El 9 Ets i uts. Traducció de topònims I
Núm. 234// 
Quan es publica aquest escrit, alguns afortunats potser passen les vacances en algun indret llunyà, tal vegada exòtic. I això ens fa pensar que tot sovint quan parlem en català se senten noms de ciutats o de països que no corresponen al nom o a la fonètica catalana. Qui no ha sentit mai en una conversa *Nueva York, per exemple?
Totes les llengües tendeixen a adaptar a la seva fonètica i a la seva morfologia les paraules provinents d’altres llengües. I els topònims no en són l’excepció. Tot i així, cal dir que la majoria de topònims no es tradueixen, es mantenen en la llengua original. Tanmateix, n’hi ha una bona colla que tenen una forma tradicional en català i cal respectar-la. Per exemple, hi ha una ciutat del nord d’Itàlia que alguns anomenen *Turín i en canvi és Torí (observeu que en italià no és ni una forma ni l’altra, sinó Torino). Tampoc no diem ni *Milán ni *Milano, sinó Milà (en canvi hi ha un equip de futbol que es diu AC Milan). Pel mateix motiu París l’escrivim amb accent, com Berlín.
D’altra banda, en català, com en anglès, tenim Los Angeles (pronunciat amb la ge de Girona i sense accent gràfic). I de Mont-real, del Canadà (*Montréal en francès), no en pronunciem la te. De França solem traduir *Nice per Niça, *Marseille per Marsella i *Corse per Còrsega, etc.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.