EL 9 ETS i UTS. Topònims que enganyen, en -calm
Topònims que ens enganyen
“Els topònims de la calma o la tranquil·litat”
Núm. 49// Tenim noms de lloc que, tot i que aparentment ens semblen molt entenedors pel que fa al significat, en realitat tenen un origen ben diferent del que ens podríem pensar.
El topònim Bellmunt, per exemple, no fa referència al fet que sigui una ‘muntanya bonica’ -tot i que ho és, sens dubte-, sinó que segurament remet al nom propi germànic Veremund. Amb el temps es va perdre el sentit d’aquest nom propi i es va anar adaptant el topònim a un significat que fes referència a la bellesa de l’entorn.
Un altre cas, força estès, podrien ser els noms de lloc en què apareix el mot ‘calm’ o ‘calma’, com Puigsacalm, pla de la Calma o Sant Hilari Sacalm, per posar alguns exemples. De fet, no es tracta de cap referència a la calma o la tranquil·litat, com podríem pensar d’entrada, sinó que ens remet al mot ‘CALMIS’, possiblement d’origen celta, i que volia dir precisament ‘altiplà erm i rocós’. En alguns casos aquest mot ‘la calm’, per desviacions fonètiques, s’ha convertit en ‘la Cau’. Amb tot, l’origen és el mateix, no es tracta de cap ‘forat’, sinó d’un ‘altiplà’.
Moltes vegades és la documentació antiga la que ens permet treure l’entrellat de tot i conèixer el veritable origen dels nostres noms de lloc.
