EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic
Núm. 16//
“A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”
La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.
Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.
Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.