Arxiu de l'autor

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Albert Canadell

    Núm. 232// ALBERT CANADELL VILALTA 

     Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem d’Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963). Un escriptor singular que s’autodefineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l’escriptura i l’horticultura. 

     Fill de família masovera, va acabar els estudis de batxillerat superior el 1980. Va començar a escriure ja a l’adolescència, però va deixar els estudis, i l’escriptura, per dedicar-se a viatjar pel món, la qual cosa li va facilitar un bagatge vital que es reflecteix en el conjunt de la seva obra. 

     La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, inclou títols com ara La tribu (1998), Diari d’un il·luminat (1998), Els Camins del Mandala, Dos contes del circ (1999), La piranya i altres naraccions (2000), Terra d’esquelles (2016), La ferida (2021) i Òpal de foc. Sovint s’inspira en les experiències viscudes per l’autor en diversos continents. Quant a poesia, Canadell ha publicat Romer (1999) i Del Zenit (2002).  

     Ha guanyat nombrosos premis arreu del territori català, tant en narrativa com en poesia. El 2020 va guanyar el prestigiós Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, amb Rebrot de bosc (2021), una obra de ficció que té la natura com a protagonista. L’obra és una seqüela d’Inesperat Walden (2013), finalista del Premi Roc Boronat al 2011 i guanyadora del Premi de Novel·la Armand Quintana al 2012.  

    Foto: cedida per Arnau Jaumira. El 9 Nou

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Paraules d’estiu

    Núm. 231// Som a ple estiu i els qui treballen maleeixen la sort dels qui s’ho passen pipa a la platja, a la piscina, al riu… en definitiva, a la fresca o al sol amb un refresc a la mà i remullant-se els peus. Com que hem detectat que a vegades certes paraules les diem malament o generen confusió, dediquem aquest article a mots estiuencs. 

    El primer, molt usual, és *manguitos, els flotadors que es posen al voltant del braç, generalment utilitzats per aprendre a nadar (se n’hauria de dir braçal). El *gorro o  *gorret de natació també se sol dir, però en realitat la bona és casquet. Per anar ben calçats i frescos de peus no ens posem *xancles, sinó les xancletes (que són sabates amb sola de suro o bé un calçat dins el qual entra el peu ja ficat dins una sabata ordinària que serveix per isolar les sabates de la humitat o del fang). També ens podem posar les sandàlies o les avarques, o si ho preferim les típiques espardenyes (‘calçat de sola de cànem trenat’). 

    A les festes majors per ballar anem a l’envelat (no pas a la *carpa, que és l’envelat d’un circ), on a dins per decorar hi ha garlandes, no pas *guirnaldes. Si som més de teatre o futbol, amb sort potser tindrem localitats de privilegi a la llotja, no pas al *palco. I, feu el que feu, aprofiteu i gaudiu de l’estiu! 

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Els augmentatius en noms i adjectius

    Núm. 230// En català, com en altres llengües romàniques, té mots augmentatius, que són aquelles paraules que ens indiquen que el nom en qüestió és de grans dimensions. També es pot usar en adjectius de manera valorativa. La manera més freqüent de formar-los és amb un sufix augmentatiu, i la sufixació és un procediment de formació de paraules molt productiu. 

     

    De sufixos augmentatius, en català, no n’hi ha tants com de diminutius. Els més coneguts són -às/-assa: El Jordi és un homenàs; La Teresa és una donassa. En aquests dos exemples tant podem voler dir que el Jordi i la Teresa són corpulents i alts com que són bells, és a dir, poden tenir un valor apreciatiu. En efecte, -às/-assa serveixen per expressar l’afecte o l’admiració: La jugadora va fer un golàs per l’escaire. Alguna vegada es formen paraules amb un matís negatiu o despectiu. Per exemple, la carnassa és l’abundància excessiva de carn. Altres sufixos molt emprats col·loquialment en els noms són -arro/-arra: Quin cotxarro que t’has comprat! Quina motarra que tens! Pel que fa als adjectius, a part de -às/-assa, hi ha també –íssim(a) o -ot(a): Té unes mans finíssimes; És altota, aquella noia. 

     

    Encara que els sufixos -as/-assa són equivalents en gran mesura als castellans -azo/-aza, cal anar amb compte a no traduir sempre -azo per –às quan té el valor de ‘cop de’: portazo (cop de porta), codazo (cop de colze), cabezazo (cop de cap), cañonazo (canonada) o flechazo (ferida de fletxa o cop de fletxa). En aquest últim cas, en un sentit figurat, per dir «Fue un flechazo» diríem «Va ser amor a primera vista» (no pas *fletxàs ni *fletxasso ni *fletxada). 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Hort o horta?

    Baixant de l’hort 

    Núm.229// Com ja esteu acostumats, en aquest espai sovint parlem de paraules o expressions en desús, curioses o desconegudes pel gran públic. Avui farem una mirada a l’hort, o l’horta (ara ho veurem) i a algunes expressions que se’n deriven. 

    Comencem pel principi. A casa, al poble o a la ciutat, quan tenim un lloc on sembrar quatre aliments l’anomenem senzillament hort, o hortet en cas que ens sembli petit. Només canviant el gènere de la paraula, arribem a un concepte d’una mida molt diferent: l’horta.  

    L’horta, segons el DCVB és “un terreny regable, generalment de gran extensió […]” a diferència del nostre hort, que sol ser de dimensions reduïdes. Per això parlem de “l’hort d’en Miquel”, “l’hort de l’avi” o de qui sigui, però parlem de “l’Horta de València”, “l’Horta de Gandia” o “l’Horta del Baix Llobregat” com a espais geogràfics amb un topònim propi, normalment amb un regadiu intens. També s’utilitza per designar un conjunt d’horts comunitaris o populars, com “l’horta del Remei” o de qualsevol barri o ciutat. 

    Deixant de banda definicions i matisos, l’hort és un espai ric en vocabulari i manduca; no només vocabulari específic, sinó que ha derivat en expressions de gran popularitat com “baixar de l’hort” (assabentar-se tard d’una cosa), “a cagar a l’hort!” (es diu a algú que s’acaba d’afartar de valent) o ajuntant dos paisatges constants a tots els Països Catalans, es parla de “a la vinya i a l’hort” per dir que no es pot ser a dos llocs alhora, o fins i tot “mira a la vinya i l’hort” per dir que algú té la mirada guerxa. 

    Esperem que l’article, el primer d’uns quants dedicats a aquest rebost a l’aire lliure, us hagi ajudat a baixar de l’hort i a entendre per què hi ha tants horts i tan poques hortes. 

     

    Fonts:  

    Diccionari Català Valencià Balear ( dcvb.iec.cat ) 

    Paremiologia Catalana Comparada Digital ( pccd.dites.cat ) 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Coses dels bars II

     

    Núm. 228//Avui deixem de banda les cerveseries, que ja en vam tenir prou la setmana passada. Avui anem més forts: tenim ganes de destil·lats. 

    Com que el món dels destil·lats és molt vast i ens hi podríem estendre hores i hores, i a més el nostre fetge no té prou capacitat per absorbir-ho tot, els amics de la setmana passada hem decidit centrar-nos en dos tipus de begudes alcohòliques: el whisky i la ginebra. 

    Quan destil·lem un producte s’obté etanol, un tipus d’alcohol que en principi és transparent i molt volàtil. La volatilitat li permet d’expandir les aromes que pren del producte que hem afegit a l’alambí. En el cas del whisky, s’obté per destil·lació de diferents cereals fermentats, com ara el blat, el malt, l’ordi, el blat de moro o el sègol. S’elabora sobretot als països anglosaxons, però també al Japó. 

    En canvi, la ginebra s’elabora a partir d’alcohol neutre d’alta graduació (procedent igualment de cereals) i s’aromatitza amb els ginebrons, que són els fruits del ginebre, arbust que tenim als boscos mediterranis. També s’hi poden afegir altres aromes vegetals, que poden ser cítrics, espècies, arrels, flors, herbes o fruits. Un combinat molt conegut fet amb ginebra i tònica és el gintònic, resfrescant i aspre alhora. De vegades, en els bars de moda t’hi posen un tall de maduixa o altres fruits que donen un gust especial a la beguda. I deixem-ho aquí. Ben aviat el grup d’amics es decidirà fer una cura de fetge i anirà a una teteria, on les infusions més diverses estan a l’ordre del dia. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Coses dels bars I

     

    Núm. 227// Els bars, les teteries, les granges i les cerveseries són llocs on podem prendre alguna cosa i sobretot xerrar amb els qui ens acompanyen i posar-nos al dia dels fets que ens han passat. És un moment de relaxació, d’alegria i de catarsi de grup. L’estada breu en un d’aquests establiments és també un moment en què el lingüista de torn observa la multitud de paraules que s’hi usen i que a molts no els cridarien l’atenció.  

    Com se sap prou bé, una de les begudes més consumides al nostre país, durant tot l’any, és la cervesa, que popularment adopta la forma italiana de birra –aneu a saber per què–, que es pot servir en gerra, got, copa o canya (‘got més petit de cervesa’). També existeixen el boc i el xop (el primer és un got de mig litre i el segon és simplement un got de cervesa). D’altra banda, hi ha unes mides que ens han vingut dels països anglosaxons, com són la pinta i la mitja pinta, de quantitats variables segons els països. A més, les cerveses poden ser de llauna, encara que rarament en un cerveseria ens la donaran així, d’ampolla o de barril. En aquest darrer cas, el barril està connectat amb els  assortidors (no pas *tiradors), que és ‘l’aparell format per un dipòsit de la beguda, una aixeta i una palanca per a manipular-la’. En una cerveseria com cal hi sol haver diferents assortidors amb diverses menes de la beguda elaborada amb ordi, no pas amb *civada. 

    Ara imagineu que som un grup de cinc persones que entrem en una cerveseria, ens presentem a la barra o al taulell (però no *mostrador) i demanem el que volem: una cervesa de blat (cervesa blanca), una cervesa rossa, una cervesa torrada i una cervesa negra. L’abstemi demana un San Francisco, que és un combinat de sucs de fruita (de taronja, de pinya, de llimona, d’aranja i un raget de granadina). I així passem bé una estona. 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Jacint Sala Codony

    Núm. 226// Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Jacint Sala Codony, el poeta i dramaturg manlleuenc que va morir el passat 13 de febrer de 2022. 

    Nascut a Manlleu l’any 1945, es va llicenciar en pedagogia per la Universitat de Barcelona i després es va dedicar uns anys a l’ensenyament de la llengua catalana. També va estar al capdavant de l’Obra Social i Cultural de Caixa Manlleu fins que les complicacions de salut li van impedir continuar amb la seva activitat laboral.  

    Tot i que la seva trajectòria literària es va basar principalment en la poesia, també va escriure teatre, narrativa i va estar vinculat al Cercle literari Cau Faluga i als grups teatrals El Rusc i Llambrot teatre. Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, del llibre Cants de cada vegada l’any 1985.  

    La seva obra va ser premiada en diverses ocasions i en destaca els Jocs Florals de Barcelona amb la Viola d’Or i Argent (1986), la Flor Natural (1987 i 1993) i l’Englantina d’Or (1990). L’any 2014 va publicar Me’n vaig, un llibre de poemes que recollia les seves motivacions poètiques i que semblava un comiat literari. Però tot i això encara va publicar tres poemaris més, Vella tardor (2015), Vanitoses cendres (2017) i ema (2018). 

     

    La mort té por de viure’m, i s’espera 

    que agafi el son i m’hi pugui assemblar. 

    Si goso encendre el llum, des del mirall 

    dels vidres entelats de la finestra, 

    em mira sorneguera com la miro. 

    Torneig acerb de gossos expectants. 

    (Estrofa d’“Insomnis”) 

    Me’n vaig, de Jacint Sala. Pagès Editors.  

     

    Fonts: 

    Biblioteca Joan Triadú de Vic i Enciclopèdia Catalana  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Música en català a l’Spotify

     

    Núm. 225// Coneixeu les llistes d’Spotify del Consorci per a la Normalització Lingüística?

     El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), conscient de les immenses possibilitats que obre la música per conèixer la llengua, i de la riquesa artística del país, ofereix un nombre més que considerable de llistes d’Spotify, en continu creixement i evolució.  Qualitat musical i llengua catalana hi van de bracet, i n’hi ha per a tots els gustos: sobre històries i costums, per escoltar mentre se sua la cansalada al gimnàs, per relaxar-se, amb poemes cantats, per anar de festa, dedicades al 8M, per fer dissabte, per sortir de ruta amb la canalla… 

    També se n’han creat de tots els estils musicals, per triar i remenar: punk i hardcore; rock català; música electrònica; ska, reggae i ritmes jamaicans; rap, hip-hop i trap; hardcore, heavy i metal, i blues i R&B. A l’hora de fer servir les llistes per treballar-les als cursos de català, val la pena fixar-se en les següents: Poemes cantats; Cant, cante, canti, canto…, i Comencem. Aquesta darrera enceta una sèrie de llistes que agruparan cançons senzilles, adreçades especialment als estudiants de cursos bàsics i elementals. La primera que s’ha publicat, Comencem, està pensada per al bàsic 1, per a les persones que s’inicien en la llengua. 

