Tant ‘vestidor’ com ‘vestuari’ són paraules correctes, però no volen dir el mateix. Un vestidor és un lloc destinat a vestir-se o bé a canviar-se de roba i dutxar-se. En canvi, el vestuari és el conjunt de vestits que té una persona.
Els jugadors estan a punt de sortir del vestidor
Enguany et convindria renovar el vestuari
Quan demanem per algú, cal fer servir el verb ‘ser-hi’ o ‘haver-hi’. Emprar el verb estar en aquest sentit és incorrecte (Que està en Lluís?).
Hi ha l’Andreu?
Que hi és l’Andreu?
Treballar és un derivat del llatí tripalium, una espècie de “cep o instrument d’aferrar i turmentar”. En alguns casos, treball encara conserva el sentit de patiment: amb penes i treballs.
‘Passar-se‘, en català, vol dir ‘excedir-se‘ i, en canvi, ‘passar‘ vol dir ‘anar a algun lloc‘. Per tant, no és correcte dir aquesta tarda em passaré per la botiga, sinó aquesta tarda passaré per la botiga.
En llatí, les tiges dels cereals s’anomenaven calami. Quan es partien per algun motiu, els pagesos cridaven calamitas!, per donar a entendre que s’havia perdut la collita de cereals. Avui dia l’expressió “quina calamitat!” conserva el sentit de desastre o desgràcia.
En català, els àpats o les begudes es posen bé o malament, però no senten bé o senten malament.
Avui el dinar se m’ha posat malament.
Amb aquest fred, un cafè calent se’m posaria molt bé.
L’armari, originàriament, era el moble on es desaven les armes. Els cavallers necessitaven aquest espai per dexar-hi l’armadura, la llança, etc. i, en canvi, la roba es guardava en baguls o en calaixos. Amb el temps, els armaris es van convertir en mobles on es penjava la roba perquè no s’arrugués.
Els substantius ‘olor‘, ‘pudor’ i ‘gust‘ sempre van seguits de la preposició de, mai de la preposició a.
Per tant, direm que fa olor de colònia o pudor de benzina, i que una cosa té gust de maduixa.
Té l’origen en els antics ordes monacals. Els monjos anaven descalços, però quan havien de fer un camí dificultós es calçaven per evitar ferides als peus. D’aquí ve l’expressió “ja cal que et calcis“, per indicar que s’ha d’afrontar una situació dificultosa.
En català, podem dir “i tant!“, “és clar!” o “naturalment!“, per expressar conformitat. En canvi l’expressió com no!, del castellà cómo no, és incorrecta.