Diverses maneres de dir “desagradar”
Núm. 107// Com vam veure la setmana passada, hi ha moltes maneres d’expressar el concepte agradar, que depèn en part del moment, del registre i del que realment vulguem comunicar. Avui veurem justament el contrari: el desagradar. Massa sovint els parlants de qualsevol llengua repetim les mateixes paraules. En la llengua parlada informal potser no fan gens de mal a les orelles, ara, en la llengua escrita o en l’oral formal s’ha de tenir més cura i tenir un repertori més ampli, ja que, si ens hi fixem bé, en la nostra llengua tenim diverses maneres d’expressar aquest concepte.
En un registre culte es pot trobar el verb desplaure: “Aquest concert em va desplaure d’allò més; no hi havia gens d’harmonia”. Quan no ens agrada gens una cosa o un ésser animat, es pot dir també: “Odio el reggaeton” o “m’avorreixen les matemàtiques” o bé “detesto la mala educació”. Les paraules abominar o execrar les reservaríem en registres molt més cultes, com també la locució tenir aversió a: “Tinc aversió a les sèries de crims”. En la llengua més corrent solem dir: “M’empipa/Em molesta que fumis a casa”.
En canvi, en registres molt informals diríem “em carda/fot fàstic veure cagarades de gos pertot arreu” (cardar és típic de parles del nord de Barcelona i de les comarques de Girona). També és freqüent de sentir: “No em mola gens/gota l’estiu”. Cal dir que el verb molar, en aquest sentit, és pres del castellà col·loquial i de moment no el trobareu al DIEC.
