EL 9 ETS I UTS. Any Fabra
Escriure
Vic i no Vich: una proposta reeixida de Pompeu Fabra
Núm. 41// Pompeu Fabra volia establir una ortografia sistemàtica i simplificada. Un exemple d’aquesta simplificació el tenim en la supressió de la ‘h’. Va aconseguir suprimir les ‘h’ rere la ‘c’ (Vich, amich, bosch...), que no tenien explicació etimològica ni fonètica, i d’altres ‘h’ entre vocals (pahir, rahó, diuhen…), que s’escrivien tan sols per indicar que es feia un hiat entre dues vocals seguides. Però, tot i que era un ferm defensor de la supressió de les hacs, no va aconseguir eliminar la ‘h’ etimològica inicial herència del llatí (home, hospital, història…).
Que era un gran defensor de la supressió de les hacs es pot demostrar en les frases següents: “La h inicial és un signe perfectament inútil. No representa cap so actual ni antic del català. La h de hora i paraules anàlogues no s’ha pronunciat mai en cap llengua romànica; quan aquestes llengües es formaren ja feia molt temps que la h llatina havia esdevingut muda”. (comunicació Qüestions d’ortografia catalana, de 1906)
Fabra tenia un model per argumentar aquesta supressió, l’italià, en què la h de l’inici dels substantius ha desaparegut. A nosaltres ens sobta, però els italians estan ben acostumats a llegir uomo, ospedale o istoria.