    Si encara no les coneixeu, us convidem a escoltar-les i a fer-vos-en seguidors! I si formeu part d’un grup de música, us podeu adreçar al CPNL, que accepta suggeriments per entrar a formar part d’alguna de les llistes.  

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘oli’

    Núm. 224// Oli en un llum 

    Durant els últims mesos, a la primavera, la comarca es tenyeix del groc brillant de la colza, una planta de la qual s’extreu un oli dens que s’utilitza en molts països per cuinar i en alguns casos per produir biocombustibles. Amb aquesta excusa, avui parlarem dels olis del nostre país, productes estrella d’aquest racó mediterrani. 

    L’oli de colza és més visible als camps que a la cuina, però no passa el mateix amb el d’oliva, l’or líquid de casa nostra. D’aquest oli en podríem destacar mil propietats organolèptiques (del gust, dels beneficis per a la salut, dels diversos processos de fabricació…) però ens centrarem en l’ingent vocabulari que en deriva, per aplicar-lo fora de converses gastronòmiques. 

    Deixant de banda el títol de l’article, que diem per indicar que una cosa soluciona un problema, tenim moltes expressions relacionades amb aquesta substància: quan tot va a mal borràs i no trobem solucions, diem que “ja hem begut oli”, però quan estem tranquils i no tenim problemes ens trobem “en una bassa d’oli”.  

    Alhora, quan algun fet o notícia s’estén entre la gent, podem dir que ho fa “com una taca d’oli”, i si és quelcom excessiu es passa d’aquesta taca: “això passa de taca d’oli”. Si no taca però algú el porta, aquesta persona no és de fiar o li agrada buscar brega: “aquella es porta l’oli”. Tot això sense oblidar la intensa relació d’aquest amb el pa, que serveix per reivindicar necessitats com feien els Esquirols al seu “Volem pa amb oli” o per indicar que una cosa és massa senzilla, “de pa sucat amb oli”.  

    Com veieu, som un país ben untat d’oli. Ja sigui del raig (la primera premsada de la temporada) o verd (extret d’olives poc madurades) ens transforma una llesca qualsevol en un petit miracle, realment és oli en un llum! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Cada mot val per mil

    Núm. 223 // Cada paraula val per mil… 

    El passat mes d’abril els aparadors de molts comerços d’Osona van guarnir-se amb els cartells de la desena edició de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” que contenien trenta mots poc freqüents que volíem tornar sentir a dir. 

    Parlem-ne una mica…  

    Hi ha el mot ‘paperina’, un con de paper que pot servir per posar-hi castanyes o xurros i que, antigament, es feia servir molt més per a productes a granel. I si parlem de menjar, hi tenim la ‘manduca’, que vol dir justament ‘menjar’, el ‘llonguet’ (panet), el ‘fesol’ (mongeta), el ‘paltruc’ (bisbe o bull), el ‘grúmol’ (cloïssa) i la ‘trumfa’ (patata). I tot això, si no es pot agafar, es pot ‘péixer’ (donar menjar a algú).  

    S’hi poden trobar també paraules relacionades amb el món tèxtil, com ‘catracòlica’ (una casaca que engavanya),  ‘embastar’ (cosir amb punts llargs),  ‘clec’ (un tancador de pressió que imita el so que fa quan tanca),  una ‘plantofa’ (que és una sabatilla i del qual en deriva la paraula ‘plantofada’) o el mot ‘engandallar-se’ (empolainar-se) que vol dir arreglar-se bé, mudar-se, vaja! 

    ‘Fato’ i ‘a betzef’ són expressions similars que signifiquen en abundància i ‘trinco-trinco’ expressa l’acció de pagar al comptat, si cal amb tota la ‘xavalla’, que són les monedes que portem a sobre.  

    I a les llibreries hi podeu trobar el ‘cartipàs’ (quadern) o el ‘patracol’ (llibre gruixut) i que prové de la deformació vulgar del mot ‘protocol’. ‘Clissar’ (veure-hi) està emparentat amb el mot d’argot clissos ‘ulls’ i ‘festejar’, que prové de festa, significa ‘amorejar’.  

    N’hi trobem d’altres com ‘lot’ (llanterna), ‘petge’ (pota d’un moble), ‘cloquer’ (campanar), ‘bigudí’ (rul·lo), ‘esperit de vi’ (alcohol) i ‘pipiripip’ (gallaret). Tots trenta mots tenen una història que, en molts casos, queda reflectida en el refranyer, en la literatura, i que de ben segur podem recuperar. La qüestió, però, és fer-los reviure, dir-los.  

    Així sí, cada mot val per mil! 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço