• EL 9 ETS I UTS. El diccionari de tots: Alcover-Moll

    El diccionari de tots

    Núm. 81 // Ara que tornem a començar els cursos i retornem de les vacances havent escoltat la parla d’altres terres (catalanes o no) és un bon moment per descobrir  maneres de conèixer més la llengua. Avui, si no el coneixeu ja, descobrireu el Diccionari Català Valencià Balear de l’Institut d’Estudis Catalans.

    Aquest és un diccionari no normatiu, sense cap voluntat de fixar el que és correcte i el que no; recull els mots amb què es parla a tots els territoris de parla catalana i amb què s’han escrit totes les obres de la nostra literatura. Fins fa poc era una obra de consulta complicada pel seu volum i forma, però actualment tenim la sort de tenir-lo digitalitzat. Cal tenir en compte que algunes etimologies no estan bé perquè en aquell temps no hi havia un accés tan fàcil a les informacions.

    Abans de mostrar-vos-en  l’enllaç i el funcionament  és necessari un petit reconeixement a Antoni M. Alcover i Francesc B. Moll. Dos apassionats de la llengua parlada, col·loquial, que es van dedicar a recopilar el nostre vocabulari dels llibres i de la gent durant mig segle XX, i que van donar el nom popular a aquest diccionari que passà a fer companyia al conegut Pompeu: l’Alcover-Moll.

    Si entreu en aquest enllaç http://dcvb.iecat.net/ hi trobareu un cercador. En fer una cerca, us apareixerà la paraula amb una definició en la qual s’inclouen les obres on s’ha llegit i la zona d’ús d’aquell mot. Per exemple, si cerquem flingant la definició inclou la següent informació:

    “FLINGANT m. Verdanc, bastó flexible (Ripoll, Berga, Plana de Vic); cast. vergajo. Sap que a voltes, en comptes de joguines, els empaiten amb un flingant, Scriptorium gener 1929.”

    Així, no només sabem què vol dir la paraula, sinó també on es diu i on s’ha llegit. En aquest cas, el registre escrit és en una revista editada a Ripoll i l’oral ens el delimita a Ripoll, Berga i la Plana de Vic.

     

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Els verbs ‘provar’ o ‘tastar’

    I si provem de tastar-ho?                  

    Núm. 80// Ja fa uns anys que “catem” vins i provem cerveses, provem si la sopa és salada o “catem” els fruits de la collita d’enguany. Utilitzant aquests mots caiem en la manca de precisió i en la pèrdua de vocabulari català; tastar és el verb que hauríem d’utilitzar quan prenem una petita quantitat d’un menjar o una beguda per apreciar-ne el gust.

    El verb provar és correcte en el sentit d’intentar dur a terme una acció o de comprovar si una hipòtesi és veritable, però mai quan parlem de tastar un producte. El cas de “catar” és directament un castellanisme, tant en la seva derivació “cata” com en la forma verbal, i per això l’hauríem d’esborrar del nostre vocabulari.

    Per tant, no hem d’utilitzar el mot “cata” per parlar d’una trobada en la qual es tasten alguns productes, ja siguin vins, formatges o plats elaborats. Igual que amb el verb, el mot correcte i genuí en aquests casos és tast o el diminutiu, tastet.

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. El verb “liar”

    No ens emboliquem amb “liar”!

    Núm. 79//Hi ha un munt de verbs que, per economia verbal (perquè són més curts) o per influència de l’entorn, hem substituït per mots d’altres idiomes. És el cas del verb “liar” del castellà, que té una presència espectacular en la nostra llengua i que ens ha fet abandonar molts mots catalans.

    Ho diem en molts sentits, ja sigui el físic d’enrotllar, embolicar o cargolar (els cigarrets o els caramels, per exemple) o en el figurat d’embolicar-se, embarcar-se, envescar o fer-la grossa (en temes problemàtics, en afers amorosos: s’ha embarcat en el tràfic de drogues, està embolicat amb la veïna,  m’han envescat en la festa de final de curs o l’he feta grossa suspenent l’examen).

    També el nom relacionat amb aquest verb fa estralls en el nostre vocabulari, fent que cada vegada costi més sentir dir embull, embolic,  confusió, malentès, trampa, engany… amb “liar” i “lío” perdem riquesa i varietat.

    Per tant, entre tots, deixem d’embolicar-nos amb mots que resten!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS.

    SER O … ESTAR?

    Núm. 78// Quantes vegades, davant d’un plat, hem escoltat l’expressió “Que bona que està, aquesta sopa!” per aplaudir les habilitats del cuiner ? Potser l’hem dita i tot. Comencem, doncs, per dir que tant abans com ara cal utilitzar el verb ser per expressar la qualitat i el bon gust de l’aliment, per tant, la frase adequada seria:  “Que bona que és, aquesta sopa!”.

    Hi ha moltes vegades que dubtem a l’hora de fer servir el verb SER o el verb ESTAR: la porta és tancada/ està tancada; la botiga és oberta/ està oberta; en aquests casos –davant de participis- convé destacar que totes dues opcions són correctes. Ara bé, quan parlem dels estats civils (casat, solter, vidu, divorciat…) és recomanable usar el verb SER. D’aquesta manera direm que Aquella dona és soltera o Aquell noi és casat…

    Una altra cosa és quan volem expressar una localització. En aquest cas cal fer-ho amb el verb SER, quan fem una simple descripció : Els mitjons són al calaix; Vostè és aquí (en un plànol). No obstant això, quan volem expressar la permanència en aquest lloc, s’utilitza el verb ESTAR: Els mitjons van estar-se al calaix fins a finals d’estiuEstaré al despatx de les 12 a les 2.

    Finalment, hem de tenir present que el verb ESTAR també s’utilitza davant d’expressions que porten preposició al darrere com:

    • estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar).
    • estar a l’abast: L’habitatge no està a l’abast de tothom (i no és a l’abast de tothom).
    • estar a la venda: El disc ja està a la venda (i no ja és a la venda).
    • estar a disposició: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no és a disposició).
    • estar a l’atur: En Julià està a l’atur (i no és a l’atur).
    • estar de modaTornen a estar de moda les ulleres grosses (i no és de moda).
    • estar de baixaLa cap del departament està de baixa (i no és de baixa).
    • estar de vacancesEstic de vacances (i no és de vacances).
    • estar en obresEl pis està en obres (i no és en obres).
    • estar en ordreL’habitació estava en ordre (i no és en ordre).
    • estar en jocAquí estan en joc totes les nostres hores de feina (i no és en joc).
    • estar en perillLa finca està en perill (i no és en perill).
    • estar en llibertatEl fugitiu va estar uns dies en llibertat (i no és en llibertat).
    • estar fora d’úsAquest cotxe està fora d’ús (i no és fora d’ús).

     

    Font: OPTIMOT

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Verbs controvertits

    Hi posem el coll? Hi fiquem el nas?

    Núm. 77// Avui parlem del verb ficar i el verb posar. Si ens referim al verb ficar notem que ha guanyat terreny en detriment del verb posar i fins i tot a d’altres de més precisos com escriure, col·locar, etc., en casos com, per exemple, referint-se a un formulari: Jo, en aquest apartat hi he ‘ficat’ el cognom, en lloc de hi he escrit el cognom, o bé He ficat les plantes al jardí,  en comptes de he posat les plantes al jardí.

    Partim de la base que posar , bàsicament, té el significat de ‘situar una cosa en un lloc on no era’, i així diem que Posem un llibre a l’armari, posem la corretja al gos o posem la data en una carta.  Per contra, el verb ficar vol dir ‘fer entrar dins un lloc’, i així, Fiquem la clau al pany, fiquem els peus dins l’aigua o fiquem la carta dins un sobre.

    Tenint en compte els significats d’aquests dos verbs cal optar per ser  precisos a l’hora de fer-los servir i aplicar cert rigor a l’hora de triar si fem servir ‘ficar’, sinònim d’introduir o bé si triem ‘posar’, sinònim de col·locar, situar…  Posarem l’olla al foc i ficarem els caramels a la butxaca.

    I si parlem de frases fetes que contenen aquests dos verbs, recordem que convé conservar el verbs de l’expressió i no intercanviar-los. Així, doncs, amb el verb ficar, ens fiquem de peus a la galleda, hi fiquem cullerada i hi fiquem el nas. En canvi, hem de dir que hi posem el coll.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El verb ‘pillar’

    Què podem pillar?

    Núm. 76// Al juliol, encetem un monogràfic de verbs que poden resultar controvertits en el seu ús, i del primer que parlarem és del ‘pillar’ que, per aquelles coses de les modes lingüístiques generacionals, ha triomfat sobretot entre adolescents.

    D’entrada, cal dir que Joan Coromines ja parla en el Diccionari Etimològic de la controvèrsia d’aquest verb que clarament, diu,  està influït per l’ús del castellà, a partir del verb italià pigliare (amb el sentit d’’agafar’) o del francès piller, amb el sentit de ‘saquejar’. Essencialment, però, el verb ‘pillar’ se’ns ha contagiat del castellà i ha format derivats com pillatge, pillet, pillastre, que ens semblen més acceptables i que són acceptats per la normativa.

    Si tornem al verb  pillar, notem que se’n fa un ús abusiu i que gairebé ha esdevingut un verb comodí. Aíxi, s’utilitza amb el sentit d’agafar o aconseguir (Va agafar diners i va marxar); amb el sentit d’enxampar, atrapar o pescar (Vam enxampar el lladre en ple robatori); amb el sentit d’entendre o copsar (Costa d’entendre, aquest argument); amb el sentit de lligar, triomfar (Aquesta nit la Joana ha triomfat), i amb el sentit de rebre un cop o atropellar (El va atropellar un cotxe, però se n’ha sortit). En tots aquests casos el verb ‘pillar’ no és correcte, per tant, caldria utilitzar els verbs en negreta.  Pillar només resulta adequat quan significa ‘saquejar’ (En aquella època la gent passava gana i alguns pillaven tot el que podien als comerços).

    Per acabar, és clar que l’expressió L’ha pillat el toro, amb el sentit de no acabar una cosa en el termini marcat, cal substituir-la per expressions com “el més calent és a l’aigüera”, “s’acaba el temps” o “passa el temps volant”.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Pujar/apujar i Baixar/abaixar

    Que no ens pugi la mosca al nas…

    Núm.75// S’apugen els preus,  s’abaixen els impostos, pugen al terrat, baixen al garatge…  Sabem quan i com hem d’utilitzar els verbs ‘pujar’ / ‘apujar’ i ‘baixar’/ ‘abaixar’?  Escoltant la llengua del carrer notem que els verbs apujar i abaixar han perdut terreny a favor de les altres dues formes i així sentim expressions errònies com ‘Puja el volum’ o ‘Baixa la persiana’, quan les expressions adequades serien ‘Apuja el volum’ i ‘Abaixa la persiana’.

    Cal considerar, sobretot, dues premisses per saber si utilitzem aquestes formes de manera adequada: els complements que necessiten i el seu significat. La primera és que els verbs apujar i abaixar necessiten un complement directe darrere. Així direm que apugem el volum, abaixem la persiana, apugen el sou als treballadors, abaixen la temperatura…  La segona premissa és entendre el significat d’aquests verbs. Apujar  és ‘fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior, a un grau superior d’intensitat’. Per exemple: Si vols que et sentin has d’apujar la veu. Abaixar significa ‘fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau inferior d’intensitat’. Per exemple: Han abaixat el preu del peatge.

    Per contra, els verbs pujar i baixar també poden ser transitius (necessiten complement directe), però només quan el seu significat es refereix al desplaçament d’algú o d’alguna cosa cap a dalt o cap a baix. Per exemple: Baixa el nen del cotxe, Puja el nen a la trona, Baixa les maletes, Puja les andròmines a les golfes… A més a més, però, pujar i baixar poden ser intransitius quan signifiquen que les persones o les coses fan l’acció de pujar o baixar, o sigui, anar de baix a dalt o de dalt a baix. Així, per exemple, diem que Pujarem a la muntanya o que Baixarem al primer pis.

    Amb aquestes recomanacions, podeu pujar-hi de peus, que no us equivocareu!

     

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Bunyols d’estiu.

    Bunyols d’estiu

    Núm. 74//Reprenem els bunyols que vam fer per Nadal i, en aquesta ocasió, parlarem d’alguns barbarismes que sovintegen a la temporada d’estiu.

    Tot comença amb la revetlla de sant Joan, el 23 de juny, mal anomenada berbena , mot que, si cerquem a l’Optimot, trobem, però amb el significat d’herba remeiera. Així doncs, durant la revetlla, mengem coca de pinyons, de fruita confitada; tirem coets, piules o petards, i fem el tronera, fent gresca o tabola … Res de farres.

    L’endemà sol començar la temporada de piscina i de platja, amb tota la indumentària corresponent: el braçal, en castellà manguito, que és un flotador que es posa al voltant del braç i que serveix per iniciar-se en l’aprenentatge de la natació. També es pot optar per la bombolleta, flotador esfèric que es posa a l’esquena; el casquet, peça de roba, niló, plàstic, etc., que cobreix la part superior del cap; el  vestit de bany o banyador, i el biquini, peça o conjunt de peces de roba que s’utilitzen per a banyar-se; l’ombrel·la o para-sol, estri per a resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, i la tovallola i la màrfega, mal anomenada esterilla.

    Amb tot a punt, i havent-nos empastifat de crema solar per protegir-nos del  sol, estem disposats a capbussar-nos dins l’aigua freda de la piscina o del mar. Ens hi podem tirar de bomba, de cap, de pal, de peus, de tirabuixó o de remolí, la qüestió és refrescar-se i retornar a la gandula, i no pas la tumbona, a estirar-se una estona o bé anar a la guingueta (mal dit xiringuito, però que també es pot dir baret, barracó, quiosquet, quiosc de begudes o bé barraca) a prendre un gelat o un sorbet (menja gelada poc consistent, aromatitzada amb licors, amb sucs de fruita, etc.), o potser un tall de gelat (d’aquells entre dues galetes), o bé un cucurutxo o cornet, o un gelat de pal (en castellà, polo) .

    I si a l’estiu hem d’estar-nos a dins, alerta amb l’aire condicionat, potser és millor un ventilador o un ventall!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Parlem de neologismes.

    Parlem de neologismes

    Les noves amanides i els nous termes

    Núm.70// Les nostres amanides han anat canviant amb el temps. Hi hem afegit nous ingredients i, per tant, ens hem anat acostumant a nous termes. Vegem-ne uns quants.

    A part del tomàquet verd o el tomàquet de Montserrat, hi hem afegit els ‘cirerols’ (oblideu-vos dels tomàquets ‘cherry’!) i l’enciam de fulla de roure (que deixa en segon pla el tradicional enciam llarg o l’escarola de l’hivern ). També hi hem incorporat d’altres fruits o germinats, com les ‘baies de goji’(fruit allargat de color vermellós i de la mida d’una pansa), que sovintegen en les amanides que volem nutritives i sanes, o les hem combinat amb diversos tipus de formatges.

    Però els canvis no s’han aturat aquí. Darrerament hem assistit a la introducció del ‘mesclum’, o sigui, l’explosió dels verds. Així mateix ens ho aclareix el Centre de Terminologia de Catalunya, TERMCAT:

    “El ‘mesclum’ és una barreja de brots i de fulles d’hortalisses, en origen una barreja de brots i fulles silvestres i brots i fulles conreades a l’hort, entre cinc i deu varietats, en combinacions diverses. Les més habituals són l’enciam, l’herba dels canonges, la ruca, els créixens, la xicoira, la verdolaga, el màstec o l’escarola. La gràcia de la combinació és l’equilibri entre els diversos gustos (dolç, amarg, aspre), consistències (cruixent, arrissat), colors (diferents tons de verd o vermell) i perfums. També s’anomena ‘mesclum’ l’amanida que té aquesta barreja d’herbes com a base i, originàriament, crostonets de pa fregit per sobre, tot amanit amb un bon raig d’oli d’oliva.”

    Amb aquestes noves introduccions, augmenten els noms de les amanides. La clàssiques amanides verda, mixta o catalana, comparteixen espai amb l’amanida mediterrània, l’amanida tèbia, la capritxosa, la provençal, la grega, etc.

    Font: TERMCAT

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Expressions calcades

    Frases fetes

    Expressions calcades

    Núm.73//Com bé sabem, el català intenta conviure en pau amb les llengües del seu entorn, tot i que no sempre és fàcil. Per això moltes de les expressions que utilitzem són calcades o importades directament del castellà. Farem un petit repàs d’algunes de molt esteses i que estan ben camuflades en el nostre català. Ja veureu com algunes us fan obrir uns ulls com unes taronges.

    En castellà es parla de “ojos como platos”, i hi ha qui el trasllada a un catalanitzat “ulls com plats”, que no és genuí ni correcte, a diferència d’uns ulls com unes taronges. Si aquesta correcció us ha provat com un gerro d’aigua freda teniu més feina de la que us pensàveu, perquè en català diem que ens cau com una galleda d’aigua freda quan una cosa ens desanima.

    I sant tornem-hi, no pas “més del mateix”: quan tenim un embolic i les coses se’n van de mare, no pas “es desmadren” , diem sovint que “s’ha muntat un pollastre” quan realment això no ha passat mai en català: aquí muntem saraus, merders o saragates.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mi mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica