EL 9 ETS i UTS. Lèxic: “Bones…” ?
Núm. 51// “Bones!” en comptes de bon dia, bona tarda, bon vespre o bona nit no és adequat!
En llengua oral, com en molts altres àmbits de la vida, hi ha tendències, modes que s’instauren i que després se’n van tal com han vingut o es queden per sempre. Des de fa un temps, per exemple, la paraula “bones!”, usada per saludar, i per molts parlants del català, té un èxit aclaparador.
Sentim a dir “bones!” a totes hores, però no pas per valorar, com hem fet sempre, si les patates o les taronges de la parada del mercat tenen més o menys qualitat, no. Sentim a dir “bones!” ja de bon matí, en comptes de bon dia. També ho sentim a la tarda, en comptes de bona tarda. O a la nit, en comptes de bona nit.
De fet, la fórmula bon dia la podem fer servir durant tot el dia, fins i tot per a la franja posterior al migdia, tot i que també s’usen bona tarda o bona vesprada, per exemple:
Bon dia. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
Bona tarda. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
Al vespre, també es pot fer servir la fórmula bon vespre.
Per exemple:
Bon vespre. Tenim una taula reservada per sopar a les nou.
També hi ha altres fórmules de salutació deslligades del moment de dia com: hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:
Hola! M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
En canvi, la salutació “bones!” – tan usada per la majoria de parlants-, no és recomanable per escurçar la salutació bon dia, bona tarda o bona nit, tal com podem fer quan parlem en castellà. La diferència rau en el fet que no tenim cap substantiu en femení plural (dia, tarda, vespre o nit) que pugui anar acompanyat de l’adjectiu “bones!”.
Font: Elaboració CNL d’Osona i Optimot
