Arriben els enigmes de l’abril…
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Num.66 // En català hi ha dues expressions molt conegudes per tots que fan referència als temps antics. Per una banda tenim “ser de l’any de la picor” que, segons afirma Joan Amades, expert folklorista català, es va originar l’any 1471, quan l’àrea de Barcelona va viure una memorable plaga de puces que atacaven sense pietat. Aquesta data va perdurar en la memòria popular, no només per la famosa plaga, sinó –i sobretot- perquè, a més, es van perdre bona part de les collites i es va viure un any de fam i misèria. Les picades d’aquests insectes, afegides a la intensa misèria que es vivia, eren més fiblants i agudes que en altres temps.
L’expressió té un ús concret, la utilitzem per indicar que fa molt temps d’un fet o quan parlem d’un temps indefinit. La definició que ens dona l’Optimot és la següent: m. [LC] l’any de la picor [o l’any de la Mariacastanya] En un temps remot indeterminat. De fet, hi ha una part de la frase que amb el temps s’ha perdut, ja que tota sencera seria així: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.
Com veiem, també tenim l’expressió “l’any de la Mariacastanya”, que seria sinònima de l’anterior. Segons el mateix Joan Amades, l’origen d’aquesta expressió es remunta al segle XV, a Lugo. La Maria Castanya va ser la primera dona que es va pentinar els cabells i va cargolar-se’ls en forma de tannara o castanya, com es diu popularment.
Hi ha moltes altres expressions que, com aquestes dues, fan referència al pas del temps: “ser de l’any de la Quica”, “ser de l’any de la catacumba”, “ser de l’any de les tàperes”, entre altres.
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”
Ho sabem tot al voltant de la celebració?
Núm. 65 //La diada de Sant Jordi és una festivitat que tot Catalunya celebra malgrat ser un dia feiner. La cultura i l’amor són els ingredients principals d’aquest dia, representats amb el llibre i la rosa.
D’on ve aquesta festa? Els orígens es remunten al 23 d’abril de l’any 303 dC. Aquell dia, un cavaller anomenat Jordi dirigia un batalló sota les ordres de l’emperador romà Dioclesià i es va negar a perseguir els cristians; per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat. A partir d’aquí el van començar a venerar com a màrtir i de seguida van aparèixer històries fantàstiques lligades a la seva figura. Des del segle VIII ja hi havia devoció a la figura de Sant Jordi i durant l’edat mitjana, el culte a aquest sant es va estendre a tots els Països Catalans. Des de l’any 1456 ha esdevingut el patró oficial de Catalunya. Però és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya.
La llegenda ja la coneixem, però… per què regalem roses? Segons la llegenda, sembla que de les gotes de sang del drac en va néixer un roser i el cavaller en va arrencar una rosa i la va entregar a la princesa. Al segle XV a Barcelona se celebrava una fira de roses amb motiu de Sant Jordi, cosa que fa pensar que el costum de regalar una rosa prové d’aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat. La flor representava l’amor, i el costum marcava que l’home havia de comprar una rosa vermella a la seva enamorada.
I… per què regalem llibres? El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van posar parades de llibres i van presentar les novetats editorials per fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir instaurar el 23 d’abril com a Dia del Llibre, data que coincideix amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare. Des d’un bon inici, la festa va contribuir a donar un fort impuls a la producció editorial catalana. La transcendència de la diada va ser tan gran que la conferència general de la UNESCO, el 1995, va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.
Ja saps quina és la solució?
Participa en el concurs d’enigmes de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”