• El 9 Ets i uts. Expressions sobre el guarà català

    Núm. 199//“Ser un tros d’ase”, “fer el burro”, “ser més ruc que un sabatot”, “ja pots xiular si l’ase no vol beure”… El refranyer català té cabassos de frases amb el nostre protagonista. Però, qui conegui bé l’Equus asinus var. catalana sap que aquesta fama no fa justícia al nostre estimat amic de quatre potes, fort, robust, constant i més afectuós del que pugui semblar. Però, en voleu saber més?  

    El guarà català, el burro català o el ruc català és la raça autòctona de Catalunya i és un animal diferent dels altres rucs d’arreu del món. Se l’ha descrit com de temperament enèrgic, però plàcid al mateix temps, de pelatge curt i suau.  Les seves grans proporcions i una estampa característica el distingeixen clarament de la resta : les orelles, llargues i rectes, arriben a una longitud de 42 centímetres. És la raça més alta, fa 1,65m des de la carena fins a les peülles, i de cos més gros.  

    Existeix des de molt antic, tal com ho demostren les restes òssies de l’època quaternària trobades a Capellades, i també les diferents citacions de l’ase català en documents de l’època  
    romana, que expliquen que a la Plana de Vic s’hi venien rucs, aleshores anomenats ausetans, terme usat també per designar els habitants de la comarca d’Osona. Cal dir, que encara en alguns indrets, com per exemple a l’Argentina, se la coneix com a Raça Ausetana.  

    Encara que fou molt important al camp, el burro català al llarg del temps ha tingut un paper fonamental en la millora d’altres races d’ases, tant a Europa com a Amèrica. Gràcies al creuament d’ases i eugues s’obtenen muls de tir, que són animals molt preuats per la seva capacitat de treball i la seva resistència.  

    A partir del segle XVIII i fins al XX, els ports de Tarragona i Barcelona van ser l’origen d’importants exportacions a països com Itàlia, França, Argentina, Mèxic, Cuba i, sobretot, els EUA. S’hi exportaven, principalment, sementals procedents de la Plana de Vic i del Berguedà.  

    Actualment, el nostre guarà està en perill d’extinció. Per això, des de fa uns quants anys, han sorgit diferents iniciatives de ramaders i particulars que han impulsat la creació de granges on crien, venen i apadrinen rucs amb un objectiu comú : conservar i difondre el coneixement d’una raça autòctona i d’aquesta manera evitar-ne l’extinció, ja que forma part del  patrimoni genètic català.  

     

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço