Arxiu per desembre, 2023

  • El 9 Ets i uts. El cant de la Sibil·la

    “El sol perdrà la claredat, 

    mostrant-se fosc i alterat; 

    la lluna no darà claror 

    i tot lo món serà tristor”

    Núm.308// Quina por, oi? No és la lletra d’un grup metal, no. És un fragment d’un cant medieval apocalíptic que perdura fins avui. Cada any, la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, Catalunya, l’Alguer i el País Valencià, s’entona a cappella el Cant de la Sibil·la. És una cançó que profetitza la fi del món, com ja deveu haver deduït, amb versos atribuïts a l’escriptor mallorquí Anselm Turmeda, que va traduir al català el Iudicii signum (el llibre del judici final).  

    Sembla que a l’edat mitjana es cantava a molts altres indrets d’Europa. És probable que aparegués per la por que tenia la gent de l’arribada del malèfic i infaust any 1000. A Catalunya s’havia cantat en llatí, però al llarg del segle XIII el català va substituir-lo, que és quan es va estendre per tots els països de llengua catalana. 

    A partir del segle XVI, per les disposicions del Concili de Trento, el Cant de la Sibil·la va desaparèixer d’arreu. Espereu! D’arreu no. En alguns reductes, com ara Mallorca, l’Alguer i Braga, ciutat portuguesa, va perdurar. Sortosament els clàssics sempre perduren i no acaben de desaparèixer mai del tot. I gràcies a la recuperació i al reconeixement d’aquest cant avui podem escoltar-lo a diversos punts de la nostra geografia. A Mallorca és on la cançó en qüestió té més rellevància, forma part del seu Nadal i no es pot entendre el Nadal mallorquí sense tenir en compte el Cant de la Sibil·la. Mireu si arriba a ser important, que l’any 2010 va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.  

    Esperem que la cançó vagi errada i que el món, de moment, no s’acabi. Que no s’escampi el pànic i bones festes! Mentre hi ha vida, hi ha esperança. 

     

    Font: Carbó i Martorell, Amadeu. “Celebrem el Nadal. Quan, com i per què de la festa més gran”. Col·lecció L’ermita, n. 3. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Per Nadal, nadales!

     

    Núm.307// Si fem una cerca al diccionari del mot ‘nadala’ trobem que té diferents significats, tots relacionats, això sí. 

    Una herba de la família de les amaril·lidàcies, de fulles basals, amb sis pètals blancs i una corona groga al mig que floreix en ple hivern (Narcissus tazetta), és una nadala, molt semblant al narcís. El mot es pot confondre amb la flor de Nadal, la ponsètia, que aquesta sí que té color vermell.  

    A banda d’herbes i flors, la nadala també pot ser una cançó típica justament de la festa de Nadal perquè en la seva lletra fa referència a elements propis d’aquestes festes. Una nadala també és una postal en si mateixa o el poema que s’hi pot escriure, destinat també a felicitar  familiars i amics en aquestes dates. Tots els significats, com veieu, estan relacionats amb aquesta època de l’any. 

    Parlem de l’accepció musical del mot, o sigui de les cançons que es canten per Nadal. De ben segur que en coneixeu un munt, de pròpies i de més foranes: Santa Nit, Les dotze van tocant, El rabadà, En Pasqual, etc. Aquestes serien les més tradicionals, les que hem sentit sempre, les que contenen elements nadalencs: pastors, àngels, estels, etc.,  però també n’hi ha d’altres de més actuals. On les podem trobar?  A la llista d’Spotify del CPNL n’hi trobareu per a tots els gustos sota el títol de “Per Nadal, canta amb el CPNL”. Són 48 cançons d’estils variats de grups i artistes catalans que poden amenitzar les vetllades familiars.  

    Aprofiteu l’ocasió per triar i remenar entre les 29 llistes que ja tenim de música en català de tots els estils. D’aquesta manera podrem crear un paisatge sonor actual i en català, també per Nadal. 

    Ens escolteu? 

    Spotify CPNL. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes de Menorca III: lèxic de la vida quotidiana

    Núm. 306// Durant la dominació britànica a Menorca hi va haver grans canvis: va millorar l’administració local, la indústria, el comerç i es van crear noves regles per a la protecció i regulació de la ramaderia i l’agricultura. També és coneguda la carretera que el governador anglès sir Richard Kane va posar en marxa i que porta encara el seu nom: el camí d’en Kane.

    Els britànics també van influir en el menjar i les begudes, van exportar els seus costums i les seves maneres de fer. Van ser els introductors de la ginebra, que a Menorca és coneguda com a gin, amb la qual es fa la pomada, beguda alcohòlica fruit de la mescla la ginebra menorquina i la llimonada. Fent un esforç, ens podem imaginar un guenc de mariners anglesos (gang, ‘banda’), que devien ser ben bulis (de bully, ‘fatxenda’) i anaven ben engatats de grog (beguda alcohòlica), començant un fàitim (fighting, ‘batussa, baralla’) en  els locals. Un anglès ben fort dona un cop de puny a un menorquí i li queda un ull blec (black, ‘ull de vellut’). Després, per espantar-los, un local trenca un bòtil (bottle, ‘ampolla’) de xeri (cherry, ‘xerès’) i amenaça els mariners, que se’n van cames ajudeu-me.

    Igualment, podem visualitzar un menorquí de casa bona (anomenats milords, que són homes elegants i rics) saludant una miledi que passeja pel carrer, al mateix temps que un bèguer (beggar, ‘captaire’) els demana almoina amb el quep (cap, ‘gorra’) a terra. Fruit del masclisme, miledi (milady, ‘senyoreta’) s’usa pejorativament per fer referència a les dones lletges. D’altra banda, voldríem afegir que els termes anglesos eren tan presents que van entrar plenament en la vida quotidiana, com es pot veure en aquests altres exemples: quis (kiss, ‘petó’), fuletop (full to the top, ‘ple fins al límit, fins al capdamunt’), lesi (lazy, ‘mandrós’) o bé men (de man, ‘home’).

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes de Menorca II: lèxic d’oficis

    Núm.305// L’ocupació britànica va començar amb la conquesta austriacista de Menorca durant la Guerra de Successió. Aquesta ocupació va deixar empremta en el menorquí amb la catalanització fonètica de paraules angleses com, per exemple, boínder (que ve de bow window, ‘balcó tancat’). Són anglicismes que van arrelar en la parla dels illencs i que s’han conservat més o menys vius fins avui.

    Els de la Gran Bretanya van influir també en els termes dels oficis, potser perquè van introduir noves eines o tècniques. En tenim una bona colla en l’ofici dels fusters. Aquí una mostra: bètem (batten, ‘llistó de fusta’), bit (‘punxó’ o ‘barrina de fusta’), rel (rail, ‘barra per fer barreres, baranes o balustrades’), renx (wrench, ‘mena de clau anglesa que serveix per subjectar els mascles de fer vies als perns’), blec-vernís (black varnish, ‘vernís negre’), escrú (screw, ‘cargol’ o ‘vis’). El terme moguin o mòguini, que deriva de mahogany (‘caoba’), és força curiós perquè les noves generacions ja no el coneixen i l’han substituït per caoba, que ha arribat al català procedent del castellà.

    No podem oblidar que en l’ofici dels sabaters n’hi ha també: blècbol, que deriva de black ball (‘betum’), bòdrem, que ve de bottom i significa ‘fons’ (denomina els trossos de pell que es posen dins la sabata entre la plantilla i la sola), bred (de l’anglès brad, ‘clau pla i estret’. I, sobretot, no ens podíem descuidar de xumèquer (shoemaker, ‘sabater’). Imagineu si la influència dels illencs del nord va ser forta que fins i tot van introduir el nom de l’ofici.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço