Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • Tallar el bacallà

    En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 22. El plural d’abreviatures

    Pel que fa al plural de les abreviatures, hi ha dues possibilitats segons el tipus d’abreviatura de què es tracti.
    En l’abreviatura en què la part final del mot és present, cal afegir -s o bé canviar -a per -es segons que es tracti d’un nom masculí o femení, seguint la normativa general de la formació dels plurals.

    Exemples:    Sr. (senyor) / Srs. (senyors)
    ctra. (carretera) / ctres. (carreteres)

    Les abreviatures que no tenen com a formant la part final del mot es mantenen invariables; no és correcte marcar el plural afegint una -s.

    Exemples:     tel. és l’abreviatura de telèfon i de telèfons (no és correcte utilitzar tels. per abreujar telèfons)
    pàg. és l’abreviatura de pàgina i de pàgines (no és correcte utilitzar pàgs. per abreujar pàgines).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Taquilla, armariet / *guixeta

    Guixeta és un calc del francès guichet. Per referir-nos al lloc on venen els tiquets o bitllets, direm ‘taquilla’ i, en canvi, si ens volem referir al lloc on es guarden els estris personals (en un gimnàs, per exemple) direm ‘armariet’.

    Recolliu les entrades a la taquilla del teatre

    Agafa el xampú del meu armariet

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 21. MAJÚSCULES i minúscules

    Consulta ràpida de MAJÚSCULES i minúscules…

    MAJÚSCULES minúscules
    textos normatius concrets (la primera paraula) textos normatius no concrets
    Constitució espanyola una llei
    Estatut dels treballadors les ordres ministerials
    Llei de política lingüística els informes de ponència
    Reial decret entitats, institucions, òrgans de gestió… no concrets
    entitats, institucions, òrgans de gestió… concrets els departaments de la Generalitat
    Departament de Justícia els ajuntaments de la comarca
    Ajuntament de Badalona les diverses àrees…
    Àrea de Serveis Personals el registre corresponent
    Registre Civil les secretaries generals han de…
    Secretaria General del Departament de… en les sessions dels plens…
    el Ple de l’Ajuntament les administracions locals
    l’Administració local els estats europeus
    L’Estat espanyol parts genèriques d’un document o d’un escrit
    plans, programes, projectes (la primera paraula) preàmbul
    Pla general de normalització lingüística les disposicions finals
    Programa de recerca i desenvolupament de… l’annex 1
    Projecte de remodelació de… l’article 43
    exposicions, conferències i col·loquis capítol 4
    l’exposició “La gran aventura dels velers mercants” càrrecs
    la conferència “Aproximació a Jacint Verdaguer” l’alcaldessa de Badalona ha inaugurat…
    el col·loqui “Les deixalles, avui” els consellers i les conselleres
    topònims el president de la Generalitat
    el Barcelonès (minúscula en l’article català) la cap d’Àrea
    Castellar de n’Hug el secretari de l’Ajuntament
    el Masnou la jutgessa i l’advocada
    Los Angeles (majúscula en l’article no català) tipus d’estudis i formació

    		educació secundària obligatòria (ESO)

    		formació professional (FP)

    		documents acreditatius

    		el document nacional d’identitat (DNI)

    		el passaport

    		la llicència fiscal

    		noms de vies urbanes

    		carrer de Mar

    		plaça de la Vila

    		parc de Lloreda

    		avinguda de Catalunya
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Rupit Pruit

    Rupit prové del llatí rupes, ‘roca’, i Pruit, molt probablement, és un derivat de proditu, ‘prominent’. Per tant, Rupit Pruit vol dir ‘roca prominent’.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Potser / *igual / *a l’igual

    En català, per expressar probabilitat, hem de fer servir ‘potser’ o ‘probablement’, però no igual ni el modisme a l’igual, que també és incorrecte. Direm que una persona no ha vingut a treballar perquè potser està malalta, i no perquè igual està malalta o a l’igual està malalta.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 20. * En el seu defecte / quan no n’hi ha / quan no se’n tingui / si no hi és

    Hi ha diverses solucions, segons el context, per substituir la forma errònia i calcada del castellà “en el seu defecte”.

    Vegem-ne unes quantes: si no n’hi ha, quan no se’n tingui, si no hi és o si no és possible.

    Cal triar la solució que més s’adigui amb el text.

    Exemples:
    És millor tallar el formatge amb un ganivet especial. Quan no se’n tingui, se’n pot fer servir un de cuina.
    L’autorització ha d’anar firmada pel president o, si no hi és, pel secretari.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 18. Si s’escau / si escau

    El castellà utilitza la locució en su caso en un seguit de contextos per als quals el català disposa de dues possibilitats que no són equivalents ni, per tant, intercanviables:
    Si s’escau: si s’esdevé, si es produeix (una cosa), si es dóna el cas. Per exemple: L’execució d’aquest projecte, si s’escau (si es produeix), haurà de comptar amb el vistiplau de X.
    Si escau: si cal, si és procedent. Per exemple: Aquest document serà revisat i, si escau (si s’adiu amb les disposicions legals), aprovat per l’autoritat competent.
    En un ordre del dia: Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 17. Precisem

    Precisar significa “explicar amb precisió”. No és correcte com a sinònim de necessitar. L’expressió ser precís tampoc no és sinònima de caldre, sinó que significa “ser exacte”.

    A les oficines de l’Ajuntament us donaran els documents que preciseu → A les oficines de l’Ajuntament us donaran els documents que necessiteu.

    És precís fer la remodelació de la plaça → S’ha de / És necessari / Cal fer la remodelació de la plaça.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • 16. Llista / llistat

    Una llista és un full o conjunt de fulls en què hi ha escrita una sèrie enumerativa de noms de persones o de coses, d’adreces o altres indicacions especialment ordenades de dalt a baix o qualsevol sèrie enumerativa de noms o indicacions.  Una relació es considera també sinònim de llista.

    Hem d’incloure aquest alumne a la llista. Encara no tinc la relació (o llista) d’assistents a l’acte.

    Un llistat és un document produït per una impressora resultant del processament de dades efectuat per un ordinador, el qual pot contenir una llista o no.

    Hem de consultar el llistat de clients → Hem de consultar la llista (o relació) de clients.

    S’està imprimint un llistat de les dades econòmiques de l’empresa.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço