Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Pioc/pioca

    PIOC/PIOCA

    Núm. 24// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pioc o pioca té diversos significats i categories gramaticals. Per una banda pioc/a com a adjectiu significa ‘defallit, malalt’: Estar pioc o anar pioc.

    Exemple: La Maria no vindrà a treballar; ahir no es trobava gaire bé, deu estar pioca.

    D’altra banda, el substantiu masculí ‘pioc’ és un sinònim de gall dindi, mentre que en femení el substantiu ‘pioca’ és la femella del gall dindi, la ‘polla díndia’. El diccionari també ens indica que el substantiu en femení, ‘una pioc’, és un ocell de la família dels otídids, d’un metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries euroasiàtiques (Otis tarda).

    I ja per acabar hi ha encara una altra definició, el substantiu masculí pioc, un ‘ormeig de pesca que consisteix en un cap que sosté diferents cordills proveïts d’un ham’.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Estalvi de la dièresi

    ESTALVI DE LA DIÈRESI

    Núm. 23 //La dièresi té dues funcions: indica que cal pronunciar la ‘u’ (aigüera, pingüí) i marca, també, que no hi ha diftong (raïm, peüc).

    En alguns casos la gramàtica ens diu que hem d’estalviar la dièresi: si el mot acaba en –ista, -isme (egoisme, altruista); mots compostos, en què hi ha dues vocals contigües (coincidir, antiincendis); les formes d’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs  acabats en vocal + -ir (agrair, agraint, agrairia, agrairé).

    Amb la nova gramàtica també ens estalviem la dièresi dels cultismes acabats en –al: coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical…

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Endrapar

    ENDRAPAR

    Núm. 22 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona dos significats al verb ‘endrapar’.

    Per una banda significa ‘empassar-se (el menjar) amb avidesa, devorar-lo.’ I de l’altra, vol dir ‘aplicar drap a la superfície (d’un objecte) en enguixar-lo, pintar-lo, etc.’

    També, el Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll trobem aquestes dues mateixes definicions: ‘endrapar ’significa ‘menjar voraçment’ i ‘posar drap; forrar de drap’. Segons aquest diccionari és un mot que es diu a l’Empordà, a Olot, a la plana de Vic, al Vallès, a Barcelona, al Penedès, a Cardona, Solsona, Camp de Tarragona, Lleida i Tortosa.

    Un exemple de l’ús més comú del verb ‘endrapar’:

    “Però en Roc ja havia acabat. En Tano menjava a poc a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia endrapat la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes gent, però va veure uns nens jugant en una placeta.

    Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Toponímia. Els calls i Calldetenes

    Els calls i Calldetenes

    Núm. 21 // Molts topònims solen ser com fòssils, és a dir, són mostres d’estadis més antics de la llengua. Entre els topònims, hi trobem mots desapareguts o amb sentits ja caducs o amb formes desuetes. En el cas de Calldetenes hi ha una paraula que s’utilitza actualment en un altre sentit (call) i una altra amb una forma ja desapareguda (tena). Aquest topònim, que es documenta per primera vegada amb la forma Tendas (s. X), ve del llatí CALLEM DE TENDAS, que voldria dir ‘barriada de les botigues, tendes, tavernes’.

    Cal dir, però, que segons Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, call té diversos significats, un dels quals és ‘pas estret i enclotat entre parets o roques’, que vindria del llatí CALLIS. Aquest mot llatí havia designat al principi diverses menes de corriols, senders i camins de bestiar, i va evolucionar fins a ‘carrer estret’. En aquest sentit, es pot trobar en diverses localitats d’Osona i de comarques veïnes: a Centelles hi ha el call de les Puces i el call Fondo, a Vic un call de la Guixa i un call Nou, a Roda de Ter, hi trobem el call del Fossar (documentat per Coromines l’any 1935) i el carrer Call de la Capella, i a Manlleu, el call del Ter.

    Segons el mateix Coromines, el call de CALLIS, d’on ve també el castellà calle, i el call que significa ‘barri dels jueus’, de l’hebreu qahal ‘assemblea’, s’han confós en català.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Dictats en línia

    Dictats en línia

     Núm. 20// La Direcció General de Política Lingüística té disponible la nova pàgina de Dictats el línia autocorrectius de la Llengua Catalana. Ofereix uns 230 textos, útils per millorar el català de les persones que segueixen cursos i per les que es formen de manera autodidacta.

    La pàgina de Dictats en línia s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge : elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2), que corresponen als nivells del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MERC).

    Cada dictat es compon d’un text escrit per veure la solució i d’una audició o enregistrament sonor, més ràpida o més lenta segons ho necessiti l’alumne. Es poden fer en línia i també es poden descarregar lliurement, tant l’àudio com el text. Més informació a : http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Agafar un gat

    Agafar un gat

    Núm.19// La frase feta en qüestió vol dir ‘embriagar-se’. És ben curiosa, oi? Què té a veure l’animal felí amb l’alcohol? Perquè, si n’agafeu un, de gat, no us emborratxareu pas. En tot cas, si teniu al·lèrgia al seu pèl, us ploraran els ulls, esternudareu, tossireu, tindreu mal de coll i congestió nasal, asma, urticària, erupcions a la cara o al pit. Com que no hi veiem cap connexió, ens podem demanar d’on deu venir aquesta expressió. I la resposta podria ser la següent:  antigament hi havia botes de cuir fetes amb pell de gat que contenien vi. Aquestes botes se les anomenava gats i tenien la mateixa forma de l’animal. Si algú se’n bevia tot el contingut podem pensar que s’alcoholitzava prou per anar de tort i per començar a balbucejar. Per extensió es diu gat o engatat a la persona que ha begut massa alcohol: «Aquell va gat o està engatat».

    Cal dir que gràcies al nostre felí domèstic també s’ha format un verb amb el mateix significat: engatar-se. I també és bo que afegim que a les illes Balears d’un gat se’n diu moix, i que aquest mot tant pot voler dir ‘borratxera’ com ‘embriac’. Per tant, els nostres germans de llengua diuen «Aquell va moix», «Ha agafat un moix» o «Està emmoixat».

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. NOVA GRAMÀTICA: déu-n’hi-do (i déu-n’hi-doret)

    Núm. 18// Amb guionets i amb minúscules

    Segons la nova Ortografia de la llengua catalana (2016) de l’IEC, la paraula déu, amb el significat de ‘divinitat’, porta accent diacrític, o sigui, s’ha d’accentuar per diferenciar-la de la paraula deu (número o verb). La mateixa gramàtica ens diu que els compostos en què la paraula de l’esquerra du accent gràfic s’escriuen amb guionet.

    Així, doncs, l’ortografia d’aquesta expressió ha canviat amb la nova normativa, ara l’hem d’escriure amb guionets i amb minúscules.

    Aquesta expressió s’empra per manifestar la conformació, la suficiència, etc. (Tenim un país que déu-n’hi-do! / Es descuida com a mínim la rentadora, que també déu-n’hi-doret com n’és, d’imprescindible.)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. FRASES FETES. A tant per cap, a tant per barba

    Núm. 17 //

    A tant per cap, a tant per barba

    Aquestes dues frases fetes les utilitzem quan volem repartir una cosa de manera equitativa a un grup de persones. Segons sembla venen de l’època medieval. En aquell moment es feia la distinció de les dues expressions. És a dir, a tant per cap es feia servir quan les persones podien ser tant frares com llecs. En canvi, a tant per barba era usada quan només hi havia frares, que eren els qui portaven barba. Cal dir que actualment no les distingim i tant podem dir «Ens toquen tres talls per cap o per barba».

    El cap, que és la màxima expressió de l’ésser humà, el que realment ens distingeix de molts altres animals i el que dona sentit a la nostra existència, esdevé aquí símbol de persona, d’humà. Pel que fa a la barba… només es pot entendre aquesta expressió en una societat que era profundament masclista i que no tenia en compte les dones. Fixeu-vos que el cap de família solia ser un home.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic

    Núm. 16//

    “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat” 

    La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.

    Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.

    Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA. Optimot 2

    Núm. 15

    No obstant… o No obstant això?

    Les fitxes de l’Optimot (Nova Gramàtica, Cerca bàsica) ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.

    Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:

    Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
    No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
    Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.

    En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:

    No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
    L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
    No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço