Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Masies de Roda i Roda de Ter

    Gentilicis 11. Masies de Roda – Roda de Ter 

    Num. 318// Avui encetem els municipis encapçalats pel nom “Masies”, que són molt presents en la nostra comarca. Per la coincidència topogràfica i toponímica (el lloc i el seu nom són el mateix) dedicarem un sol article a dos municipis (Masies de Roda i Roda de Ter). 

    Segons alguns autors, Roda de Ter, amb el seu origen al poblat medieval i ibèric de l’Esquerda, és de les poblacions més antigues de la comarca; les restes situades en un ampli meandre del riu Ter donen idea de per què el poble actual es diu “Roda”, derivat directament del llatí “Rota” (que ja es troba escrit a finals del segle VIII, en documents al voltant de l’any 790).  Si el riu fa una roda, i es diu Ter, el nom es posava sol; Roda de Ter. 

    En aquest cas, per tant, sembla lògic afirmar que sempre s’ha dit així, almenys des de l’època medieval, en la qual comencem a trobar testimonis escrits de la seva existència. Les Masies de Roda, lògicament, són el conjunt d’habitatges a l’entorn del nucli més densament poblat just al costat del riu Ter; sobre el mapa, el municipi de les Masies abraça el de Roda de Ter. 

    Tal com dèiem al començament, els habitants de Roda són anomenats rodencs i rodenques. Per contra, però, cal dir que des de fa molt de temps i encara que no consti recollit a les fonts habituals, els habitants de Masies de Roda són els masiencs.

     

    Foto: Viquimedia Commons. Enric Fontvila

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de Dimecres de cendra i enterrament de la sardina

     

    Dimecres de cendra i l’enterrament de la sardina 

     

    Num. 317// Què? Com ha anat el Carnaval? Heu xalat intensament? Doncs bé, després del Carnestoltes ve el dimecres de cendra, dia en què comença la quaresma. Recordem que tradicionalment durant el Carnaval hi havia més llibertat, més disbauxa i es trencaven moltes regles socials i religioses. Per celebrar el final del Carnaval, es fa un berenar i es participa en l’enterrament de la sardina, que simbolitza la fi d’aquest període –la sardina i l’arengada són aliments estretament lligats a la celebració del Carnaval. A més, el dimecres de cendra, s’organitza un seguici satíric que enterra el rei Carnestoltes. 

    En la tradició cristiana, els quaranta dies de la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, no es pot menjar gaire. Són dies de dejuni i d’abstinència. Els qui segueixen encara els vells costums catòlics canvien la manera de menjar: sopes amb oli, verdura i aigua són l’única cosa que es menjava i es bevia. Solament el diumenge es podia menjar peix. Aquest costum es fa per recordar els quaranta dies que Jesús va passar al desert. 

    El nom de dimecres de cendra ve del fet que aquell dia el capellà posa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. És un ritu d’origen oriental que representa el dolor i la penitència. I la cendra és símbol de la caducitat dels humans. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Repàs actualitzacions al DIEC 2 del 2023

    Repàs breu de les modificacions del 2023 del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans 

     

    Núm.316// Quan acaba l’any solem fer balanç de tot, fem resums, compendis, síntesis, etc. Avui passarem revista a algunes de les paraules que s’han incorporat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2023. 

    Hi ha hagut dues tongades de noves incorporacions, al maig i al novembre. En la primera s’hi van afegir molts gentilicis nous relatius principalment a comarques del territori català, valencià i balear. Us els detallem a continuació: 

    Aneuenc -a: de les valls d’Àneu; anoienc -a: de l’Anoia; franjolí -ina: de la Franja; garrafenc -a: del Garraf; lluçanès -a: del Lluçanès; maresmenc -a: del Maresme; montsianenc -a: del Montsià; pitiús – pitiüsa: de les Pitiüses; saforenc -a: de la Safor; segrianenc -a: del Segrià, i terraltenc -a: de la Terra Alta.  

    Un altre mot incorporat d’ús molt popular, és birra, que s’ha afegit al diccionari amb el significat de ‘cervesa’. 

    En les actualitzacions no només s’hi afegeixen mots sinó que també s’hi incorporen nous significats a paraules ja existents. Per exemple, en el cas dels ordinals: primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena ara també figuren en el diccionari amb el sentit de marxes de l’automòbil.  

    El mot signant, a part de significar la persona que signa, ara també equival a la persona que s’expressa mitjançant la llengua de signes. I si continuem parlant de significats afegits, el mot oncle ara també és el marit de la tia, i el mot tia també pot ser la muller de l’oncle. De fet, ja s’entenia així en el món real, però ara consta també en el diccionari oficial. Pel que fa als mots tiet i tieta, que no consten en el diccionari oficial, però que són d’ús corrent, han estat escollits com a neologisme de l’any 2023, cosa que representa que juntament amb l’altre neologisme escollit, viralitzar, passaran per la valoració de l’IEC per determinar si s’incorporen també al diccionari normatiu. 

    I per acabar, dos apunts més aviat ortogràfics: podem escriure estèreo (com fins ara) o estéreo (accent obert o tancat) i també podem dir sense fil o sense fils per referir-nos a la comunicació sense cables. 

    Estarem a l’aguait de les incorporacions del 2024. 

    Si voleu saber-les totes només heu de consultar aquesta pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans https://dlc.iec.cat/Esmenes on les trobareu ben detallades. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sinònims de lleig/ lletja

    Sinònims de ‘lleig/lletja’ 

      

    Núm. 315// ‘Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa’, ens informa de lleig/lletja el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest sentit podríem fer servir adjectius com ara: deforme, desagradable, monstruós/osa, desplaent, repugnant o repulsiu/iva. Per exemple, un insecte vist de prop ens pot semblar repulsiu, oi?  

     En tortosí i a les Garrigues, es diu llord/a, que també vol dir ‘brut/a’ o ‘deixat/ada’ al Segrià, a l’Urgell, a la Segarra, a la Conca de Tremp, al Camp de Tarragona, a les Garrigues mateix i al Priorat. Si ens expressem en un grau superlatiu i de manera molt políticament incorrecta, direm: «Aquell home és lleig com un pecat» o bé «És un lloro/un ogre/un trol». I aprofitem ara la paraula trol per informar-vos que aquesta figura fantàstica de les creences populars escandinaves és representada com un gegant brut i barroer que habita als boscos, a les muntanyes i als llocs solitaris; sol ser fetiller i guardià de tresors, anàleg a l’ogre dels contes mediterranis. Els trols són els eterns enemics dels menuts i simpàtics gnoms. 

     Si canviem de perspectiva i ens centrem en els objectes, en el disseny i en l’art (en la pintura, en l’arquitectura, en el cinema, en els còmics, etc.), es fa servir també kitsch, paraula d’origen alemany que vol dir ‘producció artística on predomina l’efecte ràpid i previsible, la decoració amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat’, bé que normalment l’emprem per a obres i objectes que són de mal gust.  

     Però la lletjor, a part de física, pot ser moral, amb el sentit de ‘repugnant, repulsiu/iva, vomitiu/iva, abjecte/a o innoble’: «El Joan em va fer una cosa molt lletja», «Té costums molts lletjos», «No facis això, és molt lleig», «Lleig, més que lleig, no t’estic més amic». Esperem que no arribeu mai a comportar-vos d’aquesta manera. 

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de carnaval

    Per Carnaval tot s’hi val!

     

    Núm. 314// Aquest refrany tan conegut és la mostra que aquests dies la gent s’allibera. I de quina manera! Tradicionalment durant el Carnestoltes o el Carnaval –tant una paraula com l’altra són correctes en català– hi havia més llibertat i es trencaven moltes regles socials i religioses. Calia aprofitar l’ocasió per fer tot allò que després, durant la Quaresma, no es podria fer.

    És per això que ens disfressem del que ens ve de gust: de supermans o superwomans, d’àngels i de dimonis, de pirates de bruixes i bruixots, de prínceps i princeses, d’arlequins, de xarlots, de tota mena de personatges famosos o fins i tot de fruita ben variada. Totes les disfresses –no pas *disfraços– són benvingudes, algunes amb més encert que d’altres. No hi poden faltar els antifaços, les caretes o les màscares. Al final de la festa es crema el rei Carnestoltes, que és un ninot vestit de roba, que els dies de Carnaval es posa penjat al balcó i es crema el darrer dia.

    A més, el Carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i les botifarres d’ou, que es mengen el dijous de Carnaval, o més conegut com a dijous gras, o també dijous llarder –“Per dijous llarder botifarra menjaré” o “Per dijous gras botifarra fins al nas”. Aquest dia també se sol menjar truita, tant si és de patata com de botifarra.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Manlleu

    Gentilicis 10 – Manlleu 

    Núm. 313// En aquest número 10 ens acostem a un dels pobles amb més habitants d’Osona, proper a la denominació de ciutat. Documentat primer com a gual per a creuar el riu Ter, curs d’aigua al qual deu la seva mida i vitalitat actuals, trobem primer el seu nom escrit com a Meseleo en documents que descriuen el recorregut entre Torelló i Roda de Ter, que al segle X ja eren nuclis de població importants. És per això que en molts dels primers documents va acompanyat de vado per assenyalar que és un punt per travessar el riu. 

    Ni dos-cents anys després, però, ja trobem mencionat Manlevo amb la ortografia evolucionada i relacionat amb una església de Santa Maria. Al segle XIII, tres segles després de la primera menció documentada, les ortografies són molt variades: Manleubo, Manluebo, Manulevo… a causa d’aquestes vàries ortografies s’ha especulat moltes vegades que la seva etimologia prové de manus laevae, “mà esquerra”, ja que coincideix amb la situació del poble envers el riu Ter.  

    Segons Corominas, autor de l’Onomasticon Cataloniae, això és una coincidència fortuïta però no hi ha proves de la pervivència d’aquesta arrel (laevae) enlloc més del territori català. Corominas defensa que l’origen del topònim és germànic, i des d’aquí no el contradirem, però tampoc negarem que Manlleu és a la riba esquerra del ter i que si manus laevae “non è vero, è ben trovato”.  

    El gentilici dels habitants de Manlleu és manlleuenc i manlleuenca. 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Malla

    Malla 

    Núm.312// El municipi de Malla, situat a la riba de la riera de Tona prop d’on aquesta es troba amb el Gurri, és una antiga població que ha passat per mans diverses. Va créixer entorn d’un castell situat al puig del Clascar o de Malla, i passà per les mans de diverses famílies nobles, de les esglésies de Vic i de Ripoll, i finalment acabà essent propietat de la família dels Cabrera, en concret de Roger de Malla, de la qual prengué el nom definitiu. 

    Segons Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae, el nom de Malla prové possiblement del llatí tardà medalia, o sigui “rodalia, zona propera” per la seva proximitat a altres nuclis de població més grans. Està documentada com a “Medalla” des del segle XI, cosa que recolza aquesta hipòtesi i ens dona arguments per pensar si Roger de Malla, que ja habitava a Sant Vicenç de Malla, li donà el nom si fou el poble que prengué el seu. 

    El gentilici dels habitants de Malla és mallenc i mallenca. 

     

    Fonts: Història – Ajuntament de Malla (malla-osona.cat) 

    Onomasticon Cataloniae 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Eufemismes.

    Núm. 311//

    Ai coi! Quins cordons…  

    Segur que molts de vosaltres alguna vegada heu dit un mot o una expressió en comptes d’una altra perquè heu considerat que  en un context determinat era malsonant, inconvenient o fins i tot tabú. I, en canvi, heu dit igualment el que volíeu dir, però d’una manera que us ha semblat més suau, més atenuada i més correcta.  

    D’aquest recurs expressiu se’n diu eufemisme, i sol aparèixer en  conceptes que pertanyen a àmbits com la mort, el naixement d’animals i persones, el sexe, i les necessitats fisiològiques, entre altres. Per exemple, per no dir ‘orinar’ hi ha qui diu ‘canviar l’aigua de les olives’, oi? O qui no ha sentit que tenir un càncer és tenir un ‘mal dolent’? 

    Ens referim als ‘cordons’ quan volem evitar dir collons -sovint davant dels més menuts-, i  diem ‘òndia’ en comptes d’hòstia, i ‘coi’ o ‘conxo’ per evitar dir cony. I sí, canviem l’aigua de les olives, però també fem un riu o fem pipí perquè dir pixar ens sona massa barroer i descarat, i diem paper higiènic, segurament, per no dir una altra cosa. 

