CURIOSITAT: segurament el seu origen és una deformació del mot ‘trufa’. Refrany: —«Trumfes i fesols, ¿què dimoni vols?»: es diu per indicar que amb patates, fesols i pa, ja es poden alimentar satisfactòriament (Borges Bl.).
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: Mot derivat de ‘peu’. Algunes locucions: a) Mantenir-se amb petges una cosa: tenir poca seguretat, estar en perill de caure.—b) Esser més mut que un petge de taula: callar completament (Ross.).
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: probablement del llatí grumŭlus, diminutiu de grumus ‘pilotet de terra engrunada’.
Altres maneres de dir-se: petxina, conquilla, escopinya.
Font: Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i Diccionari de sinònims Jané
CURIOSITAT: es diu al Pla del Bages i a Santa Eulàlia de Riuprimer. D’origen expressiu i infantil, possiblement sobre la base de l’arrel del ll. papaver, -ĕris ‘rosella’.
Altres variants del mot són: quiquiriquic, quequerequec, peperepep, pupurupup. Rosella, roella, rovella, roguella, rodella, badabadoc. paparola, paparota, ababol, gallaret, gall, gallgallaret, flari, caputxí, monja… No totes incloses en el diccionari normatiu.
Font: Diccionari català-valencià-balear i Diccionari.cat
CURIOSITAT: algunes locucions amb el mot: a) Esser una màrfega sense punts: anar molt malvestit.—b) Llevar-se primer que la màrfega: aixecar-se del llit molt dematí (Empordà).—c) Una per tres, i a la màrfega!: es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions (Val.).—d) Eixir amb la màrfega arrastrant: retreure coses importunament (val.).—e) Anar amb la màrfega a rastrons: portar la criatura una noia fadrina que ha caigut en falta (Vinaròs); anar d’ací cap allà sense tenir lloc segur (BSCC, xv, 244).
Font: Diccionari català-valencià-balear
CURIOSITAT: segurament té el seu origen en el mot germànic *bastjan ‘, que vol dir sargir
Refrany: Més fa/val la basta que el burro que l’embasta. . És un insult amistós a qui està construint, treballant o fent alguna
cosa.
Font: Diccionari.cat i Refranyer temàtic – Taller d’Història Local de Godella
Núm. 220// Segons la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, per expressar la temporalitat o la causa es poden fer servir dues construccions amb infinitiu: en + infinitiu i al + infinitiu. La primera és clarament més formal que la segona; tanmateix, totes dues són correctes. Exemples:
Observeu que en castellà s’utilitzaria la primera i la tercera, ja que la segona no existeix:
En italià passa més o menys com en català, hi ha també una construcció més formal, i menys usual, i una altra de més col·loquial:
No oblidem que en/al + infinitiu també pot expressar la causa:
CURIOSITAT: el seu origen és un nom comercial d’una empresa dels anys trenta de Barcelona.
Font: Enciclopèdia Catalana
CURIOSITAT: prové segurament de l’onomatopeia del soroll que fan dues coses en topar-se secament. Igualment, el mot ‘cleca’: bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà.
Font: Diccionari català-valencià-balear i Rodamots
CURIOSITAT: “Anar a buscar el patracol”: anar a la rectoria a demanar bitllet de compliment pasqual (Empordà). «El noi gran es casarà aviat; ja ha tret tots els patracols». Segurament deformació vulgar de ‘protocol’.
Font: Diccionari català-valencià-balear