El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Armand Quintana
Armand Quintana i Pilar Cabot
Foto cedida per Osona.com
Arxiu històric La Marxa de Catalunya (1992)
Núm. 198//Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de l’Armand Quintana i Panella; activista cultural, polític municipal i escriptor nascut a Manlleu i instal·lat a Vic bona part de la seva vida.
La família d’Armand Quintana es dedicava al treball de la terra i a la cria de bestiar, i no va ser fins després de la guerra civil que van deixar aquest negoci pels baixos ingressos que en treien i la dificultat de mantenir-lo quan les autoritats franquistes els requisaren part de les propietats com a represàlia per l’exili del seu germà gran.
Havia començat a estudiar comerç abans de la guerra, i en plena postguerra reprengué els estudis de peritatge mercantil, que no va arribar a acabar. La tornada del seu germà va suposar un canvi per a la família; l’Armand començà a treballar en una oficina a Manlleu i el germà en un magatzem de gra. És durant aquests anys, a mitjans dels quaranta, que l’Armand inicia un grup amb diversos joves de Manlleu; la penya Trukoff, una colla d’amics que reivindicaven la pèrdua de llibertats dels joves i principalment la repressió de la llengua catalana.
Estava completament prohibit imprimir qualsevol cosa en català, però la poesia estava permesa per ser una activitat més cultural que social; va ser així com van començar a publicar tots els programes de les activitats que organitzaven en vers (pedalades, futbol, teatre…) i més endavant en una barreja de català i castellà que esquivava la censura. L’any 1949, en casar-se, es va traslladar a Vic i va traslladar amb ell la lluita personal i col·lectiva per l’ús del català.
Va ser a Vic on, combinant la feina al seu propi taller d’acabats metàl·lics amb una participació creixent en grups impulsors d’actes culturals i artístics, va desenvolupar la seva activitat com a activista cultural en tertúlies, publicacions com la revista Inquietud i grups com el Cineclub de Vic que ha perdurat fins a l’actualitat.
A partir d’aquests anys d’activisme desenvolupà un paper cabdal en l’organització dels primers cursos de català que es feien a Vic; buscant espais, cercant permisos d’associacions i divulgant-los. A finals dels anys 60 va participar en la fundació de la revista Cavall fort la delegació osonenca d’Òmnium Cultural.
Com a escriptor, a banda de nombrosos articles i poesies esparses en diverses publicacions, va escriure tres volums propis: la novel·la El temps cremat (1995), el recull de narracions A l’ombra del semàfor (2001) i La corbata (2006), un recull publicat pòstumament i editat per la seva dona i poetessa Pilar Cabot.
Abans d’afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987. La seva participació en política i cultura es va mantenir, com s’observa en les dates de les seves publicacions, fins just abans de la seva mort, l’any 2005.
Font: AUSA, XXVI, 172 (2013) p. 475-495
© Patronat d’Estudis Osonencs
(issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)
Montse Caralt i Sagalés
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.