguir és la regla. El mateix passa amb el full, una làmina de paper rectangular, i la fulla que tenen els arbres o els estris de tall.

    En canvi, hi ha mots que hauríem d’evitar, ja que són barbarismes impropis del català i que han suplantat mots i construccions catalanes com per exemple “rotulador”, “carpesà” o “celo”. En català parlarem de retolador, carpeta d’anelles i cinta adhesiva.

    Esperem que comenceu el nou curs amb molta energia i ganes de cuidar la llengua!

    Font: Optimot

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS

    INSCRIPCIÓ ALS CURSOS DE CATALÀ  (CNL d’Osona)

    Curs 2019-2020 (1r trimestre)

    Núm. 84//El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) obre les inscripcions dels cursos de català al llarg d’aquest mes de setembre 2019, als diferents serveis repartits per la comarca.

    S’ofereixen cursos de diferents nivells, des de l’inicial fins al superior, tant per a no catalanoparlants com per a persones que ja dominen en gran part la llengua oral i volen aprendre a expressar-se per escrit i oralment en varietat estàndard i en diferents registres.

    La durada dels cursos és de 45 h, s’organitzen en períodes trimestrals i segueixen els programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells del Marc europeu comú de referència (MECR) : A2, B1, B2, C1 i C2.

    Aquests cursos es complementen amb diferents activitats dins i fora de l’aula: voluntariat per la llengua, sortides, clubs de lectura…, sovint coorganitzades amb altres entitats de la comarca.

    Dates i horaris d’inscripció

    LLOC INSCRICIÓ i HORARI INICI DELS CURSOS
     

     

    SLC

    de Vic

    		  

    Del 12 i 13 de setembre (antics alumnes)

    Del 16 al 24  (nous alumnes)

     

    Matí: de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h

    Tarda: ( a partir del 16 de setembre) de dilluns a dijous de 16.30 a 19.30 h

     

    		  

     

     

     

     

     

    25 i 26 de setembre
     

    OC de Manlleu

     

    		  

    Del 3 al 24 de setembre

     

    Matí: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

    Tarda: els dimarts (a partir del 15 de setembre), de 17 a 19 h

     
     

     

    OC de Torelló

    		  

     9 i 10 de setembre (antics alumnes)

     12 al 20 de setembre (nous alumnes)

     

    Matí : de dilluns a divendres de 9 a 13 h

    * Per un altre horari, truqueu al 93 850 51 92

     

    PREU

    El preu dels cursos varia segons els nivell i, en la majoria, hi ha entre un 50% i un 70% de reducció de la matrícula per a persones en situació d’atur, pensionistes o jubilades, famílies nombroses, entre d’altres.

    Per incentivar la continuïtat de l’aprenentatge i l’obtenció d’un nivell de coneixements, el Consorci ofereix la matrícula gratuïta del nivell Bàsic 3 als alumnes que han fet el Bàsic 1 i el Bàsic 2 durant els 11 mesos anteriors.

    Per matricular-se a un curs, cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell

    El web del CPNL (www.cpnl.cat) disposa d’un cercador de cursos que permet trobar-los per localitat, per nivell i per modalitat.

     Per a més informació:

    SCC d’Osona

    Ramon d’Abadal de Vinyals,5,3r   08500 Vic

    Tel. 93 883 21 65   osona@cpnl.catD’acord

    SLC de Vic

    Pla de Balenyà, 30-32   08500 Vic

    Tel. 93 886 65 88    vic@cpnl.cat

    OC de Manlleu

    Pont, 16-18 3r 08560 Manlleu

    Tel. 93 850 66 22  manlleu@cpnl.cat

    OC de Torelló

    Enric Prat de la Riba, 17-19 08570 Torelló

    Tel. 93 850 51 62  torello@cpnl.cat

     OC de Centelles

    Nou, 11  08540 Centelles

    Tel. 93 881 10 04  centelles@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El verb apurar…

    Apurem la llengua!

    Núm. 83//Després de la sorpresa d’aquest títol, us preguntareu com l’hem d’aprofitar, d’escurar, de portar al límit, la llengua. Era la intenció. En català, quan apurem una cosa el que estem fent és fer-la més pura, depurar-la, però mai aprofitar-la fins a l’últim moment, ni escurar-la ni arribar a un límit.

    Per semblança amb el castellà ja fa anys que sentim expressions com He d’entregar-ho demà i vaig molt “apurat”, “apura” el got que marxem o “ha apurat” la frenada i ha sortit de la pista. Hi ha diverses maneres de dir el mateix, però amb mots propis de la nostra llengua, que cauran en desús si seguim utilitzant aquest mot jòquer castellà: he d’entregar-ho demà i vaig a última hora, escura el got que marxem o s’ha passat de frenada i ha sortit de la pista.

    El mateix passa amb la derivació i el nom que en resulta; en català mai passem cap “apuro”, passem trencacolls, males estones, vergonya, ens fiquem en embulls, la ballem magra, estem en un destret… Tenim una riquesa immensa per parlar de situacions compromeses, així que aprofitem que som rics i apurem les nostres paraules!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Traducció de topònims

    London o Londres? La traducció de noms de lloc
                                        

    Núm. 82//Ara que ve el temps de viatjar i recórrer altres indrets del món, potser és hora de fer un repàs dels topònims que ens queden més allunyats. Us heu preguntat mai com els hem d’escriure, en català?  Què hem d’escriure, Londres o London, per exemple?

    Cal tenir en compte que el criteri que se segueix és el de la tradició. El nom dels països, dels estats i de la toponímia en general (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) si ja tenen una forma tradicional en català consolidada, com Londres, s’escriuen en català.  Ara bé, si no tenen forma tradicional en català es respecta la forma original segons la designació oficial, és a dir, no es tradueix. Per això, hi ha topònims de fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català i n’hi ha que no.

    Per exemple, tenim Japó, Mèxic, l’Havana, Nova York, Florència, Milà, Saragossa, Cadis, Osca, etc. (amb tradició d’escriure’ls en català), però en canvi tenim Whashington, Santo Domingo, Buenos Aires, Las Alpujarras, etc., que no es tradueixen.

    Si ens hi fixem, veurem que alguns topònims porten article. L’article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els mateixos criteris que l’article dels topònims catalans (s’apostrofa i fa la contracció, si és el cas, i s’escriu en minúscules). Per això, igual com tenim l’Esquirol o les Masies de Voltregà, tenim també el Caire, la Manxa o l’Havana.

    En canvi, si el topònim no té una forma tradicional en català l’article originari que forma part del topònim es tracta com una part inalterable del topònim, de manera que s’escriu en majúscula i ni s’apostrofa ni es contrau. Per exemple: La Rioja, Los Angeles, La Paz, Le Havre, etc.

    Si voleu més informació podeu consultar el web esadir.cat/Toponims on trobareu tant les formes dels topònims catalans, com dels no catalans. Igualment hi trobareu els gentilicis.

    Font: Optimot

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El diccionari de tots: Alcover-Moll

    El diccionari de tots

    Núm. 81 // Ara que tornem a començar els cursos i retornem de les vacances havent escoltat la parla d’altres terres (catalanes o no) és un bon moment per descobrir  maneres de conèixer més la llengua. Avui, si no el coneixeu ja, descobrireu el Diccionari Català Valencià Balear de l’Institut d’Estudis Catalans.

    Aquest és un diccionari no normatiu, sense cap voluntat de fixar el que és correcte i el que no; recull els mots amb què es parla a tots els territoris de parla catalana i amb què s’han escrit totes les obres de la nostra literatura. Fins fa poc era una obra de consulta complicada pel seu volum i forma, però actualment tenim la sort de tenir-lo digitalitzat. Cal tenir en compte que algunes etimologies no estan bé perquè en aquell temps no hi havia un accés tan fàcil a les informacions.

    Abans de mostrar-vos-en  l’enllaç i el funcionament  és necessari un petit reconeixement a Antoni M. Alcover i Francesc B. Moll. Dos apassionats de la llengua parlada, col·loquial, que es van dedicar a recopilar el nostre vocabulari dels llibres i de la gent durant mig segle XX, i que van donar el nom popular a aquest diccionari que passà a fer companyia al conegut Pompeu: l’Alcover-Moll.

    Si entreu en aquest enllaç http://dcvb.iecat.net/ hi trobareu un cercador. En fer una cerca, us apareixerà la paraula amb una definició en la qual s’inclouen les obres on s’ha llegit i la zona d’ús d’aquell mot. Per exemple, si cerquem flingant la definició inclou la següent informació:

    “FLINGANT m. Verdanc, bastó flexible (Ripoll, Berga, Plana de Vic); cast. vergajo. Sap que a voltes, en comptes de joguines, els empaiten amb un flingant, Scriptorium gener 1929.”

    Així, no només sabem què vol dir la paraula, sinó també on es diu i on s’ha llegit. En aquest cas, el registre escrit és en una revista editada a Ripoll i l’oral ens el delimita a Ripoll, Berga i la Plana de Vic.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Els verbs ‘provar’ o ‘tastar’

    I si provem de tastar-ho?                  

    Núm. 80// Ja fa uns anys que “catem” vins i provem cerveses, provem si la sopa és salada o “catem” els fruits de la collita d’enguany. Utilitzant aquests mots caiem en la manca de precisió i en la pèrdua de vocabulari català; tastar és el verb que hauríem d’utilitzar quan prenem una petita quantitat d’un menjar o una beguda per apreciar-ne el gust.

    El verb provar és correcte en el sentit d’intentar dur a terme una acció o de comprovar si una hipòtesi és veritable, però mai quan parlem de tastar un producte. El cas de “catar” és directament un castellanisme, tant en la seva derivació “cata” com en la forma verbal, i per això l’hauríem d’esborrar del nostre vocabulari.

    Per tant, no hem d’utilitzar el mot “cata” per parlar d’una trobada en la qual es tasten alguns productes, ja siguin vins, formatges o plats elaborats. Igual que amb el verb, el mot correcte i genuí en aquests casos és tast o el diminutiu, tastet.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. El verb “liar”

    No ens emboliquem amb “liar”!

    Núm. 79//Hi ha un munt de verbs que, per economia verbal (perquè són més curts) o per influència de l’entorn, hem substituït per mots d’altres idiomes. És el cas del verb “liar” del castellà, que té una presència espectacular en la nostra llengua i que ens ha fet abandonar molts mots catalans.

    Ho diem en molts sentits, ja sigui el físic d’enrotllar, embolicar o cargolar (els cigarrets o els caramels, per exemple) o en el figurat d’embolicar-se, embarcar-se, envescar o fer-la grossa (en temes problemàtics, en afers amorosos: s’ha embarcat en el tràfic de drogues, està embolicat amb la veïna,  m’han envescat en la festa de final de curs o l’he feta grossa suspenent l’examen).

    També el nom relacionat amb aquest verb fa estralls en el nostre vocabulari, fent que cada vegada costi més sentir dir embull, embolic,  confusió, malentès, trampa, engany… amb “liar” i “lío” perdem riquesa i varietat.

    Per tant, entre tots, deixem d’embolicar-nos amb mots que resten!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS.

    SER O … ESTAR?

    Núm. 78// Quantes vegades, davant d’un plat, hem escoltat l’expressió “Que bona que està, aquesta sopa!” per aplaudir les habilitats del cuiner ? Potser l’hem dita i tot. Comencem, doncs, per dir que tant abans com ara cal utilitzar el verb ser per expressar la qualitat i el bon gust de l’aliment, per tant, la frase adequada seria:  “Que bona que és, aquesta sopa!”.

    Hi ha moltes vegades que dubtem a l’hora de fer servir el verb SER o el verb ESTAR: la porta és tancada/ està tancada; la botiga és oberta/ està oberta; en aquests casos –davant de participis- convé destacar que totes dues opcions són correctes. Ara bé, quan parlem dels estats civils (casat, solter, vidu, divorciat…) és recomanable usar el verb SER. D’aquesta manera direm que Aquella dona és soltera o Aquell noi és casat…

    Una altra cosa és quan volem expressar una localització. En aquest cas cal fer-ho amb el verb SER, quan fem una simple descripció : Els mitjons són al calaix; Vostè és aquí (en un plànol). No obstant això, quan volem expressar la permanència en aquest lloc, s’utilitza el verb ESTAR: Els mitjons van estar-se al calaix fins a finals d’estiu;  Estaré al despatx de les 12 a les 2.

    Finalment, hem de tenir present que el verb ESTAR també s’utilitza davant d’expressions que porten preposició al darrere com:

    • estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar).
    • estar a l’abast: L’habitatge no està a l’abast de tothom (i no és a l’abast de tothom).
    • estar a la venda: El disc ja està a la venda (i no ja és a la venda).
    • estar a disposició: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no és a disposició).
    • estar a l’atur: En Julià està a l’atur (i no és a l’atur).
    • estar de moda: Tornen a estar de moda les ulleres grosses (i no és de moda).
    • estar de baixa: La cap del departament està de baixa (i no és de baixa).
    • estar de vacances: Estic de vacances (i no és de vacances).
    • estar en obres: El pis està en obres (i no és en obres).
    • estar en ordre: L’habitació estava en ordre (i no és en ordre).
    • estar en joc: Aquí estan en joc totes les nostres hores de feina (i no és en joc).
    • estar en perill: La finca està en perill (i no és en perill).
    • estar en llibertat: El fugitiu va estar uns dies en llibertat (i no és en llibertat).
    • estar fora d’ús: Aquest cotxe està fora d’ús (i no és fora d’ús).

     

    Font: OPTIMOT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço