Arxiu per maig, 2018

  • EL 9 ETS I UTS. NOVA GRAMÀTICA: déu-n’hi-do (i déu-n’hi-doret)

    Núm. 18// Amb guionets i amb minúscules

    Segons la nova Ortografia de la llengua catalana (2016) de l’IEC, la paraula déu, amb el significat de ‘divinitat’, porta accent diacrític, o sigui, s’ha d’accentuar per diferenciar-la de la paraula deu (número o verb). La mateixa gramàtica ens diu que els compostos en què la paraula de l’esquerra du accent gràfic s’escriuen amb guionet.

    Així, doncs, l’ortografia d’aquesta expressió ha canviat amb la nova normativa, ara l’hem d’escriure amb guionets i amb minúscules.

    Aquesta expressió s’empra per manifestar la conformació, la suficiència, etc. (Tenim un país que déu-n’hi-do! / Es descuida com a mínim la rentadora, que també déu-n’hi-doret com n’és, d’imprescindible.)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-]

    Significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex: concelebració, commensurable, col·lateral, copartícip, coeducació…

    En general, els mots derivats per prefixació s’escriuen amb els components aglutinats.

    Més exemples:

    coautor, corregnar, codeclinació, cotangent…

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. FRASES FETES. A tant per cap, a tant per barba

    Núm. 17 //

    A tant per cap, a tant per barba

    Aquestes dues frases fetes les utilitzem quan volem repartir una cosa de manera equitativa a un grup de persones. Segons sembla venen de l’època medieval. En aquell moment es feia la distinció de les dues expressions. És a dir, a tant per cap es feia servir quan les persones podien ser tant frares com llecs. En canvi, a tant per barba era usada quan només hi havia frares, que eren els qui portaven barba. Cal dir que actualment no les distingim i tant podem dir «Ens toquen tres talls per cap o per barba».

    El cap, que és la màxima expressió de l’ésser humà, el que realment ens distingeix de molts altres animals i el que dona sentit a la nostra existència, esdevé aquí símbol de persona, d’humà. Pel que fa a la barba… només es pot entendre aquesta expressió en una societat que era profundament masclista i que no tenia en compte les dones. Fixeu-vos que el cap de família solia ser un home.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic

    Núm. 16//

    “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat” 

    La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.

    Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.

    Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. RECURSOS A LA XARXA. Optimot 2

    Núm. 15

    No obstant… o No obstant això?

    Les fitxes de l’Optimot (Nova Gramàtica, Cerca bàsica) ens poden ajudar a saber si amb la Nova Gramàtica hi ha hagut, o no, canvis.

    Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:

    Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
    No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
    Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.

    En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:

    No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
    L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
    No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Les preposicions ‘a’, ‘d’ i ‘per’ davant de nom propi amb l’article ‘El’

    No hi ha contracció de les preposicions ‘a’, ‘de’ i ‘per’ quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula perquè forma part del nom propi d’un establiment, d’un organisme, d’una obra, d’un topònim no català, etc. Per exemple:

    A El Bulli no hi he anat mai a menjar

    L’article publicat a El 9 Nou és molt interessant

    És un quadre d’El Greco

    Si el contacte de la preposició i l’article resulta molt forçat, es pot optar per canviar de preposició o modificar lleugerament la frase. Per exemple:

    L’article publicat en El 9 Nou és molt interessant

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. LÈXIC: farro

    Núm. 14// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, farro és un substantiu masculí que significa “farinetes bullides o fregides fetes amb farina de blat de moro”.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que el farro és una “farina grossa de blat de moro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes”; […] Hi ha qui l’adoba amb sagí, llard o cansalada, i d’altres amb llet…”

    El mateix diccionari afegeix que és un mot que s’utilitza al Rosselló, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, les Guilleries, la plana de Vic i el Camp de Tarragona.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Solucions endevinalles “A l’abril cada paraula val per mil”

     

    Hem acabat el mes d’abril i ja podem descobrir les solucions de les endevinalles. A veure si les heu encertat! Cliqueu ENDEVINALLES ABRIL 18 solucio l’enllaç i comproveu-ho!

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço