El 9 Ets i uts. Sobre els mots ‘fassina’ i ‘fusina’
Núm. 233//
Malgrat la seva semblança formal, fassina i fusina tenen significats diferents. Ara, tots dos venen de la mateixa paraula llatina: offĭcīna, ‘fàbrica’.
Una fassina era una fàbrica de licors destil·lats, coneguda també com a destil·leria, nom molt més actual. La fassina era la indústria més artesanal d’elaborar els aiguardents. Però com s’ha arribat de la forma oficina a fassina? Hi ha hagut la pèrdua de la o inicial i la dissimilació de les dues is. El resultat seria fecina, que existia en català occidental, però més endavant hi hauria el canvi de e en a per l’influx d’altres mots de la família de fer: faena, factoria, fabrica, facilitar…
Les fassines tenen un llarg recorregut a Catalunya, ja al s. XVIII eren molt abundants, sobretot al camp de Tarragona, on s’elaborava i s’elabora molt vi -recordem que l’aiguardent es pot obtenir a partir de la destil·lació del vi, de la sidra i d’altres líquids fermentats. L’aiguardent resultant era exportat pertot arreu. A l’Espluga del Francolí hi trobareu un museu de l’aiguardent a l’antiga Fassina Balanyà, que data del 1830.
Aquest primer terme no s’ha de confondre amb fusina, que era el lloc destinat a la fosa de metalls (actualment en diríem foneria). L’etimologia d’aquest mot coincideix amb la del precedent, però hi ha hagut un canvi de la vocal de l’arrel (la a per la u), provocat per analogia de fus, que era el participi del verb fondre. Al centre de Vic encara hi ha un carrer de la Fusina, segurament perquè en aquella zona hi devia haver un obrador o un taller on es fonien metalls.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.