Arxiu per novembre, 2021

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre el temps

    Núm.200//Des de sempre, al nostre país, hi ha hagut afició pel temps, per a la meteorologia, vaja! En un principi, segurament per necessitat, la pagesia observava el cel per descobrir-hi pistes de quin temps faria l’endemà i de si podrien plantar les llavors, segar el blat o fer la collita. D’aquesta observació n’han sorgit expressions populars que conservem i que ens recorden alguns hàbits rurals: Pel juny, la falç al puny, Aigua de gener tot l’any va bé, A l’abril cada gota val per mil, Agost i veremar, cada dia no es fa, etc. 

    Ara tenim els professionals de la meteorologia que cada dia ens expliquen amb detall el temps que es preveu per a l’endemà i per a la setmana, i ho fan en llenguatge planer perquè ho entenguem, però també hi introdueixen termes més específics que anem incorporant al nostre vocabulari habitual: intervals de núvols, inversió tèrmica, mar de fons… 

    El TERMCAT, en aquest sentit, ha dedicat les Els Espais Terminològics 2021 a la terminologia de la crisi climàtica i la meteorologia: especialistes de l’àmbit de la meteorologia han tingut ocasió de compartir les seves experiències i debatre sobre els reptes terminològics d’aquesta disciplina. Podeu accedir a aquest contingut a través de l’enllaç http://breu.cpnl.cat/l6m i hi trobareu aplegades totes les infografies sobre el clima i també el diccionari en línia sobre meteorologia.  

    I, si voleu, també podeu accedir a l’última infografia sobre l’erupció volcànica TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. L’erupció volcànica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2021. 1 infografia.
    <https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica> 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre el guarà català

    Núm. 199//“Ser un tros d’ase”, “fer el burro”, “ser més ruc que un sabatot”, “ja pots xiular si l’ase no vol beure”… El refranyer català té cabassos de frases amb el nostre protagonista. Però, qui conegui bé l’Equus asinus var. catalana sap que aquesta fama no fa justícia al nostre estimat amic de quatre potes, fort, robust, constant i més afectuós del que pugui semblar. Però, en voleu saber més?  

    El guarà català, el burro català o el ruc català és la raça autòctona de Catalunya i és un animal diferent dels altres rucs d’arreu del món. Se l’ha descrit com de temperament enèrgic, però plàcid al mateix temps, de pelatge curt i suau.  Les seves grans proporcions i una estampa característica el distingeixen clarament de la resta : les orelles, llargues i rectes, arriben a una longitud de 42 centímetres. És la raça més alta, fa 1,65m des de la carena fins a les peülles, i de cos més gros.  

    Existeix des de molt antic, tal com ho demostren les restes òssies de l’època quaternària trobades a Capellades, i també les diferents citacions de l’ase català en documents de l’època  
    romana, que expliquen que a la Plana de Vic s’hi venien rucs, aleshores anomenats ausetans, terme usat també per designar els habitants de la comarca d’Osona. Cal dir, que encara en alguns indrets, com per exemple a l’Argentina, se la coneix com a Raça Ausetana.  

    Encara que fou molt important al camp, el burro català al llarg del temps ha tingut un paper fonamental en la millora d’altres races d’ases, tant a Europa com a Amèrica. Gràcies al creuament d’ases i eugues s’obtenen muls de tir, que són animals molt preuats per la seva capacitat de treball i la seva resistència.  

    A partir del segle XVIII i fins al XX, els ports de Tarragona i Barcelona van ser l’origen d’importants exportacions a països com Itàlia, França, Argentina, Mèxic, Cuba i, sobretot, els EUA. S’hi exportaven, principalment, sementals procedents de la Plana de Vic i del Berguedà.  

    Actualment, el nostre guarà està en perill d’extinció. Per això, des de fa uns quants anys, han sorgit diferents iniciatives de ramaders i particulars que han impulsat la creació de granges on crien, venen i apadrinen rucs amb un objectiu comú : conservar i difondre el coneixement d’una raça autòctona i d’aquesta manera evitar-ne l’extinció, ja que forma part del  patrimoni genètic català.  

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Armand Quintana

    Armand Quintana i Pilar Cabot

    Foto cedida per Osona.com

    Arxiu històric La Marxa de Catalunya (1992)

     

    Núm. 198//Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de l’Armand Quintana i Panella; activista cultural, polític municipal i escriptor nascut a Manlleu i instal·lat a Vic bona part de la seva vida. 

    La família d’Armand Quintana es dedicava al treball de la terra i a la cria de bestiar, i no va ser fins després de la guerra civil que van deixar aquest negoci pels baixos ingressos que en treien i la dificultat de mantenir-lo quan les autoritats franquistes els requisaren part de les propietats com a represàlia per l’exili del seu germà gran. 

    Havia començat a estudiar comerç abans de la guerra, i en plena postguerra reprengué els estudis de peritatge mercantil, que no va arribar a acabar. La tornada del seu germà va suposar un canvi per a la família; l’Armand començà a treballar en una oficina a Manlleu i el germà en un magatzem de gra. És durant aquests anys, a mitjans dels quaranta, que l’Armand inicia un grup amb diversos joves de Manlleu; la penya Trukoff, una colla d’amics que reivindicaven la pèrdua de llibertats dels joves i principalment la repressió de la llengua catalana. 

    Estava completament prohibit imprimir qualsevol cosa en català, però la poesia estava permesa per ser una activitat més cultural que social; va ser així com van començar a publicar tots els programes de les activitats que organitzaven en vers (pedalades, futbol, teatre…) i més endavant en una barreja de català i castellà que esquivava la censura. L’any 1949, en casar-se, es va traslladar a Vic i va traslladar amb ell la lluita personal i col·lectiva per l’ús del català. 

    Va ser a Vic on, combinant la feina al seu propi taller d’acabats metàl·lics amb una participació creixent en grups impulsors d’actes culturals i artístics, va desenvolupar la seva activitat com a activista cultural en tertúlies, publicacions com la revista Inquietud i grups com el Cineclub de Vic que ha perdurat fins a l’actualitat. 

    A partir d’aquests anys d’activisme desenvolupà un paper cabdal en l’organització dels primers cursos de català que es feien a Vic; buscant espais, cercant permisos d’associacions i divulgant-los. A finals dels anys 60 va participar en la fundació de la revista Cavall fort la delegació osonenca d’Òmnium Cultural. 

    Com a escriptor, a banda de nombrosos articles i poesies esparses en diverses publicacions, va escriure tres volums propis: la novel·la El temps cremat (1995), el recull de narracions A l’ombra del semàfor (2001) i La corbata (2006), un recull publicat pòstumament i editat per la seva dona i poetessa Pilar Cabot. 

    Abans d’afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987. La seva participació en política i cultura es va mantenir, com s’observa en les dates de les seves publicacions, fins just abans de la seva mort, l’any 2005. 

    Font: AUSA, XXVI, 172 (2013) p. 475-495 

    © Patronat d’Estudis Osonencs  

    (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)  

    Montse Caralt i Sagalés 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Toponímia: noms de lloc amb -bell (bells indrets) III

    BELLS INDRETS (III) 

    Núm. 197//Aquestes dues últimes setmanes hem vist topònims d’arreu que significaven o signifiquen ‘lloc bell’, és a dir, bonic. A vegades el més transparent i simple es diu ja d’entrada perquè el públic s’enganxi al discurs o al text i continuï prestant atenció. Nosaltres ho hem deixat per al final. El que volem dir és que, si al començament vam veure dos topònims que poden ser críptics per a les orelles i als ulls actuals (Bellver i Bellesguard), avui en veurem un que no cal explicar gens: Bell-lloc. 

     

    Bell-lloc, a part de ser topònim, és també cognom –com en el cas de Bellver. Deu ser per això que trobem aquest nom en molts indrets, de nord a sud, des de la Catalunya del Nord fins al País Valencià, sense deixar-nos l’illa de Menorca. Potser és el poble de Bell-lloc d’Urgell, prop de Lleida, que ens resulta més conegut. També cal esmentar un llogaret de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i un altre de la Roca del Vallès. En aquest mateix últim poble hi trobem una masia i un antic castell homònims. I, a Menorca, son Bell-lloc és una possessió de Ferreries. 

     

    Al País Valencià aquest cognom i aquest topònim prenen sovint la forma Benlloc, com és el cas del poble de la comarca de la Plana Alta. Així mateix, el benlloc és una varietat d’arròs més resistent i de millor rendiment que les formes menys seleccionades. 

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Toponímia: noms de lloc amb -bell (bells indrets) II

    BELLS INDRETS (II) 

     Núm. 196//De bells indrets, n’hi ha pertot arreu. Aquí, allà i més enllà. I els noms que els defineixen traspassen les fronteres. Per exemple, el topònim Bellavista es pot trobar a Catalunya, a Mallorca, a Andalusia i fins i tot al Perú, Mèxic, Xile i l’Equador. Tots no els podrem veure en aquest petit espai, però n’esmentarem els més pròxims i algun de llunyà. 

     

    Doncs sí, a l’altre costat de l’Atlàntic hi ha diverses Bellavistes, però ens fixarem en una localitat del Perú, del departament de San Martín, amb clima tropical, que rep encertadament aquest nom. Bellavista és també un llogaret de l’Alt Camp, entre Nulles i Valls, on es viu molt de l’agricultura, sobretot de la vinya. A Mallorca, a Llucmajor concretament, hi ha la urbanització de Bellavista. D’altra banda, ens és ben conegut el barri de Bellavista de les Franqueses del Vallès, que tant ha crescut en els darrers 50 anys. A la mateixa comarca hi ha un disseminat de Cardedeu que rep el mateix nom. Així mateix, al sud d’Osona hi ha la Bellavista Vella, una masia de Sant Martí de Centelles, al capdamunt dels cingles de Bertí, a la vora de la Trona.  

     

    Prop d’allà, a Centelles, hi ha el barri del Bellesguard, en què esguard vol dir ‘mirada’. Bellesguard també era l’antiga residència del rei Martí l’Humà, construïda el 1408 a la torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona). Antoni Gaudí la va reconstruir aprofitant algunes de les restes. Durant la Guerra Civil va ser un orfenat i el mobiliari de fusta es va cremar per combatre el fred.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço