El 9 Ets i uts. Anglicismes de Menorca III: lèxic de la vida quotidiana
Núm. 306// Durant la dominació britànica a Menorca hi va haver grans canvis: va millorar l’administració local, la indústria, el comerç i es van crear noves regles per a la protecció i regulació de la ramaderia i l’agricultura. També és coneguda la carretera que el governador anglès sir Richard Kane va posar en marxa i que porta encara el seu nom: el camí d’en Kane.
Els britànics també van influir en el menjar i les begudes, van exportar els seus costums i les seves maneres de fer. Van ser els introductors de la ginebra, que a Menorca és coneguda com a gin, amb la qual es fa la pomada, beguda alcohòlica fruit de la mescla la ginebra menorquina i la llimonada. Fent un esforç, ens podem imaginar un guenc de mariners anglesos (gang, ‘banda’), que devien ser ben bulis (de bully, ‘fatxenda’) i anaven ben engatats de grog (beguda alcohòlica), començant un fàitim (fighting, ‘batussa, baralla’) en els locals. Un anglès ben fort dona un cop de puny a un menorquí i li queda un ull blec (black, ‘ull de vellut’). Després, per espantar-los, un local trenca un bòtil (bottle, ‘ampolla’) de xeri (cherry, ‘xerès’) i amenaça els mariners, que se’n van cames ajudeu-me.
Igualment, podem visualitzar un menorquí de casa bona (anomenats milords, que són homes elegants i rics) saludant una miledi que passeja pel carrer, al mateix temps que un bèguer (beggar, ‘captaire’) els demana almoina amb el quep (cap, ‘gorra’) a terra. Fruit del masclisme, miledi (milady, ‘senyoreta’) s’usa pejorativament per fer referència a les dones lletges. D’altra banda, voldríem afegir que els termes anglesos eren tan presents que van entrar plenament en la vida quotidiana, com es pot veure en aquests altres exemples: quis (kiss, ‘petó’), fuletop (full to the top, ‘ple fins al límit, fins al capdamunt’), lesi (lazy, ‘mandrós’) o bé men (de man, ‘home’).
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.