EL 9 ETS I UTS: TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS. Antropònims llatins
Els nostres noms d’origen llatí
Núm.12 //“Tant és en Pau com en Pere, com un que no hi era”
Dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom llatí, sobretot perquè aquests noms van ser cristianitzats i aplicats en el baptisme.
Hi ha noms que fan referència a un personatge mitològic (Diana, Marc, Martí), n’hi ha d’altres que tenen relació amb un lloc geogràfic (Adrià –nascut a l’antiga ciutat d’Hadria, Vèneto-, Cèlia –que ve de Caelus, el nom dels set turons de Roma-, Lídia –que ve de Lydia, província de l’Àsia Menor-), uns quants que fan referència a les flors, les plantes i la natura (Rosa, Laura –que vol dir ‘llorer’, símbol del triomf-, Sílvia –que vol dir ‘bosc’-, Pere –que vol dir ‘ferm com una pedra’, Gemma –‘pedra preciosa’-) i un nombre important que provenen directament de substantius o adjectius llatins (Alba –que vol dir ‘blanca’-, Beatriu –‘benaurada’-, Carme –‘cant, poema’-, Clara –‘il·lustre, famosa’-, Fèlix –‘feliç’-, Ignasi –‘foc’-, Lluc -‘llum, nascut amb la primera llum del dia’, Pau o Pol –‘petit, persona humil’-, Víctor –‘vencedor’-).
No només l’antroponímia mostra aquesta influència directa del llatí, sinó que també la trobem majoritàriament en la base del lèxic català .