El 9 Ets i uts. El cant de la Sibil·la
“El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”
Núm.308// Quina por, oi? No és la lletra d’un grup metal, no. És un fragment d’un cant medieval apocalíptic que perdura fins avui. Cada any, la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, Catalunya, l’Alguer i el País Valencià, s’entona a cappella el Cant de la Sibil·la. És una cançó que profetitza la fi del món, com ja deveu haver deduït, amb versos atribuïts a l’escriptor mallorquí Anselm Turmeda, que va traduir al català el Iudicii signum (el llibre del judici final).
Sembla que a l’edat mitjana es cantava a molts altres indrets d’Europa. És probable que aparegués per la por que tenia la gent de l’arribada del malèfic i infaust any 1000. A Catalunya s’havia cantat en llatí, però al llarg del segle XIII el català va substituir-lo, que és quan es va estendre per tots els països de llengua catalana.
A partir del segle XVI, per les disposicions del Concili de Trento, el Cant de la Sibil·la va desaparèixer d’arreu. Espereu! D’arreu no. En alguns reductes, com ara Mallorca, l’Alguer i Braga, ciutat portuguesa, va perdurar. Sortosament els clàssics sempre perduren i no acaben de desaparèixer mai del tot. I gràcies a la recuperació i al reconeixement d’aquest cant avui podem escoltar-lo a diversos punts de la nostra geografia. A Mallorca és on la cançó en qüestió té més rellevància, forma part del seu Nadal i no es pot entendre el Nadal mallorquí sense tenir en compte el Cant de la Sibil·la. Mireu si arriba a ser important, que l’any 2010 va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Esperem que la cançó vagi errada i que el món, de moment, no s’acabi. Que no s’escampi el pànic i bones festes! Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Font: Carbó i Martorell, Amadeu. “Celebrem el Nadal. Quan, com i per què de la festa més gran”. Col·lecció L’ermita, n. 3.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.