Arxiu per juny, 2018

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Endrapar

    ENDRAPAR

    Núm. 22 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona dos significats al verb ‘endrapar’.

    Per una banda significa ‘empassar-se (el menjar) amb avidesa, devorar-lo.’ I de l’altra, vol dir ‘aplicar drap a la superfície (d’un objecte) en enguixar-lo, pintar-lo, etc.’

    També, el Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll trobem aquestes dues mateixes definicions: ‘endrapar ’significa ‘menjar voraçment’ i ‘posar drap; forrar de drap’. Segons aquest diccionari és un mot que es diu a l’Empordà, a Olot, a la plana de Vic, al Vallès, a Barcelona, al Penedès, a Cardona, Solsona, Camp de Tarragona, Lleida i Tortosa.

    Un exemple de l’ús més comú del verb ‘endrapar’:

    “Però en Roc ja havia acabat. En Tano menjava a poc a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia endrapat la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes gent, però va veure uns nens jugant en una placeta.

    Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971)

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Toponímia. Els calls i Calldetenes

    Els calls i Calldetenes

    Núm. 21 // Molts topònims solen ser com fòssils, és a dir, són mostres d’estadis més antics de la llengua. Entre els topònims, hi trobem mots desapareguts o amb sentits ja caducs o amb formes desuetes. En el cas de Calldetenes hi ha una paraula que s’utilitza actualment en un altre sentit (call) i una altra amb una forma ja desapareguda (tena). Aquest topònim, que es documenta per primera vegada amb la forma Tendas (s. X), ve del llatí CALLEM DE TENDAS, que voldria dir ‘barriada de les botigues, tendes, tavernes’.

    Cal dir, però, que segons Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, call té diversos significats, un dels quals és ‘pas estret i enclotat entre parets o roques’, que vindria del llatí CALLIS. Aquest mot llatí havia designat al principi diverses menes de corriols, senders i camins de bestiar, i va evolucionar fins a ‘carrer estret’. En aquest sentit, es pot trobar en diverses localitats d’Osona i de comarques veïnes: a Centelles hi ha el call de les Puces i el call Fondo, a Vic un call de la Guixa i un call Nou, a Roda de Ter, hi trobem el call del Fossar (documentat per Coromines l’any 1935) i el carrer Call de la Capella, i a Manlleu, el call del Ter.

    Segons el mateix Coromines, el call de CALLIS, d’on ve també el castellà calle, i el call que significa ‘barri dels jueus’, de l’hebreu qahal ‘assemblea’, s’han confós en català.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Wi-Fi o wifi?

    Totes dues formes són correctes segons a què ens vulguem referir:

    Wi-Fi – En l’àmbit de les telecomunicacions, cal mantenir aquesta grafia quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil en l’estàndard IEE 802.11, ja que és la forma utilitzada internacionalment.

    wifi – Ho escriurem quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. Es considera una lexicalització de Wi-Fi. El gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Dictats en línia

    Dictats en línia

     Núm. 20// La Direcció General de Política Lingüística té disponible la nova pàgina de Dictats el línia autocorrectius de la Llengua Catalana. Ofereix uns 230 textos, útils per millorar el català de les persones que segueixen cursos i per les que es formen de manera autodidacta.

    La pàgina de Dictats en línia s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge : elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2), que corresponen als nivells del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MERC).

    Cada dictat es compon d’un text escrit per veure la solució i d’una audició o enregistrament sonor, més ràpida o més lenta segons ho necessiti l’alumne. Es poden fer en línia i també es poden descarregar lliurement, tant l’àudio com el text. Més informació a : http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Agafar un gat

    Agafar un gat

    Núm.19// La frase feta en qüestió vol dir ‘embriagar-se’. És ben curiosa, oi? Què té a veure l’animal felí amb l’alcohol? Perquè, si n’agafeu un, de gat, no us emborratxareu pas. En tot cas, si teniu al·lèrgia al seu pèl, us ploraran els ulls, esternudareu, tossireu, tindreu mal de coll i congestió nasal, asma, urticària, erupcions a la cara o al pit. Com que no hi veiem cap connexió, ens podem demanar d’on deu venir aquesta expressió. I la resposta podria ser la següent:  antigament hi havia botes de cuir fetes amb pell de gat que contenien vi. Aquestes botes se les anomenava gats i tenien la mateixa forma de l’animal. Si algú se’n bevia tot el contingut podem pensar que s’alcoholitzava prou per anar de tort i per començar a balbucejar. Per extensió es diu gat o engatat a la persona que ha begut massa alcohol: «Aquell va gat o està engatat».

    Cal dir que gràcies al nostre felí domèstic també s’ha format un verb amb el mateix significat: engatar-se. I també és bo que afegim que a les illes Balears d’un gat se’n diu moix, i que aquest mot tant pot voler dir ‘borratxera’ com ‘embriac’. Per tant, els nostres germans de llengua diuen «Aquell va moix», «Ha agafat un moix» o «Està emmoixat».

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço