Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. Pujar/apujar i Baixar/abaixar

    Que no ens pugi la mosca al nas…

    Núm.75// S’apugen els preus,  s’abaixen els impostos, pugen al terrat, baixen al garatge…  Sabem quan i com hem d’utilitzar els verbs ‘pujar’ / ‘apujar’ i ‘baixar’/ ‘abaixar’?  Escoltant la llengua del carrer notem que els verbs apujar i abaixar han perdut terreny a favor de les altres dues formes i així sentim expressions errònies com ‘Puja el volum’ o ‘Baixa la persiana’, quan les expressions adequades serien ‘Apuja el volum’ i ‘Abaixa la persiana’.

    Cal considerar, sobretot, dues premisses per saber si utilitzem aquestes formes de manera adequada: els complements que necessiten i el seu significat. La primera és que els verbs apujar i abaixar necessiten un complement directe darrere. Així direm que apugem el volum, abaixem la persiana, apugen el sou als treballadors, abaixen la temperatura…  La segona premissa és entendre el significat d’aquests verbs. Apujar  és ‘fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior, a un grau superior d’intensitat’. Per exemple: Si vols que et sentin has d’apujar la veu. Abaixar significa ‘fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau inferior d’intensitat’. Per exemple: Han abaixat el preu del peatge.

    Per contra, els verbs pujar i baixar també poden ser transitius (necessiten complement directe), però només quan el seu significat es refereix al desplaçament d’algú o d’alguna cosa cap a dalt o cap a baix. Per exemple: Baixa el nen del cotxe, Puja el nen a la trona, Baixa les maletes, Puja les andròmines a les golfes… A més a més, però, pujar i baixar poden ser intransitius quan signifiquen que les persones o les coses fan l’acció de pujar o baixar, o sigui, anar de baix a dalt o de dalt a baix. Així, per exemple, diem que Pujarem a la muntanya o que Baixarem al primer pis.

    Amb aquestes recomanacions, podeu pujar-hi de peus, que no us equivocareu!

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Bunyols d’estiu.

    Bunyols d’estiu

    Núm. 74//Reprenem els bunyols que vam fer per Nadal i, en aquesta ocasió, parlarem d’alguns barbarismes que sovintegen a la temporada d’estiu.

    Tot comença amb la revetlla de sant Joan, el 23 de juny, mal anomenada berbena , mot que, si cerquem a l’Optimot, trobem, però amb el significat d’herba remeiera. Així doncs, durant la revetlla, mengem coca de pinyons, de fruita confitada; tirem coets, piules o petards, i fem el tronera, fent gresca o tabola … Res de farres.

    L’endemà sol començar la temporada de piscina i de platja, amb tota la indumentària corresponent: el braçal, en castellà manguito, que és un flotador que es posa al voltant del braç i que serveix per iniciar-se en l’aprenentatge de la natació. També es pot optar per la bombolleta, flotador esfèric que es posa a l’esquena; el casquet, peça de roba, niló, plàstic, etc., que cobreix la part superior del cap; el  vestit de bany o banyador, i el biquini, peça o conjunt de peces de roba que s’utilitzen per a banyar-se; l’ombrel·la o para-sol, estri per a resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, i la tovallola i la màrfega, mal anomenada esterilla.

    Amb tot a punt, i havent-nos empastifat de crema solar per protegir-nos del  sol, estem disposats a capbussar-nos dins l’aigua freda de la piscina o del mar. Ens hi podem tirar de bomba, de cap, de pal, de peus, de tirabuixó o de remolí, la qüestió és refrescar-se i retornar a la gandula, i no pas la tumbona, a estirar-se una estona o bé anar a la guingueta (mal dit xiringuito, però que també es pot dir baret, barracó, quiosquet, quiosc de begudes o bé barraca) a prendre un gelat o un sorbet (menja gelada poc consistent, aromatitzada amb licors, amb sucs de fruita, etc.), o potser un tall de gelat (d’aquells entre dues galetes), o bé un cucurutxo o cornet, o un gelat de pal (en castellà, polo) .

    I si a l’estiu hem d’estar-nos a dins, alerta amb l’aire condicionat, potser és millor un ventilador o un ventall!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Parlem de neologismes.

    Parlem de neologismes

    Les noves amanides i els nous termes

    Núm.70// Les nostres amanides han anat canviant amb el temps. Hi hem afegit nous ingredients i, per tant, ens hem anat acostumant a nous termes. Vegem-ne uns quants.

    A part del tomàquet verd o el tomàquet de Montserrat, hi hem afegit els ‘cirerols’ (oblideu-vos dels tomàquets ‘cherry’!) i l’enciam de fulla de roure (que deixa en segon pla el tradicional enciam llarg o l’escarola de l’hivern ). També hi hem incorporat d’altres fruits o germinats, com les ‘baies de goji’(fruit allargat de color vermellós i de la mida d’una pansa), que sovintegen en les amanides que volem nutritives i sanes, o les hem combinat amb diversos tipus de formatges.

    Però els canvis no s’han aturat aquí. Darrerament hem assistit a la introducció del ‘mesclum’, o sigui, l’explosió dels verds. Així mateix ens ho aclareix el Centre de Terminologia de Catalunya, TERMCAT:

    “El ‘mesclum’ és una barreja de brots i de fulles d’hortalisses, en origen una barreja de brots i fulles silvestres i brots i fulles conreades a l’hort, entre cinc i deu varietats, en combinacions diverses. Les més habituals són l’enciam, l’herba dels canonges, la ruca, els créixens, la xicoira, la verdolaga, el màstec o l’escarola. La gràcia de la combinació és l’equilibri entre els diversos gustos (dolç, amarg, aspre), consistències (cruixent, arrissat), colors (diferents tons de verd o vermell) i perfums. També s’anomena ‘mesclum’ l’amanida que té aquesta barreja d’herbes com a base i, originàriament, crostonets de pa fregit per sobre, tot amanit amb un bon raig d’oli d’oliva.”

    Amb aquestes noves introduccions, augmenten els noms de les amanides. La clàssiques amanides verda, mixta o catalana, comparteixen espai amb l’amanida mediterrània, l’amanida tèbia, la capritxosa, la provençal, la grega, etc.

    Font: TERMCAT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Expressions calcades

    Frases fetes

    Expressions calcades

    Núm.73//Com bé sabem, el català intenta conviure en pau amb les llengües del seu entorn, tot i que no sempre és fàcil. Per això moltes de les expressions que utilitzem són calcades o importades directament del castellà. Farem un petit repàs d’algunes de molt esteses i que estan ben camuflades en el nostre català. Ja veureu com algunes us fan obrir uns ulls com unes taronges.

    En castellà es parla de “ojos como platos”, i hi ha qui el trasllada a un catalanitzat “ulls com plats”, que no és genuí ni correcte, a diferència d’uns ulls com unes taronges. Si aquesta correcció us ha provat com un gerro d’aigua freda teniu més feina de la que us pensàveu, perquè en català diem que ens cau com una galleda d’aigua freda quan una cosa ens desanima.

    I sant tornem-hi, no pas “més del mateix”: quan tenim un embolic i les coses se’n van de mare, no pas “es desmadren” , diem sovint que “s’ha muntat un pollastre” quan realment això no ha passat mai en català: aquí muntem saraus, merders o saragates.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Toquem ferro o toquem fusta?

    Frases fetes

    Toquem ferro o toquem fusta?

    Toca ferro!  Núm. 72// A casa nostra, durant l’edat mitjana, aquest era un crit d’advertència que es feia a algú quan se li acostava un individu amb aparença sospitosa. Quan deien ferro es referien a l’espasa que podien emprar en cas d’haver-se de protegir.

    Avui dia aquesta expressió encara és utilitzada, però no pas en el mateix context, és clar. Actualment es diu per “prevenir-se contra la mala sort, contra la desgràcia, contra l’infortuni”, i per tant, s’utilitza en cas de superstició.

    En castellà per expressar el mateix concepte es fa servir l’expressió tocar madera. Tot i que a l’Optimot i també al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (l’edició de 1995) trobem que en català s’accepten tant tocar ferro com tocar fusta, també és veritat que en el cas del Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, en la tercera edició de 1993, encara no hi apareixia l’expressió tocar fusta. Tampoc la trobem al diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll, per exemple, però en canvi sí que hi ha tocar ferro.

    No som els únics que toquem ferro, els italians també ho fan. Però en moltes llengües com ara l’alemany, l’anglès, el francès, el romanès, el rus, el búlgar, el portuguès, el grec o  el turc, per evitar la malastrugança, toquen fusta, com en castellà. Aquest costum té milers d’anys. I sembla que, molt probablement, es remunta a les creences religioses, com les dels celtes, que consideraven que els arbres eren éssers sagrats, i tocant el tronc demanaven la seva protecció.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Qüestions essencials

    Algunes qüestions essencials de la Nova Gramàtica…

    Núm. 71// Des del novembre del 2016 que va publicar-se la Nova Gramàtica Catalana (GIEC) fins ara, hi ha hagut nous passos que han anat més enllà de la primera bafarada dels diacrítics que va omplir pàgines de premsa.

    D’entrada, cal saber que el més interessant d’aquesta nova gramàtica és l’enfocament que utilitza a l’hora de descriure la llengua: explica com parlem, què diem, on ho diem i en quin context ho diem, per tant, fa un retrat de la realitat lingüística. A partir d’aquest retrat, es poden deduir quines formes resulten més o menys adequades segons la situació comunicativa en què ens trobem.

    Aquesta nova perspectiva ens allunya dels termes correcte/ incorrecte que dominaven els tractats gramaticals més tradicionals i ens situa en un marc de llengua més real i més acord amb els nostres actes comunicatius.  Ens trobem, doncs, davant d’un panorama en el qual el que més ens convé és saber identificar el registre de llengua que hem d’utilitzar: estàndard formal? Informal? Col·loquial? Un cop reconeguem el registre, que dependrà de la situació comunicativa, del nostre interlocutor, del canal oral o escrit…, ja estarem encarrilats per parlar o per escriure de manera adequada i eficaç.

    En alguna ocasió s’ha titllat aquesta Nova Gramàtica de massa flexible. No és que la nova normativa sigui més permissiva, sinó que preveu totes les casuístiques possibles i som nosaltres que haurem de triar segons el context comunicatiu. Així, resulta adequat, per exemple, escriure en un Whatsapp els hi diré jo (context col·loquial). En canvi, escriurem els ho diré jo si es tracta d’un missatge més formal.

    En general, podem concloure que fins ara ja ho fèiem bé i que ben poques coses han variat en l’àmbit formal de la llengua. És en l’àmbit més informal i col·loquial- que és el que retrata la llengua del carrer- que s’han previst més possibilitats tenint en compte la llengua viva.

    Si voleu conèixer aquests aspectes amb més profunditat s’ha publicat la versió essencial de la Nova Gramàtica en línia (GEIEC) https://geiec.iec.cat/ i està previst de publicar una Nova Gramàtica bàsica per a tots els públics. De totes maneres, al cercador Optimot hi podeu trobar totes les novetats de la Gramàtica escrivint ‘nova gramàtica’ i seleccionant la cerca ‘fitxes de l’Optimot’.

    Coneguem la nostra llengua!

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. El temps és or!


    “No perdem el temps, que el temps és or”

    Núm. 69// Una llengua revela els interessos dels parlants, la seva vida quotidiana i la seva visió de l’entorn. Aquesta metàfora del títol (“el temps és or”), clarament vinculada al món occidental, ens dona moltes pistes de la concepció econòmica que tenim del temps. Que donem valor econòmic al temps es reflecteix en el lèxic i en les expressions al voltant del concepte.

    Certament, per a nosaltres, els diners tenen molta importància en la vida diària, perquè estem molt lligats a allò estrictament material. És un fet simple, constatable. A partir del coneixement de fets bàsics com aquest podem expressar situacions més complexes com la del temps, un terme molt més abstracte.

    Sabem que hi ha persones que tenen diners -fins i tot que a alguns els en sobren-, i d’altres que en tenen menys. Aquest coneixement, doncs, és a la base de metàfores com aquestes:  “No tinc prou temps per dedicar-te”, o “et sobra o et falta molt de temps?”.

    Així mateix, com si el temps fos un objecte de valor diem que és com l’or, que s’ha d’aprofitar (“No aprofites prou el teu temps lliure”) i que hem d’evitar de  perdre’l (“Em va fer perdre el temps”). A més, igual que els diners, el temps es pot estalviar o guardar (“Si em fas cas, t’estalviaràs moltes hores de feina”/ “Guarda’t uns quants minuts per a la pregària”). I també, és clar, es pot invertir (“He invertit molt de temps en això”)

    D’altra banda, la mateixa idea és la que ens fa agrair si algú ens en dispensa (“Gràcies pel teu temps”) i valorar que pot valer la pena  gastar-lo en segons quines coses (“Val la pena passar-hi molta estona amb ell!”).

    De fet, el temps és un recurs valuós perquè el nostre temps en aquest món és finit. D’altres cultures, com l’oriental, tenen una concepció del temps diferent (un temps cíclic i no lineal) i per això no han generat metàfores d’aquest tipus.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Expressions ben plenes.

     

     

     

     

     

     

     

    Expressions ben plenes

    Núm. 68//Heu dubtat mai abans de dir que teniu una gran quantitat d’alguna cosa? Podem dir “tinc moltes patates” , que és la manera més senzilla i habitual per referir-nos a una quantitat que considerem gran, però tenim moltes més maneres d’expressar-ho.

    La majoria són introduïdes per la preposició “a”, i algunes ens poden semblar barbarismes quan en realitat són construccions genuïnes que hem deixat d’utilitzar. És el cas de “a manta”: “al Consorci tenim aprenents a manta” o “a mans plenes”, “a Osona tenim blat a mans plenes”.

    D’altres expressions d’abundància s’han mantingut i són utilitzades habitualment per la majoria de parlants, com per exemple “a dojo” o “a vessar”: “necessitem voluntaris a dojo” o “tenim les classes a vessar”. Cal destacar que cadascuna té matisos diferents: “a vessar” implica que el recipient o l’espai no admeten més quantitat, i “a dojo” es refereix més a un flux de producció o un moviment.

    Finalment tenim paraules que sonen arcaiques però que són perfectament útils en els nostres dies, com per exemple “a balquena” o “curull”. La primera, tot i ser popular i gens literària, ha caigut en desús i costa d’escoltar: “a can Puig tenen vi a balquena” . La segona, en canvi, la trobem sovint en textos literaris i sobretot poètics: “les branques eren curulles de flors”.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Solucions dels enigmes “A l’abril cada paraula val per mil” – 2019

     

     

    Núm. 63//Hem acabat el mes d’abril i ja podem descobrir les solucions dels enigmes. A veure si els heu encertat! Cliqueu aquest enllaç: SOLUCIONS ENIGMES ABRIL 19  i comproveu-ho!

    També podeu consultar els guanyadors del concurs accedint al blog Concurscat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica: apòstrof davant les sigles

     

    Nova gramàtica: l’apòstrof davant de les sigles

    Núm. 67// L’apòstrof és una marca de pronúncia que ens indica que deixem de dir una vocal (l’orella, l’illa). Les regles generals de l’apòstrof ens diuen que apostrofem els articles EL i LA davant dels mots començats en vocal o h –exceptuant els mots femenins que comencen en i/u/hi/hu àtones (la història, la universitat…). No obstant les normes, l’ortografia de l’apòstrof és molt intuïtiva i força fidel a la llengua oral.

    Així doncs, davant de sigles i acrònims seguirem aquest mateix patró i apostrofarem o no la sigla depenent de com la pronunciem.

    Si llegim la sigla com si fos una paraula apostrofarem o no segons les regles d’apostrofació: l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) s’apostrofa perquè és un mot masculí que comença en vocal. L’UCI (Unitat de Cures Intensives) s’apostrofa perquè és un mot femení que comença en u tònica. La UNESCO no s’apostrofa perquè és un mot femení que comença en u àtona.

    Per contra, si llegim la sigla lletrejant-la, l’apostrofarem sempre que comenci en vocal (l’IPC, l’A-7) menys si la primera lletra representa un mot femení i comença en i/u àtones (la UVIC, la UPC). Si la sigla comença en consonant, l’apostrofarem depenent de com es llegeixi. Així escriurem l’FM i l’N-II (l’efa-ema, l’ena-dos), però el  DNI, perquè la pronúncia en aquest últim cas no omet cap vocal.

    Podem concloure, doncs, que en la gran majoria dels casos podem confiar en la nostra pronúncia a l’hora de posar apòstrof o no a les sigles.

     

    Font: OPTIMOT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço