El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ I
Núm. 203//La paraula locució pot significar ‘una manera particular del llenguatge’ o també ‘un grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot’. És en aquest darrer significat que ens centrarem en l’article d’avui i en els de les dues pròximes setmanes. De locucions n’hi ha moltes, moltíssimes; per exemple, quan diem «aquell està com un llum», per expressar que una persona és boja. Si ens hi fixem bé, veurem que hi ha un bon nombre de locucions formades per dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos verbs i entremig hi ha la conjunció i.
«I de cop i volta va sonar el telèfon» –de fet també podríem dir de cop–, aquesta locució expressa la immediatesa i la usem quan una acció que arriba inesperadament. D’altra banda, dues persones són carn i ungla quan són inseparables, quan pensen o actuen com si fossin una sola persona. Més escatològicament també es pot dir ser cul i merda. En canvi, ser de carn i ossos té dos sentits completament diferents: a) ser subjecte a les misèries i febleses humanes; b) ser capaç de tendresa, de pietat per la consciència de la misèria de la natura humana. Quan estem molt prims podem dir que no tenim més que la pell i l’os –o bé no tenim sinó la pell i l’os, no pas *estar en els ossos, calc del castellà.
Un altre cas de locució pot ser: –És el senyor Ventura? –Sí, senyor, en carn i ossos (és a dir, ‘jo mateix’). O bé: ─Ets tu? ─Sí, soc jo en cos i ànima (que té el mateix valor de l’anterior). Aquesta locució pot prendre un significat ben diferent, ‘totalment, completament’: «Es dedicava en cos i ànima a la música». I entre una cosa i l’altra, hem arribat al final de l’article d’avui.