    D’entre tots els eufemismes, en tenim a cabassos per evitar pronunciar la paraula penis en segons quins contextos. I així sovint sentim dir-ne ocellet, nap, cua, cigala o batall (que és la peça metàl·lica en forma de porra suspesa a l’interior d’una campana per fer-la sonar colpint-la). La mateixa expressió ‘caram’ no deixa de ser un eufemisme de carall, un altre mot que neix de la necessitat d’esquivar fer referència a l’aparell reproductor masculí d’una manera més directa.  

    Últimament molts mitjans de comunicació del tot el món es vanten de buscar l’expressió més directa i clara, sense paraules buides ni dissimulacions. Però també és cert que sovint a la ràdio o a la televisió, sentim parlar de danys col·laterals, en comptes de morts, ferits o víctimes; i d’accions aèries per evitar dir bombardejos. Un altre tipus d’eufemismes, els periodístics. Però això ja donaria per un altre ets i uts. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Tornen els reis

     

    Num. 310//Com cada any en aquesta època, tornen aquells tres personatges savis i màgics, amb una certa aurèola de misteri, que venen de terres llunyanes i ignotes amb alguns regals per als més menuts de la casa i també, per què no?, per als altres. Són els arxiconeguts Reis d’Orient (o també Reis Mags, tot i que no ho diem tant): Melcior, Gaspar i Baltasar (no pronuncieu la erra final, si us plau). Han travessat deserts amb els camells o amb els dromedaris, i finalment arribaran per mar, terra i aire al nostre país. I ara els espera una bona feinada repartint regals a tort i a dret. Pobrets! 

    Abans de la seva arribada, però, els petits portaran una carta als patges reials demanant tota mena de desitjos i de regals. El dia de la cavalcada (no pas *cabalgata), els Reis i els patges donaran caramels a la canalla o a la mainada, i ens llançaran confeti. I amb les seves mostres d’afecte, per què no dir-ho?, ens alegraran una mica la vida. Els anirem a rebre a tots els nostres pobles i les nostres ciutats amb aquella joia intemporal, com si fos la primera vegada. Van en carrosses tirades per cavalls, camions, furgonetes, cotxes i tractors, i segur que encara ens en deixem. No us els perdeu! 

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, només ens resta desitjar a tothom un profitós i generós dia de Reis. I pau al món, sobretot! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Pronúncia. Sant Esteve: diem la T de sant o no?

     

    Núm.309// Aprofitant que aquí celebrem Sant Esteve, avui us parlarem de la sensibilització, que és el fenomen fonètic que produïm molts parlants quan pronunciem aquesta festivitat. Consisteix a pronunciar determinats sons consonàntics que en d’altres contextos són muts. Parlem de certes consonats mudes que passen a ser pronunciades quan les trobem a final de mot i van seguides d’una paraula que comença amb vocal: en aquest cas en referim a la -t de final de sant -que normalment és muda-  però que seguida de la primera vocal d’Esteve, passa a dir-se: [sántəstéβə]. 

     Podem trobar d’altres exemples d’aquest tipus de sensibilització -amb el so [t] al final d’alguns monosíl·labs com cent, quant, sant, vint, alt, seguits d’una paraula que comença en vocal: sant Andreu, sant Antoni, vint-i-vuit, cent homes, vint anys, quant és?, Alt Empordà. També ens hi trobem en els gerundis seguits dels pronoms febles hi, ho: anant–hi (a-nan-ti), fent–ho (fen-to), sabent–ho (saben-to). 

     En el cas concret de “quant és”, per exemple, sensibilitzar el so de la [t] contribueix a diferenciar-lo de “quan és” per evitar equívocs en casos com: “quant és (quan- tes) el sopar de celebració del teu aniversari?” (quant val?) /  “quan és el sopar de celebració del teu aniversari?” (quin dia se celebra?). 

     Sembla, però, que aquest cas de sensibilització es perd entre les generacions més joves. I vosaltres, la dieu o l’emmudiu aquesta t? 

     

    Fonts 

    Badia Cardús, Montserrat (2012) Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (i IV): emmudiments i sensibilitzacions. Llengua nacional – núm. 79.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço