Si és un fet quinzenal, que té lloc dues vegades al mes, és un fet bimensual.
El Consell es reuneix cada primer i cada tercer dilluns; és a dir, bimensualment |
Si és un fet que té lloc una vegada cada dos mesos, és un fet bimestral.
El Consell es reuneix bimestralment; és a dir, convoca sis reunions en un any |
Ha arribat a la llengua catalana del mot anglès bar, que significa pròpiament ‘barra’, per l’habitual barra metàl·lica que sol revestir exteriorment els taulells, en el quals es recolzen els clients quan van en aquests establiments.
Joan Coromines documenta aquest mot cap al 1915 i Pompeu Fabra el recull ja en el Diccionari Ortogràfic del 1917.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera, i Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Aquesta paraula ha arribat a la llengua catalana a través del francès anorak, i aquest de l’inuit (esquimal) anorak, de anoré, que significa ‘vent’. Un altre mot manllevat d’origen èsquim és ‘parca’.
L’èsquim, anomenat també inuit, esquimal o groenlandès, té entre 75.000 i 85.000 parlants. Es parla en territoris esparsos del nord d’Alaska (Estats Units), del nord del Canadà i de Groenlàndia (Dinamarca).
A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l’inuit groenlandès i la majoria d’adults són bilingües en inuit i en danès.
Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L’actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. Al Canadà i a Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o de promoció.
Els inuits, també coneguts com a esquimals (per bé que aquesta no és la designació pròpia), comparteixen una mateixa cultura, basada tradicionalment en una vida nòmada vinculada al mar, al peix i als mamífers marins com a mitjà bàsic de subsistència.
Fonts: Rodamots, Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera i Linguamón.
Aquesta paraula apareix documentada al s. XVII. És una paraula que s’ha introduït a la llengua catalana a través del mot castellà alicates. Al castellà, hi arribà del l’àrab magribí al-laqqâṭ, que vol dir ‘tenalles’.
Fonts: Diccionari etimològic, de Jordi Bruguera.
Les formes don i doña no tenen un equivalent en català: les formes en i na no en són una traducció vàlida. Antigament eren una forma de tractament respectuós, però actualment són un article personal, amb diversos usos segons els dialectes del català.
A Barcelona i a bona part del Principat, fem servir en o el davant dels noms propis de persona masculins que comencen amb consonant; en els noms femenins o masculins que comencen amb vocal fem servir les formes la o l’.
| en Bernardo, en Lluís (o el Bernardo, el Lluís) |
| l’Àngel, l’Enric |
| la Glòria, la Laura, l’Anna, l’Imma |
En canvi, a les Balears és ben viu l’ús de en i na davant de qualsevol nom (n’Eduard, na Joana), i al País Valencià no se sol usar cap article, ni en/na ni el/la (Eduard, Joana).
L’ús de l’article davant del nom de persona no afegeix cap matís pejoratiu, com sí que de vegades té en castellà. Així, en català podem usar l’article en casos de familiaritat o gran confiança.
En un nivell formal o estàndard, quan no fem servir el tractament de senyor o senyora, l’ús més general i recomanable per fer referència a persones amb qui no tenim un alt nivell de familiaritat és l’absència d’article i l’ús del nom i cognom.
| A la inauguració assistiran Joan Solà i Enric Larreula |
| Truqueu a Glòria López |
| Pompeu Fabra va viure a Badalona |
Un cas evident de discriminació lingüística és l’ús de la forma senyoreta. A ningú no se li acudeix de fer servir el masculí senyoret, i normalment en les relacions professionals ningú no n’ha de fer res, de l’edat o de l’estat civil d’una persona. Generalment, amb la forma senyoreta s’indica de manera subtil la condició de persona amb tasques auxiliars o de poca responsabilitat.
Per tant, evitem aquest ús.
X |
Truqueu a la senyoreta Glòria |
√ |
Truqueu a la senyora Glòria López |
√ |
Truqueu a Glòria López |
Aquesta llista inclou altres abreviatures
| autopista | autop. | parc | no en té |
| avinguda | av. | passatge | ptge. |
| baixada | bda. | passeig | pg. |
| barri | b. | plaça | pl. |
| camí | no en té | polígon | pol. |
| cantonada | cant. | pujada | pda. |
| carrer | c/ , c. | rambla | rbla. |
| carreró | cró. | riera | ra. |
| carretera | ctra. | ronda | rda. |
| col·legi | col·l. | rotonda | rot. |
| colònia | col. | torrent | torr. |
| costa | no en té | travessera | trav. |
| disseminat | diss. | travessia | trv. |
| grup | gr. | urbanització | urb. |
| industrial | ind. | zona | z. |
| masia | mas. | zona escolar | z. esc. |
| mercat | merc. | zona militar | z. mil. |
Símbols per separar els decimals
,-
Des de sempre hem separat els nombres enters dels decimals amb una coma (i no amb un punt, que és un costum anglosaxó). En la nostra moneda, l’euro, també separem amb una coma els euros i els cèntims. Però quan en la quantitat no hi ha cèntims, el signe format per una coma i un guionet (,-) indica que és una xifra rodona, sense decimals. Per això no l’hem de fer servir després dels cèntims o decimals: estem duplicant el signe i li fem perdre el significat.
134,67,- €
134,67 €
134,- €
Recordem que la paraula euro no té abreviatura (però sí símbol internacional, € i EUR) i que els cèntims s’abreugen ct. (invariable per al singular i per al plural).
Aquesta llista de les vies urbanes no és sinó una guia de carrers, però tot i que en castellà se’n diu callejero, no podem pas fer-ne una traducció directa i dir-ne *carrerer.
Normalment aquesta guia de carrers s’inscriu en un plànol de situació, un mapa on es dibuixa la ciutat.
Ens ve ara a la memòria la guia de telèfons, aquell volum o volums que anualment edita Telefónica…
Els noms dels carrers –i els de qualsevol via urbana— s’escriuen segons la seva denominació oficial. Els noms de les vies i altres topònims urbans en general es componen d’un genèric i un complement adverbial o preposicional. Els genèrics són noms com carrer, avinguda, plaça, via, parc, barri, etc. i s’escriuen en minúscula (llevat, és clar, si els correspon la majúscula per posició). Els complements s’escriuen en majúscula.
| carrer | d’Enric Delaris (Manlleu) |
| avinguda | d’Ildefons Cerdà (Centelles) |
| carrer | d’Enric Prat de la Riba (Torelló) |
| passatge | dels Estudis (Vic) |
| barri | de l’Erm (Manlleu) |
| ronda | dels Esports (Centelles) |
| plaça | de l’Intitut (Torelló) |
| parc | de Jaume Balmes (Vic) |
| passeig | de Sant Joan (Manlleu) |
Comprovem que entre la denominació genèrica de la via pública i la denominació específica hi ha d’haver la preposició “de”. Quan calgui també hi ha d’haver l’article, com en els exemples anteriors.
Les abreviatures de les vies públiques només s’han d’utilitzar quan sigui estrictament necessari. Així, dins d’un text, convé escriure sencers els mots carrer, plaça, avinguda, etc. En una adreça podem optar per la forma sencera o per l’abreujada. Si l’escrivim abreujada, la preposició i l’article són optatius. Per exemple: pl. dels Eucaliptus o pl. Eucaliptus.
Les abreviatures de les vies públiques més habituals són les següents:
| autopista | autop. | passeig | pg. |
| avinguda | av. | plaça | pl. |
| baixada | bda. | polígon | pol. |
| cantonada | cant. | pujada | pda. |
| carrer | c/ , c. | rambla | rbla. |
| carreró | cró. | riera | ra. |
| carretera | ctra. | ronda | rda. |
| colònia | col. | travessera | trav. |
| industrial | ind. | travessia | trv. |
| passatge | ptge. | urbanització | urb. |
Si us en falta alguna, no dubteu a fer-nos-ho saber: la inclourem a la llista…
Què són les emoticones?
Són “icones emotives” —d’aquí ve el nom— o símbols gràfics que s’utilitzen per expressar estats d’ànim, però també professions i personatges, gestos… en els missatges de correu electrònic o els xats d’Internet.
Generalment consisteixen en representacions del rostre humà a partir de caràcters ASCII. Alguns exemples són:
:- ) estic content/a 😮 quina sorpresa!
😀 estic rient (00) bon dia!
:-[ estic molt trist/a :-& amb la llengua feta un embolic
Gradual és un dels mots que pot servir per substituir el castellanisme *paulatí –ina. També pot ser útil progressiu –iva.
Pel que fa a la forma adverbial, en comptes de *paulatinament podem dir gradualment, progressivament, lentament o de mica en mica.